Josep Perpinyà està ocupat aquests dies pintant un mural de 40 metres quadrats, batejat com Gran horitzontal, dins les sales d´exposició del Museu d´Art (MD´A) de Girona. La pintura, una nova mirada de l´artista a les cases de l´Onyar -tema que ha repetit incansablement durant més de quatre dècades-, passarà a formar part de la pinacoteca del MD´A.

Aquesta setmana, Perpinyà convida tothom que vulgui a visitar-lo mentre transforma dues grans parets en la seva personal interpretació de les cases de l´Onyar. Com el mateix artista va explicar ahir al Diari de Girona, la façana del riu és per a ell una excusa per pintar «el món de dintre de les cases, on viuen els gironins, cadascun en el seu espai».

Aquesta obra gegant estarà enllestida el proper dissabte 16 de juliol i quedarà integrada en l´exposició Horitzontal, que s´inaugurarà aquell mateix dia al MD´A, a les 12 del migdia, i es podrà visitar durant tot l´estiu, fins al 16 de setembre.

L´exposició Horitzontal és com una petita antològica que permet repassar, tot just a partir d´una vintena de quadres, les quatre decades que l´artista ha trobat en les cases de l´Onyar una bona excusa per crear la seva singular obra.

Així, el públic podrà contemplar obres pintades els anys 1964 i 1965, quan els artistes de Girona, segons Josep Perpinyà, estaven «una mica marginats». Aquí s´aprecien influències des de Jackson Pollok fins a la pintura matèrica.

Tot seguit es presenten cinc dibuixos de gran format d´aquella mateixa època, més dues pintures d´aquells anys de la Girona negra, que després evolucionaria en un esclat de color, ja entrada la dècada dels setanta. Aquesta evolució cap als colors primaris de gran intensitat també està representada a la mostra.

A continuació hi ha dues peces de l´època blava, que cal situar als darrers setantes i primers vuitantes, unes obres que Perpinyà diu que són «de síntesi» dels seus treballs anteriors.

La visió de les cases del riu es tanca amb obres de l´any 2000, on la visió que l´artista fa del mateix tema de sempre encara és més sintètica, fins i tot minimalista. Aquí les pintures són pràcticament abstractes i, si no se´ns presentessin en context, no sabríem que es tracta de les familiars cases de l´Onyar. De fet, en el conjunt de l´obra de Perpinyà costa endevinar la Girona fluvial, si no fos perquè, de vegades, la inconfusible silueta de Sant Feliu i de la Catedral la identifiquen.

Hi ha a l´exposició Horitzontal encara dues pintures més, un quadre de mitjà format i un mural, també de gran format, pintat expressament l´any 2001 en ocasió de la gran exposició Els Perpinyà. Una icona de Girona, que es va poder veure al Museu d´Història de la Ciutat de Girona.

A totes aquestes pintures i dibuixos s´hi ha de sumar el mural gegant que l´artista està pintant sobre 17 panells ensamblats, la qual cosa en facilitarà el desmuntatge, la conservació i el trasllat.

Local, com Vermeer de Delft

Josep Perpinyà va assegurar ahir que cada vegada es considera més un «artista local, com Vermeer de Delft», va dir, no sense ironia. L´holandès Johannes Vermeer de Delft (1632-1675) és un dels pintors més cotitzat de la història. El seu llegat està integrat únicament per unes desenes de quadres. Josep Perpinyà. L´artista, ahir, en ple procés d´elaboració de la gran pintura mural que es quedarà al MD´A.