La creació d'aquest centre, que ha costat prop de dos milions d'euros, ha estat possible gràcies a l'acord entre l'Ajuntament, el departament de Cultura de la Generalitat i el Consorci del MACBA.
A la presentació del centre, ubicat en el Convent dels Àngels, el director del museu, Manuel Borja-Villel, ha remarcat que "no es tracta d'un creixement en espectacle o en un nou restaurant, sinó que creixem en pensament, en un arxiu, un lloc en el qual es pugui contemplar l'experiència artística des d'una altra perspectiva".
El Centre d'Estudis i Documentació consta d'una biblioteca, un arxiu, diverses aules que acolliran la programació estable de cursos, tallers i seminaris del MACBA, i un espai d'exposicions en el qual es faran presentacions de fons d'especial interès tant de l'Arxiu com de la Biblioteca, que complementin la col·lecció d'art del museu.
La col·lecció de la Biblioteca neix de la unió dels fons procedents del Centre Alexandre Cirici, creat el 1984 i dependent del departament de Cultura, i de la Biblioteca del MACBA, inaugurada el 1995.
Després d'aquesta fusió, la nova Biblioteca disposa d'una col·lecció inicial d'uns 50.000 documents en diferents suports i té previst un creixement anual de 7.000 documents.
Entre els fons destaquen els 45.000 llibres (assajos, estudis culturals, catàlegs d'exposicions i obres de referència), més de cinc-cents títols de revistes i un fons de 2.500 audiovisuals.
La Biblioteca actuarà a més com "institució de suport d'altres centres d'art contemporani de Catalunya", ha anunciat Borja-Villel.
L'Arxiu disposa d'un fons especialitzat amb un arxiu d'artistes i creadors, amb material provinent de fons privats d'artistes, que inclouen documentació bibliogràfica, correspondència, fotografies, dibuixos i esbossos.
També compta amb un arxiu documental donat per artistes i crítics, uns 26.500 expedients sobre artistes, temes i espais artístics, i una fototeca i fons de cartells amb 7.000 fotografies i 1.350 cartells d'exposicions.
Segons l'opinió del director del museu, "malgrat que el col·leccionisme continua sent una necessitat en la nostra cultura, s'ha de fer un replantejament radical de com ha de ser el museu del segle XXI".
En aquest context, afegeix Borja-Villel, sorgeixen la idea de canviar la noció de propietat: "les col·leccions no són del Museu, sinó que en realitat pertanyen a la societat" i d'aquí "la necessitat del treball en xarxa amb altres institucions museístiques".
Ha posat com a exemple la feina que realitza el MACBA a Llatinoamèrica: "ja no es tracta -ha dit- d'anar allà a adquirir els arxius o fons artístics, com si fos un neocolonialisme, sinó d'ajudar-los a ordenar i catalogar els fons per formar una xarxa conjunta de la que ens beneficiem tots".
En el mateix acte, el president català, José Montilla, ha dit que aquesta ampliació "augmenta la capacitat de projecció del MACBA en el món", més tenint en compte que "més d'un 40% dels seus visitants són estrangers".
Tant per a Montilla com per a l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, aquesta inauguració situa al MACBA entre "els museus del segle XXI, lluny del tradicional museu-contenidor", i "defineix molt bé el que ha de ser un museu en el futur".
