DdeG, Girona
El jove escriptor Pau Planas (Girona, 1974) va presentar ahir la seva primera novel·la, La nau, com una "utopia negativa" o advertència que al món d'avui dominen unes tendències que poden conduir inexorablement a un final dolent "tant en l'aspecte individual com col·lectiu".
Pau Planas va presentar el llibre, guanyador del premi Casero, a la llibreria La Central de Barcelona, en un acte al matí i, al vespre, a la Llibreria 22 de Girona, que convoca el premi.
En aquest segon acte, l'editora de l'editorial Amsterdam, Izaskun Arretxe, va assegurar que "aquí hi ha fusta d'escriptor" i "vindran més novel·les".
La presentació va anar a càrrec de Vicenç Pagès, membre del jurat del premi Casero, escriptor i crític literari. Pagès va fer notar les influències kafkianes d'aquesta novel·la i va dir que, com passa amb els llibres l'autor de La Metamorfosi, el que escriu en Pau Planas "ho podrem entendre millor d'aquí a uns anys" perquè és com una mena de "profecia".
La nau, novel·la completament atípica entre les presentades als premis literaris, té com a protagonista una persona que explica coses catastròfiques, capaç d'inquietar l'audiència mentre, paradoxalment, ell està ben tranquil.
L'acció s'esdevé en una nau amb 200 tripulants i un destí. Aquests són els principals ingredients d'aquesta obra, que parla d'un món planificat al mil·límetre i ho fa amb un llenguatge "fred, gèlid", segons Vicença Pagès.
A Barcelona va assumir la presentació l'escriptor Josep M. Fonalleras, també membre del jurat, el qual va afirmar que aquest original era sens dubte el que es mereixia aquest guardó, perquè compta amb una veu narrativa i un to "entre desmenjat, asèptic i, a poc a poc, neguitós, malaltís".
Per Josep M. Fonalleras, el llibre està escrit amb "una llengua molt acurada i amb unes imatges que, tot i el perill de ratllar la pedanteria, aconsegueixen transmetre una sensació estranya, inquietant".
