Alfons Garcia, València.
La valencianitat del Curial e Güelfa ofereix cada dia menys dubtes. Així ho creuen, al menys, els especialistes. L'últim expert en sumar-se a aquesta teoria ha estat el catedràtic de Filologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i director de l'Atles lingüístic de l'Institut d'Estudis Catalans, Joan Veny.
El professor ha presentat recentment un estudi lingüístic en un congrés a la Universitat d'Alacant en el qual concloïa l'origen valencià del text que ens ha arribat del Curial. "Estic convençut en un 99,9% de possibilitats que l'obra que ens ha arribat correspon a un escrivà valencià", va resumir. El seu argument és la freqüència d'aparició de grafies i termes característics de la parla valenciana. Veny ha aprofundit en la línia suggerida per Antoni M. Badia i Margarit i reforçada després per un altres romanista de prestigi, el valencià Germà Colón. El catedrátic de la Universitat de València Antoni Ferrando ha estat qui ha realitzat més aportacions en els últims anys a aquesta tesi de la valencianitat del Curial. Ferrando, responsable de l'última edició de l'obra (la primera en 75 anys), realitzada per la firma francesa Anacharsis i presentada a la Fira de Frankfurt, es fonamenta també en els usos lingüístics peculiarment valencians detectables en la important novel·la anònima.
