Viure amb calma

La paraula ioga -provinent del sànscrit, la llengua sagrada dels hindús- deriva de l’arrel yug, que significa unió, és a dir, és una unificació entre el cos i la ment. Aquesta disciplina hindú -que té més de 5.000 anys d’antiguitat- es va originar a l’Índia com una ciència de la vida per conservar la salut física, mental, emocional i per respondre preguntes filosòfiques universals. El 1.200 aC, els sufís lliurepensadors d’aspecte místic el van difondre pel que ara es coneix com l’Orient llunyà. Els primers escrits es troben de fa 2.500 anys, al voltant del 400 aC. El famós hindú PatanJali és l’autor de l’obra Ioga-sutra, tot un text clàssic del tema. El seu significat va més enllà de realitzar postures complicades i permet trobar l’equilibri, connectar amb l’essencial i requereix esforç i constància. Pot englobar diferents mètodes però és una bonica i agradable pràctica per millorar el benestar mental i físic, i la unió amb el ser espiritual.

Aquesta disciplina mil·lenària gaudeix avui en dia d’una popularitat mundial i d’una acceptació creixent arreu, i per tant també a les comarques gironines. És tan gran la fama que té actualment el ioga que el primer ministre de l’Índia, Narendra Modi, ha creat un ministeri dedicat a promoure i propagar el seu coneixement. A més, el 21 de juny s’ha instaurat com el Dia Internacional del Ioga.

Saül Martínez és psicòleg clínic i prové d’una família de practicants de ioga. Té 62 anys i porta més de mitja vida en aquest món, té un centre a Girona anomenat Essència de Ioga del qual és mestre de hata i tantra ioga. Especifica que el ioga no és una religió sinó una filosofia que vol donar resposta a l’existència. Explica que als anys 60 el ioga va entrar amb força a Europa, sobretot a Suècia, a poc a poc es va anar expandint i a la Península Ibèrica hi va arribar a finals dels 60. Després va saltar als Estats Units, on va fer un gran esclat i als anys 80 es va convertir «en el segon millor negoci que es podia tenir i comencen les franquícies», explica Saül Martínez. Ell, que ha estat vinculat al món d’aquesta filosofia des de fa anys -va ser dels primers professors d’Espanya- declara està al·lucinat per com ha evolucionat tot, «no és una crítica sinó una obvietat».

No només existeixen els centres de ioga ubicats a les ciutats i pobles, que imparteixen classes, també existeixen els retirs apartats a les muntanyes com el Centre Tushita. Està ubicat al terme municipal d’Arbúcies i enguany celebren el 20è aniversari. Blanca Hernández és una de les voluntàries del centre, que s’encarrega de fer classes o cuinar per als practicants. Fa 15 anys que fa ioga i tot va començar després de llegir el llibre Si la gente practicara ioga, las farmacias tendrian que cerrar. Segons explica, no fan classes durant la setmana sinó que funcionen a base dels retirs que se celebren els caps de setmana. «Un parell de cops a l’any vénen centres budistes a fer retirs però també estem oberts a deixar les instal·lacions a centres relacionats amb la meditació perquè facin les seves activitats», explica Hernández.

Ara, a l’estiu, organitzen retirs de caps de setmana que estan oberts a tothom que tingui interès: «el lloc és reduït, té una capacitat de 25 persones però de mitjana en vénen 15». Els retirs comencen el divendres al voltant de les cinc de la tarda i solen finalitzar el diumenge ben dinat. Allà dormen i mengen -el que preparen els voluntaris- i durant la resta d’hores fan les activitats que preparen els professors. S’acostuma a fer una meditació conjunta abans d’esmorzar i una abans d’anar a dormir.

A banda de ioga o meditació també es fan cursos de pintar mandales o cursos d’acompanyament a la mort. Aquest està impartit per un professor italià resident a Alemanya que explica que «per entendre la mort d’un conegut primer t’has de morir tu. S’ha de perdre la por a que tot és transitori, estem aquí de pas i això de morir ens pot arribar en qualsevol moment», defensa Hernández mentre afegeix que «una cosa és que ho sàpigues i l’altre que t’ho creguis. S’ha d’aprendre que no només moriràs tu, sinó tothom que coneixes». Assegura que aquest curs «canvia la vida a qui hi assisteix» i que està tenint molt d’èxit. Un èxit que també assaboreix el ioga.

Autèntica febre

En els últims cinc anys s’ha disparat la pràctica de ioga a Girona i els adeptes han augmentat al voltant del 50%. A Girona no hi ha xifres sobre quanta gent el practica, però l’existència de centres dedicats en exclusiva a la seva ensenyança confirmen que la seva demanda ha augmentat. Més del 90% dels gimnasos ofereix almenys una classe de ioga al dia i existeixen programes de ioga per a atletes, empreses, embarassades i nens. Blanca Hernández creu que està tan de moda «perquè funciona i té un efecte secundari que ajuda a trobar-te amb tu mateix i això és una cosa que no t’ensenyen enlloc».

Saül Martínez va començar amb el seu centre de ioga a Girona el 1976, l’any que ve farà el 40è aniversari. Explica que quan van començar utilitzaven encens i «la gent deia que era droga i que per això els practicants es relaxaven. Es va desacreditar molt la seva pràctica sobretot des de sectors religiosos». Essència de Ioga va ser pioner a la ciutat, ara hi ha sis o set centres oficials sense comptar les classes que s’ofereixen als gimnasos o en cases particulars; «molta d’aquesta gent ha estat alumne meva», diu. Martínez afegeix que «ningú es pot imaginar la quantitat de gent que està fent ioga, és increïble». No el descriu com un canvi negatiu ni positiu però sí que especifica que no té res a veure amb l’essència original de quan va néixer a l’Índia, tot i que ara en aquest mateix país ja està del tot comercialitzat. «Ha augmentat tant de professionals com de practicants», explica Saül Martínez. «Abans ens trobàvem sis o set professors i ens coneixíem tots, ara no té res a veure, s’ha convertit en negoci on la gent es vol prestigiar i desprestigiar als altres», assenyala.

Des del 4 d’agost de 2011 hi ha una regulació dels professors recollida al Butlletí Oficial de l’Estat i des del 2012 al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. També es van convocar unes oposicions per ser examinador de la Generalitat i actualment n’hi ha sis, entre els quals s’hi troba Martínez. Cada cert temps es convoquen exàmens per obtenir el reconeixement oficial de professor de ioga -aquest setembre hi ha una convocatòria-, títol que la Generalitat demana per exercir en centres oficials. Al principi es va donar com a data màxima per obtenir-lo el 2015 però com que hi ha més demanda que oferta per fer l’examen, la Generalitat ha decidit allargar-ho fins el 2017.

Dona i d’entre 20 a 45 anys, aquest és el perfil més habitual que es pot trobar a les classes de ioga. Però això no sempre ha estat així, el ioga va arribar a l’Índia de la mà dels homes i pensat per ells. A Essència de Ioga el 75% dels practicants són dones, al Centre Tushita un 80%. Les raons del perquè la gent hi acudeix són múltiples: des de problemes d’ossos, coronaris, dificultats respiratòries, diabetis o càncer, a combatre l’estrès, l’ansietat, la depressió o simplement per desconnectar de la rutina.

La demanda i l’oferta s’han disparat en tot allò que està relacionat amb aquesta disciplina: vídeos, llibres o línies de roba i accessoris especialment dissenyats per grans marques. Saül Martínez creu que la comercialització ha tingut coses positives -moltes persones han descobert el ioga- però també altres de negatives: «s’ha perdut en qualitat». «Romànticament a mi m’agradava més abans, nosaltres anàvem a comprar la roba a l’Índia i després la portàvem a la fira de Santa Llúcia», confessa Martínez. Blanca Hernández, per la seva banda, confessa que li sap greu «que hi hagi gent que es deixi enganyar, tothom és lliure de muntar el negoci que vulgui però sap greu que la gent no s’informi i es deixi convèncer i prendre el pèl». Afegeix que «si investiguessin sobre els seus orígens veurien que tot això és necessari i superflu».

I és que els practicants de tota la vida defensen que per al ioga només és necessari una bona disposició d’ànim, roba poc ajustada i còmode i si és necessari una màrfega, tota la resta és un simple adorn. «Per practicar ioga només és necessari una superfície dura i ja està, tota la parafernàlia que vénen d’aparells no serveix», diu Saül Martínez. Hernández assegura, per la seva banda, que amb una manta doblegada en quatre, una roba còmode de cotó i molta força de voluntat és suficient.

«Celebri-ioguis»

Fa uns anys, poca gent coneixia l’existència d’aquesta disciplina però tot va canviar quan Madonna la va començar a practicar a principis de 2001 i la revista Time enva publicar un article. Des de Hollywood, actrius i celebritats s’han encarregat de provocar l’efecte imitació en practicar-lo cada dia i difondre els seus beneficis. I és que la capacitat per generar modes de les estrelles de Hollywood i la curiositat que inciten els seus costums, estan convertint el ioga en tot un fenomen social.

Cada cop més famosos reconeixen que practiquen alguna modalitat de ioga: des d’empresaris -les germanes Koplowitz- fins a esportistes -Butragueño o Michael Jordan-, passant per actors -Julia Roberts, Jane Fonda o Richard Gere-, cantants -Ricky Martin o Shakira- o polítics -Tony Blair o Hillary Clinton-. En el panorama espanyol trobem Javier Bardem, Penélope Cruz, Nacho Cano, Ana Botella i Rodrigo Rato. La seva popularitat ha arribat a tal punt que ha aparegut el fenomen Ioga Selfie. Aquesta nova foto tendència entre els famosos d’Instagram, tracta ni més ni menys de fer-se un autoretrat mentre es duu a terme una postura de ioga.

Inspira, expira

Aquesta disciplina mil·lenària que busca connectar el cos amb la ment ha de realitzar-se amb concentració i bona predisposició. S’ha de procurar que la inhalació sigui de la mateixa longitud que l’exhalació. Es poden comptar cinc temps per inhalar, retenir l’aire dins del cos, uns altres cinc temps i exhalar-lo en uns altres cinc. A poc a poc es poden augmentar els temps a 8 o 10 depenent de com es vagi expandint la capacitat pulmonar de cadascú. Saül Martínez explica que la respiració ben feta ha de deixar en àmplia llibertat el diafragma: «si el ioga està ben fet és positiu».

A banda de la respiració també és molt important en el ioga la posició del cos. Per a la pràctica del ioga es realitzen diverses postures que reben el nom d’assanes. La popularitat d’aquesta filosofia ha arribat a tal punt que fins i tot han aparegut híbrids que barregen asanes amb esports més dinàmics. Pel que fa la música, des d’Essència de Ioga fan les classes en silenci, només posen música al final de la sessió amb la relaxació; al Centre Tushita posen música suau durant la sessió. Tant a Essència de Ioga com al Centre Tushita posen encens tibetà, que no és tant fort.

Les diferents postures -assanes- obliguen a treballar amb intensitat diferents músculs del cos que fins ara estaven oblidats, a més de millorar l’elasticitat i la flexibilitat. Amb el temps la gent nota que, si bé la pèrdua de greix no és una prioritat, s’augmenta la força i la tonificació dels músculs progressivament. Així, qui practica el ioga de manera regular veu com a poc a poc és capaç de completar una figura o asana durant cada cop més temps, i d’una manera més correcta.

Un dels grans beneficis que aporta el ioga és la relaxació, el que el converteix en una bona teràpia contra l’ansietat i l’estrès: «és el millor ansiolític que hi ha», afirma Blanca Hernández. En el ioga el propòsit és aconseguir un major control sobre què es pensa i què se sent i aprendre a detectar-ho. Saül Martínez explica que amb el ioga «millores la capacitat respiratòria, aprens a relativitzar les coses i va molt bé per a la columna vertebral, però com en tot, si no està ben fet es pot tornar negatiu». El ioga també redueix l’activitat del sistema nerviós i afavoreix la respiració diafragmàtica -abdominal-, el que mobilitza l’aparell digestiu.

Qui ha practicat ioga afirma no ser el mateix d’abans. Expliquen que en aconseguir majors nivells d’autoconeixement, s’aprèn a parlar amb un mateix i a controlar el cos a través de la concentració més profunda. Això -comenten- afecta la manera com ens comuniquem i relacionem amb els altres i amb un mateix. Martínez explica que la majoria de practicants hi van perquè estan molt estressats: «la professió que més alumnes aporta són els mestres, perquè s’estressen moltíssim». També existeix el ioga per a nens, que «està molt infravalorat i en canvi és una cosa que els hi anirà bé per a tota la vida», assegura Blanca Hernández.

El ioga prenatal és sens dubte una de les opcions més populars i amb major creixement. Els beneficis són diversos: redueix les incomoditats del moment, minimitza les complicacions del part, ensenya les mares a respirar i a moure’s en el part i les connecta amb el bebè des dels primers mesos de l’embaràs. A més, enforteix el cos, potencia la resistència i relaxa el sistema nerviós. També és beneficiós per a la infertilitat, la menopausa i la síndrome premenstrual, ja que relaxa el sistema nerviós, equilibra el sistema endocrí i incrementa el flux de sang i oxigen en els òrgans reproductius.

Insatisfacció i actitud positiva

Segons Blanca Hernández, la majoria de gent practica el ioga a partir dels 45 anys perquè «és quan han intentat fer allò que volien fer a la vida però s’adonen que això no els ha satisfet, no són feliços i no saben el perquè». Afegeix que «aquesta recerca del perquè s’està insatisfet és el que fa que la gent vingui aquí». El ioga també va lligat a una actitud positiva: «amb el ioga t’adones que els pensaments negatius estressen i aporten negativitat i angoixa. Costa el mateix pensar que tot anirà malament a què anirà fantàstic, simplement és canviar la paraula, la frase o el mantra i el resultat és completament diferent», explica Blanca Hernández. Alguns dels alumnes del centre Essència de Ioga hi arriben per recomanació de traumatòlegs o psicòlegs, «alguns alumnes gràcies a les nostres classes i al ioga s’han recuperat de casos d’ansietat o respiració», confessa Martínez.

El departament de Salut de la Generalitat ha inclòs aquest estiu dins la seva cartera de serveis finançats pel sistema públic, la prescripció social, que preveu que els metges puguin indicar activitats socials i d’oci -com l’esport, el ball i el ioga- en benefici de la salut dels pacients. L’objectiu és que els serveis sanitaris i els socials conflueixin amb les administracions i entitats de cada territori per organitzar activitats que beneficiïn els usuaris de la sanitat pública en funció dels recursos disponibles. A més, cada ajuntament podrà participar amb els seus equipaments, com centres cívics i instal·lacions. No es tracta, doncs, d’un substitutiu, sinó d’un complement als tractaments mèdics.

I és que el ritme de vida actual, en què l’estrès i les presses són constants en el dia a dia d’un gran nombre de persones, han convertit el ioga en una autèntica pedra angular per a molta gent.