Més que una caixa d'estalvis

Aquests dies es compleixen 75 anys de la creació de la Caixa d'Estalvis Provincial de la Diputació de Girona, i cinc de la seva desaparició

04.11.2015 | 07:19
Més que una caixa d'estalvis

Algunes dates clau en la història de la Caixa de Girona

  • 1940: La Caja de Ahorros Provincial de la Diputación de Gerona és creada precisament per la Dipu­tació de Girona, amb l’aportació d’un capital fundacional d’un milió de pessetes. La nova entitat és hereva de l’anti­ga Caixa d’Estalvis de la Generali­tat de Catalunya, per la qual cosa va rebre les oficines de Girona (a la plaça de l’Oli, just al costat de la Fontana d’Or), Sant Feliu de Guí­xols, Palafrugell, Olot i Santa Colo­ma de Farners; també va rebre l’edifici de la Fontana d’Or, que n’acabaria sent la seu a Girona.
  • 1954: Després d’uns anys inicials de creixement lent, comença una fase expansiva de l’entitat, amb l’obertura de noves oficines a Ribes de Freser, Anglès (1955) i l’Escala (1959).
  • 1960: El 26 de juny de 1960, la Caja de Ahorros Provincial trasllada la seva seu de Girona de la Fontana d’Or a un edifici de nova construcció a l’avinguda Sant Francesc (llavors General Primo de Rivera), obra de l’arquitecte Joaquim M. Masramon. S’acaba d’estrenar una dècada que suposarà la modernització de l’entitat: creix la seva quota de mercat, la seva xarxa d’oficines es converteix en la primera de la demarcació, i posa en marxa la seva Obra Social, a la qual incorpora equipaments propis com la mateixa Fontana d’Or, reconvertida en centre cultural, o els jardins de Cap Roig, que rep l’any 1969 fruit d’una donació.
  • 1961: La posada en servei de la biblioteca d’Anglès va ser una de les primers realitzacions de l’Obra Social de l’entitat.
  • 1974: La caixa d’estalvis gironina, amb autorització del Ministeri d’Hisenda, crea a Sant Gregori el centre Joan Riu per a l’atenció a nens disminuïts psíquics profunds.
  • 1977: La reforma financera d’aquest any liberalitza el sistema i permet a l’entitat ampliar de manera important les seves activitats. La seva denominacio oficial també és modificada en desaparèixer la paraula Diputació i quedar com a Caixa d’Estalvis Provincial de Girona. Més endavant passarà a ser Caixa de Girona i més tard, encara, Caixa Girona.
  • 1989: La Caixa de Girona obre a Barcelona la seva primera oficina fora de les comarques gironines. La dècada de 1980 havia estat de creixement espectacular per a l’entitat, fins al punt de multiplicar per deu la inversió creditícia i la gestió d’estalvis dels seus clients. L’expansió continuaria a les dècades de 1990 i 2000, si bé s’acabaria comprovant que amb fonaments poc sòlids.
  • 2001: El 24 d’abril es col·loca la primera pedra de la nova seu de l’entitat a Girona, un edifici de nova construcció, projectat per Arcadi Pla a la cruïlla entre els carrers Creu i Migdia de Girona.
  • 2003: La nova seu és inaugurada el 30 d’abril en un acte presidit pel conseller en cap de la Generalitat, Artur Mas.
  • 2007: Caixa Girona comença a notar de manera important els efectes de la crisi; la caiguda del benefici net de l’entitat entre 2007 i 2008 no té precedents en la seva història. La seva situació es fa cada cop més insostenible.
  • 2009: Caixa Girona inicia un procés per fusionar-se amb les caixes de Terrassa, Sabadell i Manlleu. Amb el procés molt avançat, el consell d’administració es fa enrere.
  • 2010: Tot i que l’entitat va elaborar un pla de viabilitat per a la seva continuïtat en solitari, aquest no va ser possible. Finalment, una ràpida negociacio amb«La Caixa va acabar amb l’absorció de Caixa Girona per part d’aquella entitat, que es va fer efectiva el dimecres 3 de novembre de 2010, ara farà cinc anys.

Només han passat cinc anys des de la seva desaparició però sembla com si ben poca gent se´n recordés, ja. En algunes cases conserven bolígrafs, o potser samarretes, amb el logotip d´un peix, i en d´altres fins i tot hi ha llibres amb un altre logotip que incor­porava les ones de l´escut de Girona. Són pràcticament els únics vestigis que es conserven de l´entitat financera més emblemàtica de les comarques giro­nines, que es va convertir en alguna cosa més que en una caixa d´estalvis per a bona part dels seus usuaris. La Caja de Ahorros Provincial de la Diputación de Gerona va néixer el 31 d´octubre del 1940, ara n´ha fet 75 anys, i va desaparèixer, ja com a Caixa Girona (la seva denominació va anar experimentant canvis al llarg dels anys) el 3 de novembre del 2010. Entremig, setanta anys durant els quals l´entitat va anar creixent de manera lenta al principi, de manera accelerada després, fins a convertir-se en una moderna i poderosa entitat finan­cera que, a més, mostrava el seu rostre més amable a través d´una generosa obra social. Però els efectes de la crisi econòmica provocada per l´esclat de la bombolla immobiliària van fer inviable la seva continuïtat en solitari fins que va ser absorbida per La Caixa.

La Caja de Ahorros Provincial de la Diputación de Gerona era hereva de la Caixa d´Estalvis de la Generalitat de Catalunya, suprimida per les noves autoritats després de la Guerra civil. De fet, el franquisme havia instat totes les diputacions provincials a crear caixes d´estalvi a les capitals on no hi hagués aquest servei. L´única caixa d´estalvis provincial catalana havia estat impulsada per la Diputació de Barcelona (l´any 1926) i va arribar a tenir cinc oficines a les comarques gironines, ja com a Caixa d´Estalvis de la Generalitat. Però el 1939, amb el final de la guerra, aquesta entitat va ser reduïda de nou a la província de Barcelona, per la qual cosa la nova caixa d´estalvis gironina va rebre les oficines situades en el seu territori provincial, que havien estat obertes, com explica Narcís Castells a Canvistes i banquers (1988), entre 1932 i 1939: la central de Girona, situada a la plaça de l´Oli, contigua a la Fontana d´Or; la de Sant Feliu de Guíxols, que havia estat Caja Municipal de Ahorrros abans de passar a la Caixa de la Generalitat; i les sucursals de Palafrugell, Olot i Santa Coloma de Farners.

Durant tot l´any 1940, la Diputació de Girona va estar treballant en la posada en servei de la nova caixa d´estalvis (els seus estatus van ser aprovats el mes d´agost), que el mes de juny havia dotat amb un capital fundacional d´un milió de pesetes. I el 31 d´octubre es va fer l´acte oficial de traspàs a la Diputació de la Caixa d´Estalvis i les seves sucursals, si bé aquesta cerimònia fundacional de la nova entitat financera va tenir molt poca rellevància pública: només uns dies abans (el 18 d´octubre) s´havien produït uns terribles aiguats que havien ocasionat una desena de morts i enormes desrosses a les comarques gironines i, com publicava el diari El Pirineo el 2 de novembre, «en atención a las dolorosas circunstancias por que atraviesa la capital y su provincia, se ha aplazado para otra fecha la celebración de los actos y festejos inaugurales que estaban proyectados».

A més de les surcursals esmentades, entre l´actiu que va rebre la nova caixa hi havia l´edifici de la Fontana d´Or, que, segons Castells, «al cap de poc més d´un any va servir d´ampliació per les oficines contigües de la central, però en el moment fundacional estava ocupat pel Servei de Recaptació de Contribucions de la Diputació i altres arrendataris, com ara la Cambra de Comerç, el Col·legi d´Arquitectes i la Magistratura de Treball».

Els inicis de la Caja de Ahorros Provincial de la Diputación de Gerona no van ser fàcils. En plena crisi econòmica pel final de la guerra i amb uns actisu escassos, l´activitat de la nova entitat va ser més aviat reduïda. En els primers mesos, els responsables de la caixa, i especialment el president Miquel Ordis i el director general Josep Serra, van participar en diversos actes en municipis gironins per donar a conèixer la iniciativa i buscar el suport dels ajuntaments. També es van desplaçar a les localitats on tenien les escasses sucursals inicials per posar-les en marxa. És el cas de Santa Coloma de Farners, on els responsables de la caixa, segons publicava El Pirineo a principis de novem­bre, van quedar «muy favorablemente impresionados de la excelente disposición demostrada por dichas Autoridades para colaborar al desarrollo de dicha Institución, que ha de redundar en beneficio de sus imponentes, bajo el doble aspecto de ahorro y préstamo, y desde el punto de vista social, de las instituciiones benéficas y de cultura de esta Comarca». Una visita similar es va produir a Palafrugell a mitjans del mes de desembre, en la qual l´alcalde de la localitat va donar les gràcies als responsables de la caixa per haver-hi posat en funcionament l´oficina local, i «dió cuenta a los reunidos del acuerdo tomado por el Ayuntamiento de Palafrugell de abrir 25 libretas de cinco pesetas cada una, para los 25 alumnos de las escuelas de Palafrugell que más se hayan distinguido por su aprovechamiento, apliación y buena conducta, y también, a partir del primero de Enero de 1941, abrir una libreta, con imposición inicial de dos pesetas, para cada recién nacido en el término municipal, a patir de dicha fecha. El Sr. Serra agradeció dichos acuerdos y por su parte comunicó que, correspondiendo a los mismos, la caja provincial había acordado hacer también entrega de otras 25 libretas destinadas a la misma finalidad».

Nova seu i l'obra social

El creixement de l´entitat és lent. Durant la seva primera dècada de vida obre dues noves oficines, a Figueres i a Puigcerdà, i la tanca amb uns dipòsits de clients de 22 milions de pessetes i un total de setze emleats. La dècada següent les coses tampoc no s´acceleren: s´obren noves oficines a Ribes de Freser, Anglès, l´Escala, Sant Pere Pescador i Campdevànol, els dipòsits arriben als 179 milions i la plantilla ja és de 35 persones. Però la situació està canviant: el mes de juny del 1960 l´entitat estrena nova oficina central a l´Avinguda Sant Francesc de Girona (abandonant les dependències de la Fontana d´Or) i inicia una etapa de modernitzacó que li permetrà ampliar la seva quota de mercat i la xarxa d´oficines. Així, els dipòsits passen entre 1959 i 1975 de 150 a 9.749 milions de pessetes i les 50 surcursal de què disposa la converteixen en la primera entitat financera de la demarcació. Els saldos tedeixen a concentrar-se en aquesta època en les imposicions a termini i guanyen pes els comptes oberts per les petites i mitjanes empreses. El creixement dels dipòsits comença a repercutir positivament en el compte de resultats, tot i l´intervencionisme de l´Estat, que comprometia bona part de les inversions i mantenia baixos els tipus d´interès.

La dècada de 1960 també és important per a la Caja de Ahorros Provincial de la Diputación de Girona perquè posa en marxa la seva obra social, que fins llavors s´havia limitat a campanyes per promoure les virtuts de l´estalvi, sobretot entre els escolars, i a destinar a partir dels anys 50 els seus excedents a les obres benèfiques depenents de la Diputació de Girona, com ara assignacions als hospitals. Però el 1961, la construcció d´una biblioteca a Anglès dóna el tret de sortida a les iniciatives pròpies de la caixa en aquest àmbit. A més, promou noves accions a favor de l´estalvi i ajuts als estudis dels seus empleats i els seus fills.

L´any 1969, l´Obra Social de l´entitat rep un fort impuls gràcies a la incorporació al seu patimoni, a través d´una donació, de la finca de Cap Roig de Calella de Palafrugell, amb un destacat jardí botànic obra del matrimoni Woevodsky, un castell i diverses cases i instal·lacions. Amb els anys, aquest espai es convertiria en l´escenari d´un prestigiós festival d´estiu organitzat per l´entitat.

I a la dècada posterior es van sentar les bases de les dues iniciatives que acabarien resultant el pilar de l´Obra Social de l´entitat gironina: la posada en servei l´any 1974, a Sant Gregori, del centre Joan Riu, que ha esdevingut la referència a les comarques gironines per a l´atenció a nens discapacitats psíquics profunds, i la reconversió de l´edifici de la Fontana d´Or en seu d´aquesta obra social i en un espai cultura i expositiu de primer ordre. Al marge d´altres iniciatives com ara edicions de llibres, una xarxa de set bibioteques, nou llars de jubilats, participació en entitats com el Centre de Dia de Ripoll, el Casal dels Volcans d´Olot o l´Auditori Josep Viader de Girona, o col·laboracions amb els centre universitaris gironins, entre d´altres.

Auge i caiguda

Des del punt de vista de l´activitat financera, un dels moments claus en la història de l´entitat arriba l´any 1977, quan –al marge de desaparèixer la Diputació de la seva denominació (passa a ser la Caixa d´Estalvis Provincial de Girona; més endavant, Caixa de Girona i després, Caixa Girona)– es produeix una reforma legal que liberalitza el sistema financer, la qual cosa li permet ampliar les seves activitats de manera important, equiparant-se amb les entitats bancàries. Entre d´altres, la reforma va acabar per liberalitzar els tipus d´interès i va ampliar les possibilitats d´obertura d´oficines per part de les caixes fora del seu territori d´origen. Tot i això, la caixa gironina no va obrir la primera oficina fora de la demarcació fins al 1989, i ho va fer a Barcelona. L´arribada a Tarragona i Lleida no seria fins a la segona meitat dels anys 2000.

A partir de mitjans de la dècada de 1980, Caixa de Girona va experimentar una expansió espectacular, fins al punt de multiplicar per deu la inversió creditícia i la gestió d´estalvis de la clientela, sobrepassat els 6.000 i els 5.500 milions d´euros, respectivament. Però part d´aquest creixement es va basar en fonaments pocs sòlids, un problema al qual s´hi va afegir que la cruesa de la crisi internacional de finals dels anys 2000 i l´esclat de la bombolla immobiliària va acabar provocat una reordenació de sector financer, especialment en el sector de les caixes d´estalvi.

A finals de 2009, Caixa Girona va iniciar converses per fusionar-se amb les caixes de Terassa, Sabadell i Manlleu, però amb el procés molt avançat, el consell d´administració de l´entitat se´n va desmarcar. L´entitat va elaborar llavors un pla de viabilitat per internar continuar en solitari, però no va se´n va sortir. I la pressió internacional sobre l´economia espanyola i les indicacions (o amenaces) del Banc d´Espanya i la Generalitat van acabar propiciant una ràpida negociació amb «La Caixa», que el 3 de novembre del 2010 fomalitzava l´absorció de Caixa Girona. Avui en fa cinc anys i gairebé no en queda ni rastre...

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema