Gironins a l'Himalaia

L´aventura d´un arquitecte i un enginyer civil amb llarga experiència a la muntanya, un fotògraf i un cineasta de Girona pren forma de documental | El film s'estrena aquest dijous a l'OCine de Girona a les 20:30 h.

14.01.2016 | 14:20
Gironins a l'Himalaia

Ja som a Katmandú! A les 6:30AM hem aterrat enmig d´una boira espessa. Només d´arribar ja t´empapes dels colors i les olors d´aquest país, tot molt intens. Avui, justament, se celebrava el Dia de Shiva, on els carrers i la gent s´adornaven amb colors i alegria per retre homenatge a aquesta deessa de l´hinduisme». Amb data de 17 de febrer de 2015, aquesta va ser la primera entrada al dietari de viatge que els gironins Lluís Bedós, Xevi Esgleas, Guillem Casanova i Pep Cuberes van escriure i van il·lustrar amb fotografies des del Nepal –sempre que el telèfon via satèl·lit els ho va permetre–, poques setmanes abans que un terratrèmol devastés la zona. El seu propòsit era trobar una mirada pròpia de l´Himàlaia, dels cims fronterers amb el Tíbet, per compartir-la a través d´un documental. Però, de cap manera comptaven amb què la natura i la seva imprevisible capacitat pel desastre ho canviaria tot.

El viatge vital ha superat amb escreix els vint-i-un dies de recorregut físic que l´expedició gironina va fer a la serralada de l´Himàlaia, entre el 17 de febrer i el 9 de març de 2015. Quaranta-set dies més tard, el 25 d´abril, la seva experiència –feliç i amarada dels somriures i de l´hospitalitat de la gent que van conèixer, tal com expliquen– va prendre una dimensió completament diferent per culpa del terratrèmol de 7,8 graus de magnitud en l´escala Richter que va castigar el Nepal i, entre molts altres punts, la Vall del Langtang que ells van conèixer.

La fredor de les xifres deixa clara la gravetat del moviment de terres: més de 8.000 persones mortes i 18.000 ferides, prop de 290.800 construccions destruïdes completament i 251.800 derruïdes parcialment –entre elles, diverses catalogades com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. I encara una altra dada significativa: l´Observatori de la Terra de la NASA va certificar el sisme com el pitjor desastre natural a la zona des de 1934, un terratrèmol que va aixecar i enfonsar diversos metres algunes franges de l´Himàlaia. Com ells mateixos reconeixen, era inevitable que les seves terribles conseqüències interferissin en el projecte inicial de Bedós, Esgleas, Casanova i Cuberes.

HIMALAIASKI
Himalaiaski és el nom de l´aventura de quatre gironins amb un denominador comú: la passió per la natura i per gaudir-ne, ja sigui practicant esquí de muntanya, corrent, anant en bicicleta o fotografiant-la i filmant-la. El seu objectiu és intentar traslladar aquesta passió a llocs com l´Himàlaia que van explorar l´any passat, viatjant al Cercle Polar o a algun altre destí que encara no han decidit.

La serralada nepalesa ha estat la seva primera sortida del «camí marcat», que ells, com la majoria, havien seguit fins aleshores. Així ho escriuen a l´obertura del web que han creat per explicar-se (www.himalaiaski.com) i que es completa amb tota una declaració d´intencions: «Un dia, enmig d´una cursa, vàrem aixecar el cap i vam veure una pendent, un camí, un cim que no estava en el nostre recorregut. Vam parar...». I van planificar un viatge a l´Himàlaia, al qual, a finals de febrer, li seguirà un recorregut per les muntanyes nevades dels Balcans –quinze dies en zones poc explotades des del punt de vista de l´esquí de muntanya a través de Sèrbia, Bulgària, Kosovo i Macedònia. «La filosofia és anar a llocs no típics a fer coses que pot fer gent normal», diu Xevi Esgleas. I aclareix que aquests «llocs no típics» han de tenir neu, no ser els més freqüentats i han d´oferir un interès especial per a les persones que es mouen en aquests entorns naturals, sense que calgui ser esportista d´elit.

Himalaiaski també és el títol del documental que dijous de la setmana vinent, 14 de gener, s´estrenarà als Ocine de Girona en un passi gratuït programat per a dos quarts de nou del vespre, i que es completarà amb un col·loqui sobre el viatge i les conseqüències del terratrèmol. L´acte comptarà amb la presència de l´alpinista de Blanes reconegut internacionalment Jordi Tosas, que va acompanyar els autors d´Himalaiaski en el seu viatge i que, just després del terratrèmol, hi va tornar amb Kilian Jornet per ajudar les víctimes.
Les experiències d´uns i altres han teixit un vincle especial amb els habitants de la vall del Lantang, on un projecte solidari conjunt amb l´ONG SOS Himalaya-Fundación Iñaki Ochoa de Olza i la productora de Jornet, Summits of my life, vol reconstruir 116 cases destruïdes pel moviment de terres. L´objectiu és aconseguir diners per comprar i traslladar fins a la vall –una operació que només és possible amb helicòpter– les xapes per a les teulades; les parets es fan amb pedra, així que no són un problema. Les persones que dijous assisteixin a l´estrena del documental hi podran col·laborar amb un donatiu o comprant reproduccions de les fotografies fetes per l´equip gironí –segons s´informa en el compte de Facebook d´Himalaiaski.

Canvi de plans
Xevi Esgleas i Lluís Bedós –ambdós de Blanes, encara que fa temps que viuen a Celrà i a Girona, respectivament– es coneixen des de fa anys, comparteixen l´afició per la muntanya i van decidir embrancar-se en aquesta aventura, a la qual s´hi van afegir el càmera Pep Cuberes –de Sant Celoni i cosí d´Esgleas– i el fotògraf Guillem Casanova –de Girona. Tots van pujar la muntanya, però els dos experimentats en aquest àmbit es van encarregar de copsar les imatges en els cims més alts.

Un mes i mig després d´haver tornat, amb un bagatge més que positiu, el sisme va trastocar els plans que tenien per donar a conèixer la seva experiència. «El terratrèmol va passar quan estàvem paint el viatge que havíem fet, que va ser idíl·lic, i ens estàvem programant per fer el documental», recorda Bedós. Així que van decidir parar-ho tot, perquè necessitaven replantejar-se què explicaven i com ho feien. Esgleas apunta que, abans, també havien d´aclarir quina va ser l´afectació a la vall del Lantang, situada just al costat de l´epicentre del terratrèmol que va provocar una allau enorme que va sepultar tot un poble. On els gironins havien dormit i havien conegut els habitants, dels quals en destaquen l´hospitalitat.

El contacte amb aquestes persones és una de les millors experiències que es van endur cap a casa i admeten que aquest intercanvi cultural, en paraules d´Esgleas, «ens va xocar, perquè nosaltres anàvem al Nepal a esquiar, a fer cims verges no massa difícils, a l´hivern, colant-nos al Tíbet sense permisos» i amb la decisió de tornar a Katmandú –d´on els separava prop d´un centenar de quilòmetres i uns quants ports de muntanya– «uns corrents i uns altres amb bicicleta». Quan explicaven el seu propòsit recorden la cara d´estupefacció dels seus interlocutors locals, que no havien vist mai una bicicleta i s´hi apropaven encuriosits, demanant-los si hi podien pujar. Val a dir que el fet que l´alpinista Jordi Tosas els acompanyés, un habitual a la zona i conegudíssim per la seva gent, els va obrir les portes a les cases de les famílies nepaleses.

La presa de fotografies i la gravació d´imatges per realitzar el documental era una peça intrínseca d´Himalaiaski, un projecte amb el qual volen «animar la gent a sortir de la ruta típica, d´anar a fer un Montblanc o un Aneto»; perquè, diu Xevi Esgleas, «amb quatre duros i una mica d´imaginació et pots muntar viatges molt xulos». I, també, transmetre «l´experiència bonica de la cultura i del transcurs fins arribar a les muntanyes», afegeix Bedós. Per assolir la seva fita, l´expedició va aconseguir quatre patrocinadors que els han ajudat a reduir uns costos encarits pel projecte audiovisual: les empreses del món de la construcció Rubau i Cypsa Vice, la de roba i complements específics per a muntanyisme Rab i la botiga online de material esportiu de muntanya Aresta.com.

Viatjar-hi, la millor manera d´ajudar
Així doncs, el terratrèmol va alterar la planificació inicial de l´equip, que va haver de madurar la nova situació. En un primer moment, fins i tot van valorar la possibilitat de tornar al país per enregistrar imatges posteriors al sisme, però van descartar la idea i van optar per crear un fil argumental i plantejar una reflexió a partir de les fotografies que ja tenien. En aquest sentit, Lluís Bedós explica que han anat fent «referències tant a les coses positives com al que va arribar a passar a allà, de tal manera que t´ajuda a situar en el temps i en l´espai de la vall, en el que era i en el que ha acabat essent».

A més, els dos muntanyistes incideixen en el fet que «quan parles amb la gent del Nepal tothom et diu que la millor manera d´ajudar-los és que els viatgers hi tornin, perquè viuen del turisme» –tot i que la vall del Lantang no és de les més concorregudes, apunten– i Esgleas adverteix que «si no s´hi va, passa de ser una gent infinitament pobra a no tenir res». Per aquest motiu, animen de manera vehement a viatjar-hi, tot destacant les múltiples possibilitats que ofereix un país «on es pot anar a fer de tot, des d´un treking, a un 8.000 o qualsevol altra cosa». «Quan acabes de veure el documental t´adones del potencial de naturalesa que hi ha allà», conclou Bedós.

Tots quatre han participat en la redacció del guió d´Himalaiaski, però l´edició, la producció i la part més tècnica ha anat a càrrec del director, Pep Cuberes. L´estrena s´ha retardat pel replantejament a què els va obligar el terratrèmol, però també perquè la productora Summits of my life els va demanar imatges per incorporar-les al film titulat Lantang, que es va presentar el 12 de desembre i mostra l´abans de la vall –amb el material enregistrat pels gironins– i el després del desastre natural, recollit per una expedició que Jordi Tosas i Kilian Jornet ja tenien prevista quan es va produir el sisme.

En opinió de Xevi Esgleas i de Lluís Bedós, ambdues produccions es complementen molt bé perquè la produïda per Jornet explica «la part més dura de la història, i la nostra tal com era i com ha de tornar a ser». Més enllà de l´estrena als Ocine, els responsables del documental mantenen converses amb televisions interessades en la seva difusió i estudien presentar-lo a festivals. Val a dir que, al juliol, el treball va guanyar el premi al millor guió multimèdia de l´Escola universitària d´audiovisuals i multimèdia (ERAM) de Girona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema