La vida màgica de l'il·lusionista Xevi

Des dels seus inicis als escenaris de Girona a la fama internacional, passant per la creació a Santa Cristina d'Aro, la seva localitat natal, de La Casa Màgica, un dels museus de màgia més importants d'Europa; set pel·lícules i milers d'actuacions són testimoni fidel de l'exitosa trajectòria de Xevi, que l'ha portat a conèixer personatges tan destacats com el papa Joan Pau II, Salvador Dalí o Joan Brossa

05.02.2016 | 19:21
El mag Xevi

L´edició digital de la Gran Enciclopèdia Catalana dedica una de les seves entrades a Xavier Sala i Costa, nascut a Santa Cristina d´Aro l´any 1943: «Il·lusionista, més conegut amb el nom artístic de Xevi», comença, per tot seguit fer un breu resum d´una carrera enorme: «Ha actuat arreu del món i ha participat en pel·lícules i programes de ràdio i televisió.

Des del 1969 posseeix el rècord mundial de conducció d´automòbil amb els ulls tapats, amb el trajecte de Barcelona a Montserrat. Creador i organitzador de les Trobades Màgiques Internacionals de la Costa Brava (des del 1981) i del Gran Festival Internacional de Màgia (2001), ha presidit el congrés Magic Hands a Alemanya (1996 i 1997). Soci fundador i vicepresident de l´organització Mags Sense Fronteres (1998), el 2002 inaugurà a Santa Cristina d´Aro La Casa Màgica. Col·lecció Xevi, primer museu d´aquesta especialitat a l´Estat espanyol.

Ha rebut la Vareta Màgica d´Argent del Magic 7 Club (1992), l´Estrella de Plata (1999) i d´Or (2003) del The Magic Circle de Londres i la Medalla d´Or de la Societat Espanyola d´il·lusionisme (2005). És autor de El meu Món Màgic (1988) i Petita història de l´il·lusionisme (1991), i col·labora en diversos diaris». I és que després de tota una carrera en el món de l´il·lusionisme, Xevi s´ha convertit en un dels referents de la història de l´espectacle de les comarques gironines, tot un ambaixador de la Costa Brava pel món, a més d´haver obtingut el reconeixement arreu.

Entrar a La Casa Màgica de Santa Cristina d´Aro depara tot un trajecte per la història de l´il·lusionisme. De seguida sorprenen al visitant els pòsters i aparells de màgia de diferents èpoques, juntament amb els autòmats, les pintures i les antiguitats, els objectes curiosos i els variats records i premis obtinguts per l´il·lusionista Xevi durant la seva trajectòria artística per tot el món. La Casa Màgica és un lloc únic i difícil d´oblidar, com ho és l´il·lusionista Xevi, el seu fundador, qui porta més de cinquanta anys com a ambaixador de la Costa Brava i Girona pel món.

L´il·lusionisme l´ha portat a recórrer molt països i a conèixer personatges fascinants de la història recent. Xevi amaneix la conversa amb el periodista amb trucs fantàstics, que realitza amb soltesa i sorpresa, i també amb fascinants relats sobre la seva trajectòria professional. Tot va començar, assegura, quan tenia vuit anys. «Va ser quan em vaig aficionar a aquest art. Va ser en veure actuar un il·lusionista en un bar de la meva població natal, Santa Cristina d´Aro», explica Xevi.

«Vaig quedar fascinat i vaig decidir aconseguir fer aquelles meravelles, il·lusionar la gent». En aquella època la màgia es considerava una cosa estranya; no hi havia gaire mags i cap a la província de Girona. Xevi, assegura, va ser el primer: «Als meus 14 anys, vaig començar a actuar en hotels, teatres, sales de festes, festivals, festes majors...», relata. Per als veïns era una activitat sense precedents i «algunes persones d´avançada edat creien que era una mena de bruixot».

«ELS ARTISTES POBRES»

Avui dia, passat el temps, l´il·lusionisme i la màgia en general semblen arts relegades per l´evolució de la societat. Xevi sosté que «per a les autoritats culturals d´aquest país, els il·lusionistes, els malabaristes, els pallassos i la gent de circ no existim. Possiblement som els artistes pobres de la faràndula, però mai uns pobres artistes», defensa.

«M´encanta portar il·lusió a la gent, a hores d´ara la il·lusió escasseja i jo la porto i l´he portat als llocs més insòlits i per a persones que ho agraeixen amb les seves mirades. Sóc col·leccionista de mirades il·lusionades», diu el fundador de La Casa Màgica, que ha actuat de manera desinteressada en hospitals, geriàtrics, presons, escoles...

«Per a mi ha estat una experiència molt gratificant, fins al punt que vaig fundar Mags sense Fronteres i Mans Màgiques del Món, dues associacions sense ànim de lucre».

Després de dècades sobre els escenaris, Xevi no ha perdut el sentit de l´humor, al contrari, l´ha enfortit. Recorda, per exemple, una anècdota amb el cuiner Ferran Adrià, quan li va demanar que li retirés un plat de cervells de conill arrebossats que li havia servit: «Va passar a El Bulli a Roses, en pla simpàtic; vaig argumentar que mai menjo conill, per respecte al meu company de treball».

També ha «guillotinat» a famosos del cinema, la televisió, l´esport i la política; haurà sentit el pes dels seus caps a les mans i haurà pogut notar qui tenia el cap més dur. En la seva llarga història ha organitzat més de 70 festivals internacionals de màgia, té el Rècord Guinness de conducció de cotxes amb els ulls tapats, ha escrit llibres, ha muntat exposicions, cursos i tallers de màgia, ha creat jocs didàctics per a públic infantil, participat en set pel·lícules de cinema com a actor i en més de 400 programes de televisió, activitats a les quals li segueix un llarg etcètera.

L´il·lusionista repassa així alguns dels personatges amb els quals s´ha anat creuant en el seu periple per Girona, per Catalunya i pel món:

«Josep Albertí va ser un dels meus grans amics, testimoni del meu casament, em va dedicar dibuixos, quadres i dues poesies. Extraordinària persona i extraordinari pintor».

«Joan Pau II va ser el personatge més important i que més valoro haver tingut l´oportunitat de conèixer».

«Joan Brossa era un gran aficionat a la màgia».

«Miquel Martí i Pol, estimat i admirat poeta, va escriure un poema dedicat a la meva màgia, un gran honor».

«Ana ­Obregón, artista simpàtica i divertida, junts vam protagonitzar la pel·lícula El gran Serafín. Fernando Fernán Gómez, un dels grans actors dels últims temps. Vaig tenir l´oportunitat de rodar unes seqüències cara a cara amb ell. Impressiona actuar amb aquest monstre de l´escena».

«Mary Santpere, bona amiga amb la qual vaig compartir escenari en diferents ocasions».

«Sara Montiel, igual que Manolo Escobar o Joan Capri, vam actuar junts en festes majors de Catalunya».

«Amb Julio Iglesias vam inaugurar i vam actuar durant dues temporades al famós Cap sa Sal de Begur, i també, durant tot un estiu, a la sala Las Vegas de Sant Feliu de Guíxols. Ell amb les seves cançons, jo amb la meva màgia empordanesa».

«Núria Feliu, moltes actuacions junts, sopars, gran cantant i gran persona. A Barcelona va ser testimoni, dins del cotxe, del moment en què jo conduïa amb els ulls tapats».

Apareixen molts altres noms, en la conversa: Andrés Pajares, el Dúo Dinámico, Raphael, Antonio Gades, Berlanga, Pili i Mili, Xavier Cugat, Sean Connery, Kubala, Ramallets, Pasqual Maragall, Mercè Rodoreda, Cuixart, Joaquim Soler Serrano, el Doctor Trueta, Peret, Marujita Díaz... Tots ells han format part d´una manera o altra de la vida de Xevi, gràcies a la seva activitat artística que li ha permès conèixer llocs i persones que mai hauria pogut imaginar.

LA MÀGIA DE DALÍ
«A Salvador Dalí l´encantava la màgia, ell era un mag. Sempre que ens trobàvem en alguna reunió o festa em deia: "Xevi, ¿què portes a les butxaques, què em faràs avui?"», explica l´il·lusionista sobre el gran pintor figuerenc. «Dalí mai em va demanar que li expliqués cap truc, no volia saber-los. Algunes vegades he definit Salvador Dalí com el català més màgic de tots els temps, tenia una sensibilitat, una imaginació, una creativitat i fantasia extraordinàries. Li agradava disfressar-se, canviar la veu».

Quan Xevi visitava Dalí a la seva casa de Portlligat aquest el convidava a cava rosat, «en aquella època en què encara en déiem "xampany"». L´il·lusionista recorda precisament algunes anècdotes relacionades amb el pintor i aquest cava: «Li agradava el rosat, diferent de l´habitual; era una autèntica novetat i Dalí, subministrat per les Caves Peralada, presumia d´aquesta primícia convidant a les seves amistats».

Malgrat això, afegeix, «era una cosa nova, no vista i Dalí el servia a temperatura ambient perquè deia que si el servia servia fred la gent en bevia més», explica l´il·lusionista, que rebia el consell del pintor que aleshores (finals de la dècada de 1970) ja s´havia convertit en una figura decisiva de l´art modern: «És important que la gent parli d´un, encara que parli bé; si parlen malament, millor, és més publicitat».

Dalí va influenciar Xevi, va calar profund en la seva carrera artística: «Ser empordanès i estar tocat per la tramuntana és un privilegi que moltes persones desitjarien tenir», assegura l´il·lusionista.

La Casa Màgica, en la qual Xevi bolca avui dia la major part de la seva activitat, a més de ser el primer museu de màgia que va existir a Catalunya, es troba reconeguda per la Federació Internacional de Societats Màgiques com el museu més gran, amb més peces exposades i més original d´aquesta temàtica a nivell internacional. Per al seu fundador, a més, cada cartell, aparell o autòmat formen part de la seva història vital i de moltes altres vivències.

Entre els seus propers projectes es troba el continuar actuant; presentant la seva Llibreta Màgica (pensada pera la mainada) en biblioteques de la província; impartint nous cursos de màgia en diferents poblacions; preparant un nou llibre, De la Costa Brava al món; atenent els visitants que acudeixen a La Casa Màgica per conèixer el museu; seguir catalogant i arxivant el material que forma part de la col·lecció.... «M´agrada allò que faig. Si tornés a néixer m´encantaria ser il·lusionista i quan sigui gran m´agradaria ser nen», conclou convençut.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema