Un pintor de món a Foixà

El reconegut artista català Àlvar Suñol viu i treballa a l'Empordà després d'haver fet llargues estades a París, els Estats Units i Mèxic i d'haver mostrat la seva obra en molts altres països

12.08.2016 | 07:22
Un pintor de món a Foixà

El pintor català Àlvar Suñol, als seus 82 anys i després d´haver voltat i viscut a diferents llocs, ha decidit instal·lar-se a l´Empordà, atret per la seva bellesa. Va néixer a Montgat, l´any 1935, i té una sòlida trajectòria professional desplegada sobretot a països de fora d´Espanya, ja que després de formar-se a l´Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, es va establir a París, i posteriorment als Estats Units i a Mèxic, on ha mostrat la seva obra, així com en molts altres indrets, del Canadà al Japó, de Noruega a Astúries. Per això, la seva pintura ha travessat diferents etapes, fruit de les llargues estades a diversos llocs.

La seva vocació per la pintura la va manifestar des de petit, tot i no ser fill d´artistes, encara que el seu avi, Modest Suñol, era ceramista i va col·laborar en la creació del Palau de la Música Catalana de Barcelona. Després de finalitzar els seus estudis a Barcelona, va obtenir la Beca Alhambra de Granada atorgada per l´Escola de Belles Arts, la qual li va permetre estudiar en aquesta ciutat i viatjar per Andalusia i Castella. Eren anys de dictadura franquista, de fam, de dures condicions de treball al camp i de restriccions en la vida social. L´artista va conèixer una realitat diferent i més pobra i va començar a plasmar els seus sentiments en la seva obra. Es tracta d´un període d´expressió fortament realista que va influir en el seu desenvolupament.

En tornar a Catalunya, Suñol va aconseguir una beca de l´Institut Français de Barcelona, ja que va guanyar un concurs de pintura. L´incentiu li va permetre l´any 1959 emprendre un nou viatge que va resultar ser molt llarg. Va ser a París, on va estar quinze anys i va descobrir una altra forma de vida. Es va quedar sobtat en entrar a la llibreria Ruedo Ibérico (fundada l´any 1961 per cinc refugiats espanyols de la Guerra Civil, amb l´objectiu de fer front al franquisme) i veure el Llibre Vermell de Mao, publicat pel govern de la República Popular de la Xina. També el va sorprendre anar al Théâtre de la Huchette i veure l´obra d´Eugène Ionesco La cantant calba (que s´hi va començar a representar el 1957 i encara és en cartell), i era una crítica a la família burgesa de l´època. Igualment, li va impressionar descobrir l´obra de Serguéi Eisenstein, un director de cinema i de teatre soviètic partidari de la política radical.

Durant aquesta llarga estada, va viure primer en una habitació molt petita i, després, en un estudi espaiós amb llum zenital, habilitat per ser llogat per artistes. El seu dia a dia consistia a pintar i visitar exposicions d´altres artistes, en les quals va fer bones amistats, amb els pintors espanyols Agustín Úbeda i Antonio Guansé, per exemple, tot i que també va establir relacions amb molts altres professionals. Aquesta va ser la segona etapa d´evolució de la seva pintura, amb obres de tipus abstracte i ús de colors sobris i densos. Va suposar l´inici de la seva projecció internacional, perquè la Galerie Drouant de París li va comprar una sèrie completa dels primers quadres pintats a París i, en només una setmana, els va vendre tots.

L´any 1975 va abandonar París i va tornar a Catalunya, encara que no al seu Montgat natal, sinó a Tiana, el municipi de la comarca del Maresme on ja tenia fixada la seva residència abans de marxar a França. Segons explica, «Montgat, en aquella època, estava envoltat d´indústries tòxiques i era inhòspit». Amb tot, durant un temps va seguir fent escapades a París.

Uns anys després, li van encarregar als Estats Units una suite de quatre litografies titulades Poeta en Nueva York, les quals estaven inspirades en l´obra de Federico García Lorca. Per això, el pintor català va establir-s´hi durant tres mesos i, mentrestant, també va fer exposicions a diferents llocs, com Califòrnia o Chicago, ­lluny de la seva família, que s´estava a Tiana. Àlvar Suñol s´havia casat l´any 1960 amb Rosella Berenguer i va tenir tres fills, els quals també s´han format en disciplines artístiques. La seva filla gran, Gemma Suñol, és llicenciada en Belles Arts; la mitjana, Noemi Suñol, ha fet ballet contemporani i, el petit, Àlvar Suñol, és un creatiu publicitari reconegut mundialment.

En tornar al Maresme, temps després va quedar vidu i va decidir emprendre un viatge de dos anys a Mèxic, on anteriorment havia fet una exposició a la Galería Alejandro Gallo i mantenia una bona relació amb els propietaris, els quals el van animar a instal·lar-s´hi, en una casa de lloguer. Durant la seva estada, va recórrer el país i va visitar molts museus, ja que li interessava molt l´art mexicà i, d´una manera especial, les obres dels pintors Diego Rivera, Frida Kahlo i Francisco Toledo.

Una exposició retro
Passats els dos anys, l´artista va tornar a Tiana, però, amb el temps, va decidir traslladar-se a l´Empordà, una comarca que segons explica «reuneix moltes condicions per viure-hi». Primer va viure a Pals i després es va instal·lar a Foixà, on resideix actualment en una casa en la qual té el seu estudi. La casa, separada del nucli urbà de la petita localitat, es troba en un carrer allunyat de tot tipus de soroll, i s´hi arriba seguint un camí envoltat d´arbres i vegetació. En entrar al seu lloc de treball, el primer que es veu és un quadre que l´artista està a punt d´acabar i que ha titulat Vinyes verdes vora el mar perquè recorda que Calonge és terra de vinyes; també destaca la importància de l´àmbit cultural de la vila, mostrant el seu castell. Es tracta d´una pintura que Suñol entregarà aviat a l´Ajuntament de Calonge en agraïment per haver-li donat l´oportunitat d´exposar al Castell de Calonge, fins al 28 d´agost, la mostra Àlvar Suñol. Una vida pintant (1954-2016). Aquesta exposició inclou unes 60 creacions –entre olis i dibuixos– i és una retrospectiva de la seva obra.

La pretensió del pintor, assegura, és compartir amb tothom els seus treballs, inspirats sovint en la poesia i el misteri de les creacions del pintor neerlandès Johannes Vermeer, entre d´altres. També té influències més contemporànies, com es pot comprovar al seu estudi: un altre quadre que s´hi veu a primera vista plasma la influència actual dels dispositius tecnològics. També hi ha llenços en blanc que esperen el moment de ser pintats i diversos quadres dels seus amics artistes exposats a la paret. Es tracta d´un espai petit i acollidor on el pintor intenta reflectir tot allò que, a parer seu, no és just del segle XXI. Així, a través de tonalitats ocres i vermells, en aquest moment, ofereix als observadors la possibilitat de buscar als quadres signes amagats que utilitza per manifestar els seus pensaments. Una bona mostra d´això és que sovint, com es pot veure a l´obra Interior amb vistes al Montgrí (2008) o a Qui suis-je? (2007) pinta la Coca-Cola com a símbol de la globalització, perquè pensa que «no s´ha de desprestigiar un bon vi de la nostra terra pel refresc més consumit del món».

Al llarg de la seva vida, Suñol ha fet moltes exposicions individuals i col·lectives, tant de pintura a l´oli, com de litografia i dibuix. La primera va ser l´any 1956, a les Galeries Layetana de Barcelona i, des de llavors, ha exposat regularment a París i als Estats Units (a Texas, al Mississipi, a Lousiana, a Califòrnia, a Utah, a Colorado...) aconseguint així una projecció internacional que ha provocat que, a hores d´ara, sigui més conegut a fora d´Espanya que a casa seva. També ha mostrat la seva obra a diferents països europeus (a Suècia, a Suïsa, a Noruega, a Bèlgica...) i a diverses ciutats espanyoles (a Oviedo, a Gijón, a València, a Santander, a Madrid, a Osca...).

A més, ha venut bona part de la seva obra als Estats Units i ha captat l´atenció fins i tot de directors de cinema de la indústria americana, com és el cas de Jean Negulesco, que l´any 1959 va adquirir un dels seus quadres. Suñol també té obra permanent a museus i a institucions culturals com l´Albany Museum of Art de Geòrgia, el Finch College de Nova York, l´Art Center of La Jolla de Califòrnia, el Kumamoto Museum de Tòquio, al Japó, el Wichita Art Museum de Kansas, el Museum of Biblical Art de Dallas, el Gabinet des Estampes Musée de Berlín-Dahlem o el Musée Hyacinthe Rigaud de Perpinyà.

L´artista expressa que «l´acció de pintar és per a mi gairebé una necessitat vital, és una activitat a la qual em dedico plenament, amb un gran respecte a l´ofici i a la història de l´art de tots els temps». També posa èmfasi en tres valors que marquen el seu estil de vida: simplicitat, humilitat i generositat, en tots els àmbits.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema