L’obra El pillet de platja, que mostra una noia apedaçant les xarxes mentre un noi coqueteja amb ella, és el primer que es veu en trepitjar l’exposició. És una de les escenes d’ambient mariner que es poden contemplar a la mostra Sorolla. Apunts a la Sorra, que es pot visitar fins al 2 d’octubre al CaixaForum Girona, i que està formada per 123 obres procedents de la col·lecció conservada al Museu Sorolla de Madrid. A més d’aquesta mena d’entorns, però, els treballs també transmeten sensacions i, a la sala es pot respirar la calma de la mar o el dia gris a la platja que l’artista va pintar. Dibuixos, notes de color i grans teles és el que hi ha, sota una llum tènue, en aquesta mostra artística, que disposa d’algunes peces que mai abans havien estat exposades fins ara.

Sorolla. Apunts a la sorra engloba una sèrie de dibuixos que l’artista va fer a l’aire lliure i de manera despreocupada, captant sempre moments naturals i espontanis. El tret més característic d’aquesta exposició és que mostra una dimensió poc coneguda del pintor valencià, que acostumava a dibuixar sobre el terreny situacions que més endavant li podien servir d’inspiració per fer quadres. A més, la tria s’ha fet a partir del recull de més de 5.000 dibuixos conservats al Museu Sorolla i és l’exposició més completa que s’ha muntat mai sobre aquesta faceta del pintor. En opinió del Director General de Belles Arts i Béns Culturals i d’Arxius i Biblioteques del Govern espanyol i, President de la Fundació Museu Sorolla Miguel Ángel Recio Crespo, «l’exposició permet als seus seguidors fidels aprofundir en el llenç del mestre; als qui s’acosten per primera vegada a conèixer-lo, els permet gaudir de la desimboltura de l’inici de possibles grans obres, i a tothom, trobar la inspiració creadora: la Musa de l’artista, la Musa que tenim a dins».

L’exposició està dividida en cinc àmbits, tots relacionats amb el mar i la platja, entorns determinants en els treballs de Sorolla i en la seva vida. El primer apartat, anomenat El treball al mar. Costumisme a la vora del mar, inclou les obres més antigues del pintor, realitzades cap al 1890. Els quadres il·lustren ambients, costums i persones portant a terme tasques pròpies de la mar, com cosir les xarxes, repassar la vela, netejar nanses o preparar la barca. La pintura Dia gris a la platja de València (1904) mostra les circumstàncies en què es poden trobar els treballadors al mar. És un oli d’un paisatge marítim en el qual hi ha diverses barques amb pescadors a dintre plantant cara a les aigües grises, al cel cobert de núvols de pluja i a la tempesta que s’apropa. Els colors que predominen són foscos i donen èmfasi a l’expressió de Sorolla.

El segon àmbit, Barques i bous... Veles de brisa i llum, se centra en icones que sempre havien captivat a l’artista i que plasmen el dur que és el treball marítim: un dels quadres, per exemple, mostra dos bous arrossegant la barca a la vora de la mar, després de la pesca. La rudesa i la potència dels bous atreia la mirada de Sorolla, així com ho feien les veles inflades pel vent, que donaven força a les seves pintures. De fet, l’obra Veles a la platja de València (1884) n’és un exemple, ja que ensenya embarcacions a la sorra, a la vora de la mar i a dintre de l’aigua, algunes amb les veles inflades pel vent i, d’altres, amb les veles a mig desplegar. El cel és d’un blau intens, tot i que s’observa algun núvol i, l’aigua té un color verdós. En els quadres de Sorolla, el sol, el vent i l’aigua, canviants, sempre apareixen plasmats.

La tercera secció es diu Dones del mar: pescadores i mares i els dibuixos ensenyen pescadores valencianes, nens sortint del bany i mares amb els seus fills, perquè Sorolla considerava la dona una figura icònica intermediadora entre la mar i la terra. Tres pescadores vestides de blanc, amb cistelles i nens petits als seus braços, miren la mar, en la pintura Pescadores valencianes (1915). En un altre quadre anomenat A l’ombra de la barca, València (1903-1904) també apareix un grup de pescadores assegudes a la sorra, a l’ombra que projecta la vela de la barca.

Nens a la platja

El quart àmbit s’anomena L’alegria de l’aigua: el plàcid reflex i està dedicat a la platja com una activitat lúdica. Per això, els quadres són de nens jugant a la sorra, de vailets nedant o de joves corrent per la platja. Un quadre molt conegut és el d’un nen nuet a la vora de la mar mirant una barqueta, el qual plasma com de bé s’ho passen els infants, més enllà de les dificultoses tasques marítimes. Els dibuixos en aquest apartat també prenen importància. Un d’ells mostra la figura d’un nen petit, nu i d’esquena, dibuixat només fins al principi de les cames. És un dels estudis del cos infantil que va fer a partir del segle XX.

L’última part és Elegants a la platja i s’hi poden veure obres en les quals Sorolla va pintar a la seva família, l’entorn burgès, l’elegància, els vestits blancs, les pameles i, tots els elements luxosos propis d’aquesta classe social. A Sota el tendal, platja de Zarautz (1910) Sorolla va pintar la seva dona Clotilde García del Castillo, les seves dues filles, Maria Clotilde i Helena, i el seu fill Joaquín . La família està a la sorra baix del para-sol i vesteix de manera elegant -la mare i les filles porten vestits blancs, i el nen duu un canotier al cap i una jaqueta fosca-. En aquest àmbit també s’hi pot veure una pintura feta amb oli sobre taula on apareix la platja de Xàbia, la qual va visitar i li va parèixer sublim i immensa, segons va escriure-li en una carta a la seva dona, quan va arribar en aquesta costa.

Totes aquestes escenes del pintor, a l’exposició, estan acompanyades de cites escrites a les parets, les quals remarquen les seves habilitats artístiques. Segons Ramón Peréz de Alaya, per exemple, «qui, com Sorolla, va pintar la brisa marina a la platja? L’olor no es pot pintar; però els quadres de Sorolla als quals em refereixo fan olor de mar».

La majoria dels dibuixos que es poden veure a la mostra són apunts. No obstant això, també hi ha esbossos més elaborats i quadres que va pintar inspirant-se en els traços ràpids que va fer a la mar. El comissari de l’exposició, David Ruiz López, explica: «Amb urgència, com temorós de perdre l’efecte que persegueix si es demora en la descripció del detall; com qui traça el seu nom a la sorra al costat de l’aigua, que amenaça d’esborrar-ho tot en un instant sota l’escuma de la següent onada que batrà la riba. Així dibuixa Sorolla».

CaixaForum també ha volgut aprofitar l’exposició Sorolla. Apunts a la Sorra, que es pot visitar de dilluns a dissabte, de 10 a 20h, i els diumenges i festius, d’11 a 14h, per desenvolupar altres activitats, com diverses visites comentades (encara se’n faran els dies 18 d’agost, 3 i 10 de setembre i 1 d’octubre) o l’itinerari poètic participatiu Paraules a la riba (del mar de Sorolla) el 25 d’agost i el 17 de setembre. A més, existeix la possibilitat de concertar visites per a grups a l’exposició, que ha arribat al centre cultural gironí després d’haver estat presenda a Lleida i a Madrid.

Aquesta mostra instal·lada ara a Girona no és l’única que la Fundació “la Caixa” ha dedicat al pintor valencià; també té en itinerància la titulada Sorolla. El color del mar, que de moment s’ha pogut veure als CaixaForums de Barcelona, Palma i Saragossa; s’hi exhibeixen treballs en els quals Sorolla se sentia atret pel moviment de l’aigua i els efectes que hi provoca la llum, així com pels colors.

Una vida curta, però intensa

Joaquín Sorolla va néixer a València l’any 1863. Quan tenia dos anys, els seus pares van morir a causa d’una epidèmia de còlera i, l’artista va créixer amb els seus oncles. De petit, ja va manifestar la seva vocació per la pintura i, amb només 13 anys, ja assistia a classes nocturnes de dibuix. A causa de les seves habilitats, l’any 1878 va ingressar a l’Escola de Belles Arts de València.

El 1885 va instal·lar-se a Roma gràcies a una beca de la Comissió Provincial de València que va aconseguir. L’estada va tenir una durada de cinc anys, dos dels quals els va compartir amb la seva dona, ja que el 1888 es va casar amb Clotilde García i es van establir a Assis (Itàlia). El matrimoni va tenir dues filles i un fill.

Sorolla va ser un pintor consagrat internacionalment, ja que l’any 1900 va obtenir el Grand Prix a l’Exposició Universal de París. A més, va exposar el 1907 a diverses ciutats alemanyes (a Berlín, a Düsseldorf i a Colònia), el 1908 a les Grafton Galleries de Londres, el 1909 a la Hispanic Society of America dels Estats Units -exposició en la qual va vendre quasi 150 quadres- i, el 1911 a l’Institut d’Art de Chicago i al Museu d’Art de la Ciutat de Saint Louis (Missouri).

Entre els projectes més destacats de la seva trajectòria professional hi ha l’encàrrec per a la seva nova casa, que acabaria sent l’actual Museu Sorolla, i els treballs en què va pintar els panells de Visió d’Espanya.

Sorolla va morir a Cercedilla (Madrid) l’any 1923. Va viure només 60 anys, a causa d’una hemiplegia que el va deixar discapacitat i li acabaria causant la mort. Malgrat això, va viure intensament pintant i batallant per les seves obres. Tal com expressa Jaume Giró Ribas, Director General de la Fundació Bancària “la Caixa” «Joaquín Sorolla és un dels grans noms de la pintura espanyola en el pas del segle XIX al segle XX».