S´ha de menjar de tot però amb mesura», recomana Astrid Barqué, educadora alimentària i llicenciada en Ciències de l´Activitat Física i de l´Esport. La relació entre alimentació i esport centra bona part de la seva activitat professional i és l´eix del seu llibre Sport & Cook (Viena), basat en un programa de YouTube de la mateixa Barqué en el qual reconeguts esportistes catalans (ultrafondistes, triatletes, esquiadors, alpinistes...) compartien les seves pràctiques alimentàries i els seus consells en aquesta matèria.
A Sport & Cook, però, no s´hi troben els aliments que habitualment s´associen amb la dieta dels esportistes d´elit: pastes, carns vermelles, tonyina... Els protagonistes del volum són productes com el tempeh, el mill, la polenta, el xarop d´atzavara, el tofu... «Vol ser una alternativa a aquells aliments clàssics i oferir informació sobre nous ingredients menys coneguts. El bistec de vedella ja el coneixem. Se n´ha de menjar? Sí, jo en menjo perquè no sóc vegetariana, i molts esportistes en mengen, però em sembla que n´abusem, com abusem d´altres aliments que tenen un vessant saludable i un altre que no ho és tant. El bistec, sense anar més lluny, és proteïna però també són greixos». «Menjar més natural per aconseguir millors resultats en l´esport» és el subtítol d´un llibre en el qual Barqué persegueix «explicar quines alternatives tenim als embotits, a les proteïnes en pols, als gels...».
Per aconseguir-ho, entrevista esportistes tan destacats com la nedadora Ona Carbonell, el triatleta Marcel Zamora, l´alpinista Ferran Latorre, els piragüistes Dani Marzo i Jesús Pérez o la ultrafondista Emma Roca, entre d´altres, que expliquen els seus hàbits alimentaris (alguns són vegetarians), mentre l´autora va plantejant consells sobre alimentació saludable i proporcionant informació sobre aquests ingredients menys coneguts que considera adequats per a la dieta dels esportistes. «La primera idea -defensa- és sensibilitzar que com més naturals siguin els aliments, millor. I no és natural provocar que les vaques tinguin llet tot l´any, ni que les gallines ponguin tants ous». Reconeix que la seva proposta alimentària pot ser més costosa econòmicament que la convencional, però «jo no em dedico a la indústria, em dedico a la salut, i busco que la gent tingui com més coneixements millor».
Astrid Barqué admet que molts ultrafondistes i altres esportistes extrems són conscients que aquesta activitat física no és bona per a la seva salut, perquè és molt exigent, però en canvi els va molt bé en l´aspecte psíquic: «La salut es basa en quatre pilars, que són el descans, la salut mental, l´alimentació i l´activitat física. Aquestes persones necessiten complir els seus objectius, perquè encara que pugui tenir un impacte greu sobre la seva salut física, per a la seva salut mental els va genial. La meva feina consisteix a intentar que ho facin de la manera més saludable possible i que tingui el menor impacte possible en el seu cos».
Per a ella, la salut es troba en l´equilibri: «Tots els massa són dolents. Massa gluten és dolent, massa carn és dolent, massa tofu és dolent... fins i tot sopar cada dia patata i mongeta tendra no és bo. Hi ha un enorme ventall d´aliments que t´aporten nutrients diferents, i ho hem d´aprofitar. El problema és el massa, tant en l´alimentació com en la vida». I el plaer gastronòmic, on queda davant d´aquests aliments? «No sóc xef, ni tinc una especial cura de la part estètica de les receptes. N´hi ha, com el porridge, que senta molt bé, i és molt bo, però te´l mires i té tota la pinta d´un menjar carcerari. La gastronomia en tant que plaer ens la podem permetre de tant en tant, però el que proposo és una cuina per al dia a dia, amb receptes pràctiques perquè els esportistes el temps el volen per entrenar. És un llibre per a gent que fa esport i vol trobar maneres més saludables d´alimentar-se».
