Què tenen en comú Alan Rickman, Tony Parker, Ava Gardner i Dani Rovira? Que els quatre han vingut a gravar a Girona. I és que des de l'any 1912 la ciutat ha rebut més de 80 rodatges, convertint-se en el plató de ficcions cinematogràfiques, sèries televisives i anuncis. Ja fos recreant el poble francès de Grasse a El Perfum o simulant ser Braavos a Joc de Trons, els carrers, places i ponts de Girona han estat escenari de grans produccions nacionals i internacionals. Per aquest motiu a la ciutat se li ha dedicat l´exposició «Girona Plató», inaugurada el passat 18 de juny i oberta fins al 6 de novembre.

La mostra, comissariada per Pep Prieto, recull fotografies de rodatges, cartells de gairebé quaranta pel·lícules, elements d'atrezzo, peces de vestuari i audiovisuals, entre d´altres. A través de les seves sales podem fer un exhaustiu recorregut pels diferents papers que ha interpretat la ciutat en diverses produccions. El treball de recopilació i documentació va durar set mesos, finalment el passat juny es va inaugurar la mostra i durant aquests dos mesos i mig, «Girona Plató» ha rebut més de 13.000 visitants. Prieto explica que l´exposició va ser un encàrrec de l'Ajuntament a arran de Joc de Trons. «Tothom parlava de Girona i era moment de fer una mirada enrere i rascar en el passat cultural de la ciutat», explica. I és que com molt bé diu Pep Prieto «aquesta sèrie és la conseqüència de molts anys projectant la ciutat a l´exterior». El seu objectiu era explicar que Joc de Trons no és un fenomen nou i «hem decidit dividir l´exposició en diferents àmbits per mostrar que Girona és molt carismàtica».

Quan entrem a la Casa Pastors unes lletres lluminoses amb el nom de la mostra ens donen la benvinguda. Les segueix un mapa perquè el visitant se situï i conegui les 94 localitzacions que han aparegut en pel·lícules o sèries de televisió. Es fa un petit zoom al Barri Vell, ja que és la zona que més rodatges ha rebut.

La primera sala està dedicada a la «Ciutat en Construcció» on mostren el procés de transformació pel rodatge. Hi ha material utilitzat en les pel·lícules. Complementen aquests objectes els cartells i les fotografies del rodatge de diversos films com El Perfum (2006), Agnosia (2010), La Xirgu (2015) i La Lapidation de Saint Étienne (2012). També es poden veure fotografies firmades pels seus protagonistes com Diana Rigg i Alan Rickman.

La ciutat disfrassada, quan Girona és un lloc de ficció, és la temàtica de la segona sala on El monje (2012), Pandora y el holandés errante (1951) y El Canto del Gallo (1955) conformen l´estructura principal. A part de la túnica que va utilitzar Vincent Cassel a El Monje o el tron i les corones d´Ermessenda, també es pot veure el cartell que anuncia una cursa a la plaça de Braus i que va sortir a la pel·lícula d´Ava Gardner. A aquesta sala la segueix un espai dedicat a les produccions publicitaries. La majoria són anuncis de cotxes que han trobat en els carrers de Girona l´emplaçament ideal per promocionar els seus productes. A vegades, però, el cotxe no sortia sol sinó que comptava amb la companyia d´un convidat d´altura, com és el cas del jugador de bàsquet Tony Parker que sortia a l´anunci juntament amb el Renault Koleos l´any 2013.

Seguint aquest passadís ens dirigim a la sala de la «Pluja d'idees», decorada amb unes fulles de paper que cauen del sostre i guions cinematogràfics d´algunes de les pel·lícules. «Alguns són petites relíquies per tant estan exposades en una vitrina», explica Prieto. És el cas dels guions de Soldados de Salamina i Secrets de Família.

Aquesta ens porta a l´última sala, «La Ciutat Revelada», on Girona no adopta cap paper sinó que s´interpreta a ella mateixa. En aquest espai hi podem veure pel·lícules relativament actuals com 3 dies amb la família (2009), Trileros (2003) i El juego del ahorcado (2008); i altres que ja tenen uns anys com Amor Adolescente (1969) o El Jardinero Espanyol (1956). També es mostren sèries de televisió com Secrets de família (1995) i Ventdelplà. A més es dóna veu a cineastes locals com Isaki Lacuesta amb Murieron por encima de sus posibilidades (2014), Dos a la carta de Robert Bellsolà (2014) i Pas a nivell de Pere Vilà que han vist en la seva ciutat l'escenari ideal per explicar la seva història. Una sala amb desenes de cartells i fotografies de diverses pel·lícules, algunes conegudes com Ocho apellidos catalanes (2015) o Tengo ganas de ti (2012) i d´altres ja quasi oblidades que han permès al visitant recuperar alguns records.

Un personatge més

Pandora y el holandés errante, Soldados de Salamina, El Monje i un seguit de pel·lícules més han vist com el seu director quedava seduït per la capital gironina. I és que des del cinema mut fins a la ja més que coneguda sèrie Joc de Trons, la ciutat porta més d´un segle convertida en un plató. Molts tenien el coneixement que Pandora y el holandés errante era la primera pel·lícula que es va gravar a la ciutat però Pep Prieto demostra en aquesta exposició que no és així. El primer film del qual es té constància és Gérone, la venise espagonle que va dirigir Segundo de Chomón l´any 1912. De fet, a l´exposició es pot veure per primer cop la pel·lícula Nummulitus de Isaki Lacuesta on el director gironí recrea pla per pla una pel·lícula de Chomón creant així un bucle temporal.

Fins que van arribar Ava Gardner i James Mason per gravar l´any 1950, els films anteriors havien mostrat una ciutat grisa. Però aquesta pel·lícula d´Albert Lewin va suposar un punt d´inflexió per la visó que es transmetia de Girona. «Pandora mostra un patrimoni esplèndid a través de plans molt bons», explica Prieto.

Però el d´estrella cinematogràfica no ha estat l´únic paper que ha interpretat la ciutat, també ha aparegut en produccions de la petita pantalla. I és que l´any passat Girona es va convertir en l´escenari de la famosa i exitosa sèrie televisiva Joc de Trons i no podia faltar en aquesta mostra, una zona dedicada a aquest rodatge. La superproducció de la cadena americana HBO culmina la projecció internacional d´un escenari gironí que evoca mons imaginaris com, en aquest cas, la ciutat de gel i foc. Per aquest motiu «Girona Plató» li dedica un espai on s'hi poden veure imatges del rodatge, el vestuari original utilitzat a la sèrie, material divers i les reproduccions d´algunes de les armes dels personatges principals. Entre aquests s´hi troba les espases de Jaime Lannister i d´Arya Stark.

Gran Ressò

Durant anys els carrers i les places de la ciutat s´han sotmès a un procés de maquillatge per poder aparèixer a la pantalla, no només per pel·lícules i sèries sinó també per produccions publicitaries. Girona ha sortit en anuncis de diverses marques de cotxes, en una de formatge, així com en el de l´empresa d'articles de viatge, Samsonite. La ciutat va acollir l´any passat un total de 55 rodatges convertint-la així en el setè municipi amb més filmacions de Catalunya. Però no tot són escenaris, a part de cedir els seus carrers i racons, la ciutat de Girona ha vist com molts dels seus habitants s´implicaven en les produccions treballant com a extres.

Les últimes pel·lícules que han realitzat càstings a la ciutat han estat Ocho apellidos catalanes i Joc de Trons. En el primer cas es va fer a l´Espai Cultural de la Mercè i entre els aspirants s´hi trobaven perfils diversos: des d´aficionats al cinema, passant per persones a l´atur fins a jubilats i fans de la primera part. En el càsting de Joc de Trons, fet al Palau Firal, les cues per la selecció també van ser molt llargues i les exigències molt clares: homes amb bones condicions físiques i preparats per deixar-se créixer o retallar la barba i dones amb cabell llarg, entre d´altres. Un càsting que va portar molta expectació i il·lusió per sortir en una sèrie que ha projectat internacionalment a Girona com a plató.

«Fins els anys 80 Girona estava parada culturalment en canvi ara té una projecció cultural espectacular», declara Pep Prieto. Ara amb la sèrie d'HBO la ciutat «ha fet un gran salt» per dos grans motius explica el comissari de la mostra. «Per una banda, si Girona ha pogut ser escenari d´una superproducció com aquesta i no ha mort en l'intent, ara pot amb tot. I per l´altra, si un localitzador troba només facilitats i veu que la gent s´adapta al rodatge, evidentment això només comporta que creixi el seu interès», diu. Afegeix que creu que «es notarà l´interès internacional i jo crec que no tardarem a tenir més rodatges».

Ja s´ha vist -però- que això no és un fenomen nou, ja que durant 103 anys - del 1912 al 2015 - la ciutat a rebut més de 80 rodatges. L´últim el de Joc de Trons que ha portat a la ciutat turistes que es declaren molts fans de la sèrie. Aquests han volgut visitar i trepitjar el regne imaginari de Braavos, els carrers i racons que va recórrer Arya Stark, com per exemple, les escales de la Catedral que simulaven ser el Septón Supremo en el Desembarco del Rei, abans que a la ficció tot volés pels aires.

Però a la realitat, Girona segueix dempeus i preparada per acollir molts més rodatges.