Temporada Alta, la gran festa del teatre

El festival Temporada Alta ha posat en marxa l'edició en què celebra vint-i-cinc anys d'existència i per a la qual ha programat un centenar d'espectacles a Girona i Salt, sobretot, però també en altres localitats gironines

03.10.2016 | 07:15
Temporada Alta, la gran festa del teatre

In memoriam, un muntatge teatral que homenatja la lleva del biberó i que ha dirigit Lluís Pasqual, va obrir una nova edició de Tempo­rada Alta, el Festival de Tardor de Catalunya. Fins a principis del mes de desembre, el certamen portarà a Girona i a Salt (sobretot, però també a altres localitats gironines) un centenar d?espectacles, una trentena dels quals són internacionals i una trentena més produccions en què ha intervingut el mateix festival. Krystian Lupa, Peter Brook, Milo Rau, Alain Platel, Thomas Ostermeier, Oskaras Korsunovas, Fabrice Murgia, Guy Cassiers, Mauricio Kartun i Lagartijas tiradas al sol són alguns dels grans noms internacionals que seran presents a Temporada Alta, i que hi comparteixen protagonisme amb els creadors i artistes nacionals més destacats, com el mateix Lluís Pasqual, Àlex Rigola, Pau Miró, Lázaro García, Oriol Broggi o Lluïsa Cunillé. Teatre, dansa, música, cinema, circ... tindran el seu espai de nou en un festival que també dedica una atenció especial als espectacles familiars (la programació completa es pot consultar a http://www.temporada-alta.net).

Al marge de la qualitat i la varietat de l?oferta de Temporada Alta (que ja són marca de la casa), i del pressupost de més de tres milions d?euros que té l?edició d?aquest any del certamen (el més alt de la seva història, amb una aportació de prop de 900.000 euros d?empreses privades), el festival que comença divendres és especial perquè és el que en fa vint-i-cinc: Temporada Alta va néixer l?any 1992 amb el subtítol «Quatre espectacles divertidíssims». El seu director, Salvador Sunyer, riu quan se li fa notar que, un quart de segle després, són més de cent espectacles, i molts no tan divertidíssims. «És veritat», admet, i rememora els orígens d?aquell primer Temporada Alta, que es va fer entre el 16 de setembre i l?11 d?octubre del 1992 a l?auditori del centre cultural la Mercè de Girona i en el qual per exemple es va poder veure el muntatge Degustació, del Talleret de Salt: «La nostra intenció inicial era que la ciutat tingués una programació d?unes quantes obres d?una certa qualitat», explica, i assegura que «no teníem ni la més remota idea que la cosa evolucionaria com ho ha fet».

Reflexió oberta
Malgrat això, Salvador Sunyer sí que assenyala un aspecte de la manera de treballar dels responsables de Temporada Alta com a directament relacionat amb l?evolució que ha experimentat el certamen: «Cada any quan s?acaba el festival ens asseiem per analitzar què s?ha fet, què s?ha de canviar, què no s?ha fet bé, cap a on hem d?anar... Aquestes anàlisis per suposat han anat variant i s?han anat ampliant a mesura que el festival creixia, i encara ho han fet més a partir de la generalització de les xarxes socials, perquè d?aquesta manera la reflexió ja no la fem només els responsables del festival, sinó que s?ha obert als espectadors». En aquest sentit, afegeix que «ja no és només que a totes les persones que treballen o col·laboren amb el festival els demanem quan acaba cada edició que ens escri­guin, si cal de manera anònima, les coses que creguin que han anat malament o que s?han de canviar ?el que s?ha fet bé ja hi ha molta gent que t?ho diu?, sinó que tenim 29.000 persones inscrites per rebre informació sobre Temporada Alta, que són moltíssimes si tenim en compte que estem parlant de teatre, i moltes d?aquestes persones també ens fan arribar comentaris, suggeriments, propostes... D?aquesta manera reps molta informació, i encara que no podem atendre tot allò que se?ns suggereix o se?ns proposa, és evident que amb tots aquests comentaris et fas una idea molt més clara de la percepció que té la gent, els espectadors, del festival».

Salvador Sunyer (Salt, 1957) dirigeix Temporada Alta des de l?any 1996. Abans havia estat, entre d?altres, director del centre cultural la Mercè, de les sales municipals d?exposicions de Girona i també dels Cursos Internacionals d?Interpretació Musical de Girona i més tard també va dirigir, fins al 2007, el Teatre de Salt. L?any 1991 va posar en marxa, amb Josep Domènech i Joaquim Masó, l?empresa Bitò Produccions, que va proposar el naixement de Temporada Alta a l?Ajuntament de Girona l?any 1992 i des de la qual continua avui dirigint el certamen, que compta amb la col·laboració dels Ajuntaments de Girona i Salt, la Diputació de Girona, la Generalitat, el Govern central i la Unió Europea, i que disposa d?un considerable grup d?empreses i entitats privades que actuen com a mecenes, patrocinadors i col·laboradors del festival (el 2015 van aportar fins al 28,5% del seu pressupost).

Sense salts espectaculars
Aquesta creixent implicació de les institucions i d?aquests mecenes i patrocinadors privats ha estat un dels canvis que ha experimentat Temporada Alta en els seus vint-i-cinc anys d?història. Però, com en la resta d?àmbits del certamen, l?evolució s?ha produït de manera molt progressiva: «Han passat molts anys, però no hi ha hagut cap moment en què diguis, mira, aquí vam fer un salt espectacular ?apunta Salvador Su­nyer. Al contrari, ha estat una evolució molt lenta, que s?ha anat fent molt a poc a poc, i trobo que ha funcionat». Així, afegeix que «precisament entenc que la clau de l?èxit de Temporada Alta es troba en gran mesura en haver anat creixent a poc a poc i en haver-ho fet al mateix temps que la gent, que els espectadors gironins, que han anat sofisticant progressivament els seus gustos a mesura que el festival anava evolucionant i incorporava noves propostes». Hauria estat impensable en les primeres edicions del festival, posa com a exemple, programar diverses funcions al Teatre Municipal d?espectacles de dues hores i mitja en anglès amb sobretítols en català; i ara se?n fan, i omplen el recinte en cada funció.

Salvador Sunyer també es mostra especialment satisfet perquè «cada vegada el festival arriba a més gent de la zona. En els primers anys interessava només la gent a qui ja li agradava el teatre, però amb el pas dels anys ha arribat a interessar a persones que no hi havien anat mai, i que en canvi s?han sentit cridades per Temporada Alta». Això demostra, al seu parer, la implicació social que el certamen ha aconseguit en aquests vint-i-cinc anys i que ha propiciat que no hagi perdut espectadors ni en els pitjors moments de la crisi econòmica. «Tots sabem que la crisi ha tingut efectes negatius, com en té l?IVA del 21%, i és cert que en alguns moments s?ha hagut de reduir la xifra d?espectacles programats perquè havia disminuït el pressupost, però en canvi el nombre d?entrades venudes pràcticament no ha baixat, com tampoc l?aportació de les empreses que col·laboren amb nosaltres».

En aquests 25 anys d?existència, Temporada Alta ha posat en escena 1.302 espectacles que han estat presenciats per més de 620.000 espectadors. En el balanç que ha fet del seu primer quart de segle d?existència, el certamen remarca que més de la meitat dels muntatges programats han estat estrenes, bé absolutes (360), a l?Estat espanyol o a Catalunya; que s?hi han presentat 446 espectacles internacionals i 162 produïts a les comarques gironines, i que 291 han estat produccions o coproduccions de Temporada Alta. D?aquesta manera, Temporada Alta s?ha consolidat com la porta d?entrada a l?Estat espanyol i a Catalunya dels més destacats espectacles internacionals, com l?aparador que molts creadors del país elegeixen per presentar els seus nous muntatges, bona part dels quals munten en col·laboració amb el mateix festival, i al mateix temps manté les portes obertes perquè els més joves hi puguin mostrar què estan fent.

Amb el temps, el certamen ha anat incorporant nous escenaris als ja habituals del Teatre Municipal i La Planeta a Girona, i El Canal i el Teatre de Salt, i al marge d?arribar a altres localitats gironines (Bescanó, Banyoles, Fornells de la Selva, Torroella de Montgrí, Palafrugell...), ha programat funcions en espais com el centre cultural la Mercè, La Mirona, el Casino de Girona, la Casa de Cultura o el cinema Truffaut, però també en biblioteques, cases particulars o la Casa Pastors. A més, la seva aposta és que la programació de tardor de Temporada Alta es vagi complementant durant la resta de l?any amb altres activitats, com ara xerrades, projeccions d?obres teatrals al Truffaut, etc.

Presència internacional
En paral·lel, també creix la presència internacional de Temporada Alta, tant perquè espectacles produïts o coproduïts pel Festival són representats a l?estranger (obres originades al certamen han viatjat a una trentena de països) com perquè Temporada Alta ja ha posat en marxa tres festivals amb aquesta denominació (però de dimensions més reduïdes) a Lima, Montevideo i Buenos Aires, per donar-hi a conèixer el moment actual de les arts escèniques a Catalunya. A Europa no cal una operació similar, diu Sunyer, perquè «ja és habitual que s?hi representin obres produïdes o coproduïdes a Temporada Alta i perquè a més hi ha molts festivals on aquests treballs poden generar interès». De fet, el certamen gironí «ha fet de pont entre el teatre iberoamericà i l?europeu, perquè el primer ha entrat a Europa a través de Temporada Alta, on l?han conegut els programadors europeus que després l?han portat als seus països». Va ser precisament la voluntat d?establir un procés a la inversa el que va portar a crear-ne les edicions llatinoamericanes.

Salvador Sunyer, que assegura estar convençut que «va bé mirar enrere per veure què has fet malament», també admet que hi ha algunes fites de Temporada Alta que li proporcionen un orgul especial: «Haver portat personalitats del nivell de Krystian Lupa, Isabelle Huppert o la companyia anglesa Propeller, per citar-ne tres exemples, perquè no els tocaria venir aquí, sinó que els tocaria anar a ciutats europees més importants». Igualment, reconeix que hi ha aspiracions que encara no ha pogut complir: «No ens n?hem sortit per exemple amb la directora britànica Katie Mitchell, al marge que hi ha un tipus de muntatges, com els de Sam Mendes, que no podrem portar mai per una qüestió de preus». Malgrat això, Sunyer aposta perquè Temporada Alta aprofundeixi en el futur en el camí que s?obre aquest any amb Davant la jubilació, un text de l?escriptor austríac Thomas Bernhard interpretat per destacats actors catalans (Mercè Arànega, Pep Cruz i Marta Angelat) i dirigit pel polonès Krystian Lupa: «Ens agradaria que en els propers anys hi hagués més espectacles en què treballin els millors artistes de fora amb els millors artistes d?aquí». En la mateixa línia, però a un altre nivell, «Temporada Alta també ha de servir perquè gent jove d?aquí treballi amb gent de fora, perquè això ampliarà el seu camp de treball, la qual cosa és molt important en un país tan petit com ho és el nostre. Ens hem d?obrir».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema