El miracle del bigoti de Dalí

El Teatre-Museu de Figueres recupera en una exposició temporal algunes fotografies que Philippe Halsman va fer per al llibre «Dali´s mustache» però que al final no s´hi van incloure

26.12.2016 | 07:42
El miracle del bigoti de Dalí

Dijous, dia de la Puríssima, els carrers del centre de Figueres eren plens, a mig matí, de gent que passejava, mirava aparadors de botigues, hi entrava, o esmorzava en alguna de les terrasses de la zona. El bon temps acompanyava. A les portes del Teatre-Museu Dalí hi havia cua de persones esperant per entrar-hi; no tan llarga com les que es formen tants i tants dies d´estiu, però Déu n´hi do. I a l´interior del gran temple de l´obra daliniana, una munió de visitants contemplava les obres, badava, anava de sala en sala, s´aturava mirant amb incredulitat o admiració una o altra peça, feia fotografies...

A la Sala de les Loggies, un espai situat molt a prop de la sortida que porta a l´exposició de les joies dalinianes, moltes persones es feien selfies davant d´alguna de les fotografies que pengen de la paret. En aquest espai, entre l´enorme cartell de la cursa de braus celebrada a Figueres el 12 d´agost del 1961 per homenatjar Salvador Dalí i la no menys enorme obra 50 quadres abstractes que a dos metres es converteixen en tres Lenins disfressats de xinès i a sis metres formen el cap d'un tigre reial (1962), s´hi ha instal·lat l´exposició temporal Variants de Dali´s mustache, que mostra alguns dels retrats que el fotògraf letó-nordamericà Philippe Halsman (1906-1979) va fer a Dalí per al seu projecte conjunt Dali´s mustache, un llibre amb el bigoti de l´artista figuerenc com a protagonista.

La Fundació Gala-Salvador Dalí explica els motius d´aquesta exposició: «Amb la mostra Variants de Dali´s mustache s´ha volgut donar més rellevància a la presència del propi artista en el seu museu. Per aquest motiu s´han escollit les imatges d´un dels grans fotògrafs del s. XX, el letó establert als Estats Units Philippe Halsman, amb qui Dalí va construir una relació de més de 37 anys. Per a aquesta mostra s´han seleccionat 23 fotografies que els dos artistes no havien inclòs a la publicació, una edició que va anar a càrrec del segell Simon and Schuster de Nova York l´any 1954. És, per tant, un material molt poc conegut i de gran vàlua».

I és cert que els visitants agraeixen aquest increment de la rellevància de la presència de l´artista al seu museu (dominat per les seves obres, és clar), perquè moltes persones es feien selfies davant de les fotografies de Halsman que mostren Dalí jugant amb el seu bigoti. Alguns, fins i tot, imitant els gestos que l´histriònic Dalí va regalar a la càmera de Halsman, i que s´adaptaven a l´aspecte que en cada imatge oferia el seu bigoti: desafiant, trist, romàntic, infinit, divertit, inquietant...

Aquest Salvador Dalí (1904-1989) d´una cinquantena d´anys que apareix a les imatges ja feia temps que treballava amb Halsman, com expliquen els mateixos responsables de la Fundació: «La col·laboració comença l´any 1941. Coincideixen en el projecte Labyrinth, interpretat pels Ballets Russos a la Metropolitan Opera House de Nova York l´any 1941, pel qual Halsman fotografia els vestuaris dissenyats per Dalí. Segueixen col·laborant estretament en encàrrecs comuns relacionats principalment amb ballets, entre d´altres, però també generen projectes propis com és el cas del Dali´s Midsummer Night´s Mare, Dali Atomicus, Escultura de Llum, i Voluptate Mors en què les models es disposen en forma de calavera.

El fotògraf, a més, documenta l´enregistrament de la pel·lícula de Dalí Chaos and Creation, el 1960».
Entre col·laboració i col·laboració va néixer el projecte Dali´s mustache, un llibre a quatre mans entre el fotògraf i l´artista i amb tot el protagonisme per al bigoti de Dalí, un dels seus grans senyals d´identitat. El volum, subtitulat A Photographic Interview, estava plantejat efectivament com una entrevista a Dalí (en el terreny de l´absurd i el surrealisme que tant agradava a tots dos creadors, per suposat), que contestava les preguntes que se l iformulaven amb breus respostes i amb gestos i ganyotes fotografiats per Halsman i en els quals el bigoti dalinià tenia un enorme protagonisme.

Com explicava el mateix Halsman sobre el naixement de la idea, «al 1954, el bigoti de Dalí havia crescut miraculosament. Quan el pintor va tornar a Nova York, em vaig quedar parat: les puntes del bigoti li arribaven més amunt de les celles. Vaig veure quin era el meu deure i vaig començar a fotografiar el joc i la interacció del seu bigoti».

El fotògraf no va tancar aquelles imatges en cap calaix, sinó que les va mostrar, orgullós de la seva feina: «Dick Simon, de Simon & Schuster, va veure aquelles fotografies i em va suggerir que havia de continuar l´exploració del bigoti de Dalí; ell publicaria el resultat en un llibre».

Però Halsman ho havia de parlar amb l´artista: «Em calia el consentiment de Dalí i em vaig adreçar al gran surrealista amb molta cautela: "Han escrit llibres sobre tu i sobre altres pintors. Però no hi ha cap llibre sobre una part de la teva personalitat, com ara el nas de Rembrandt o el peu de Picasso. Q

uin homenatge al teu geni, Dalí! La publicació d´un llibre consagrat no al tot, sinó només a una petita part de tu". Dalí hi va estar immediatament d´acord. Em va semblar que era just que l´avisés: "És una empresa purament idealista. Em costa d´imaginar que algú compri un llibre així". -Ningú no s´adona del potencial comercial del meu bigoti- va dir Dalí-. Ahir mateix, un canal de TV em va oferir 500 dòlars pel dret de televisar-lo durant deu minuts».

El bigoti de Dalí tenia, efectivament, poder d´atracció, com ho van demostrar després altres fotògrafs que hi van centrar la seva atenció, i com ho evidencien els visitants al Teatre-Museu que aquests dies es retraten davant de les imatges que van quedar descartades per al projecte Dali´s mustache, però que posen de relleu l´esperit lúdic i decididament engrescador d´aquella proposta.

Dalí i Halsman «creuen en el poder de l´originalitat, i de l´humor i la ironia aplicats a l´intel·lecte, com a elements de creació i comunicació», escrivia Montse Aguer, directora dels Museus Dalí, en el catàleg de l´exposició Dalí by Halsman (2011).

Tots dos, segons ella, «comparteixen ser "constructors d´escenes", d´un cert teatre de la imaginació, des del perfeccionisme i un concepte artesà de la creació, basat, en aquest cas, en un escrupulós ús de la tècnica. Dalí i Halsman saben mirar, saben inventar, saben anar més enllà del seu temps concret, i saben crear una complicitat que també va més enllà de la pura creació fotogràfica».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema