Patti Smith i la cadira de Bolaño

La cantautora i escriptora nord-americana homenatja en el seu últim llibre, «M Train», l'autor xilè que va viure a Girona i Blanes

26.12.2016 | 07:42
La cantautora nord-americana interpretant una cançó durant la inauguració del carrer de Girona dedicat a Roberto Bolaño, el 2011

Vaig seure a la cadira de Roberto Bolaño quan vaig visitar la casa de la seva família a la ciutat costanera de Blanes, al nord-est d´Espanya. Però me´n vaig penedir de seguida. Li havia fet quatre fotos, una cadira senzilla que ell carregava supersticiosament d´una casa a una altra. Era la seva cadira per escriure. Creia que asseient-m´hi em convertiria en millor escriptora? Amb un calfred de retret cap a mi mateixa trec la pols al vidre que protegeix la meva foto polaroid d´aquella cadira». La cantautora i escriptora nord-americana Patti Smith (Chicago, 1946) recorda aquesta anècdota en el seu llibre M Train, que ha publicat recentment en castellà l´editorial Lumen i en el qual inclou un nou homenatge a l´escriptor xilè Roberto Bolaño (1953-2003), que va viure un temps a Girona i va passar els últims anys de la seva vida a Blanes. Smith ha tingut una destacada presència mediàtica aquesta última setmana per la seva aparició a la cerimònia de lliurament dels premis Nobel en representació del seu amic Bob Dylan, distingit amb el guardó de literatura i que no va anar a Suècia a recollir-lo. En aquell acte, Smith va interpretar una cançó de Bob Dylan, A hard rain´s a-gonna fall i en un moment determinat es va quedar en blanc, en unes imatges que han fet la volta al món, amb la cantant tapant-se la cara amb les mans.

L´homenage de Patti Smith a Roberto Bolaño a M Train apareix en el capítol «Canviant de canal», que està encapçalat precisament per una fotografia feta per l´autora de la cadira de l´escriptor xilè. La cantautora nord-americana hi comença explicant que la nit de Cap d´Any, mentre tot de gent omplia Times Square, a Nova York, «jo em barallava amb un poema en homenatge al gran escriptor xilè Roberto Bolaño que volia acabar per marcar el començament del nou any. En llegir el seu Amuleto em vaig adonar que es referia de passada a l´hecatombe -un antic sacrifici ritual de cent bous- i vaig decidir escriure una hecatombe per a ell: un poema de cent versos. Seria una manera de donar-li les gràcies per haver passat l´últim tram de la seva vida breu esforçant-se per acabar la seva obra mestra, 2666». Patti Smith continua desitjant que «tant de bo li haguessin concedit una dispensa especial per continuar amb vida, perquè 2666 semblava concebuda per prolongar-se eternament, sempre que ell volgués seguir escrivint. Quina trista injustícia per al formós Bolaño, morir en la plenitud de les seves facultats, als cinquanta anys. La pérdua de la seva persona i d´allò no escrit ens nega almenys un secret del món».

Unes pàgines més endavant, Patti Smith recorda l´anècdota de la cadira de Roberto Bolaño. I la relaciona amb una altra cadira important per a ella, la del seu pare, que va heretar a la mort d´ell: «De nens teníem prohibit seure´ns a l´escriptori del meu pare, de manera que no utilitzo la seva cadira, només la tinc a prop». És per això que després es retreu a ella mateixa haver-se assegut a la cadira de Bolaño.

Patti Smith va conèixer l´obra de l´escriptor xilè quan aquest ja era mort i a partir de la seva novel·la 2666. Va aprofundir en el seu treball (fins i tot va viatjar a Blanes per conèixer la seva família i el lloc on havia viscut els seus últims anys) i des de llavors ha proclamat en fòrums diversos la seva admiració per Bolaño, que la va portar, per exemple, a desplaçar-se a Girona el 18 de juny del 2011 per assistir a la inauguració del carrer que la ciutat li dedicava, al barri de Domeny. En aquella ocasió, la cantautora va demanar disculpes per no fer cap discurs pel seu mal castellà, però en canvi va interpretar la cançó Wing que havia creat per homenatjar l´escriptor.

Un any abans, Patti Smith havia parlat per primer cop sobre Bolaño en públic en un congrés sobre música i literatura a Gijón, i li havia dedicat la seva actuació en aquell certamen. En declaracions al diari El País, la cantautora nord-americana resumia el perquè de la seva admiració per Bolaño: «2666 és la primera obra mestra del segle XXI . És la nova Finnegans Wake, la novel·la del nou mil·lenni. Senzillament, m´obsessiona i crec que la seva influència sobre la resta d´escriptors serà imparable. Llegir a Bolaño ha estat una revelació per a mi, per la seva tendresa, la seva poesia i la seva filosofia. Crec que saber que anava a morir és fonamental per entendre les reflexions dels seus llibres. El seu enorme sentit de la humanitat i, per tant, de la inhumanitat tenen a veure amb aquesta imminència de la mort. Senzillament, cada dia aprenc d´ell».

Patti Smith va néixer el 1946 a Chicago, i el 1967 es va traslladar a Nova York. Després d´una breu estada a París, va tornar a Nova York i va començar a freqüentar els clubs de moda de l´època, pintant, escrivint i actuant en obres teatrals. El 1974 va crear la seva pròpia banda de música i el 1975 va publicar un primer àlbum, titulat Horses, on es fusionaven punk, rock i poesia. La seva cançó més coneguda, Because the night, és del 1978, i des de llavors ha gravat onze àlbums. A mnés, ha exposat la seva seva obra gràfica, formada sobretot per dibuixos i fotografies, en galeries d´Estats Units i Europa. Entre els seus llibres hi ha el que relata la seva relació sentimental i artística amb el fotògraf Robert Mapplethorpe, titulada Éramos unos niños (Lumen, 2010), que va ser guardonat amb el National Book Award, Witt, Babel, El mar de coral (Lumen, 2012) i Tejiendo sueños (Lumen, 2014).

L´últim, M Train, és un altre llibre de memòries, en què revisita les cafeteries que més ha freqüentat al llarg dels anys i que convertia en llocs de creació. L´artista repassa els seus viatges i les seves influències, de Frida Kahlo a Rimbaud, passant per Mishima, Genet o Plath. També s´atura en diversos episodis de la seva vida personal en les últimes dècades: a principis dels vuitanta es va casar amb el guitarrista Fred Sonic Smith i van tenir dos fills. Durant un temps es va mantenir lluny dels escenaris, però la mort del seu marit, del seu germà Todd i del seu gran amic i antic amant ­Mapple­thorpe la van empènyer a tornar a la música per fugir de la desesperació, segons ella mateixa ha reconegut. Així, el 1995 va fer una gira amb Bob Dylan i a partir de llavors va continuar gravant discos i actuant en solitari.

Una d´aquestes actuacions la va portar el mes de maig de l´any passat al festival Primavera Sound (el 2010 havia actuat al Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols, i havia exposat algunes de les seves fotografies al monestir de la localitat). El dia abans d´aquell recital a Barcelona, la cantant va anar a sopar al restaurant El Celler de Can Roca de Girona i va entrar a la cuina, on va cantar un fragment de Because the night. Una breu gravació d´aquell moment va aconseguir una gran difusió a través de les xarxes socials, encara que segurament no tanta com el lapsus de dissabte a la cerimònia del Nobel.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema