Els Pastorets centenaris de Folch i Torres

El Nadal del 1916 va ser estrenada a Barcelona «L´adveniment de l´infant Jesús», una de les representacions més emblemàtiques d´aquestes festes, que a les comarques gironines es pot veure a la Bisbal, Puigcerdà i l´Escala

02.01.2017 | 06:59
Representació dels Pastorets a la Bisbal d´Empordà

Els Pastorets han estat, són i seran, un autèntic fenomen social, arreu de Catalunya. En els nostres pobles, viles i ciutats, entre profesionals i sobretot en el món dels aficionats, les generacions d´actors i d´espectadors se succeeixen, i els papers representats per uns són substituïts espontàniament, al pas del temps, pels fills i els néts, i cada dia de representació és una veritable festa familiar, i també els espectadors, petits o grans, se succeeixen, en una cadena de germanor on tothom col·labora amb il·lusió, sense plànyer esforços».

Aquestes paraules de Ramon Folch i Camarasa (Barcelona, 1926), escriptor i guionista de Les aventures extraordinàries d´en Massagran serveixen per entendre l´èxit de Els Pastorets o L´adveniment del´infant Jesús, l´obra de teatre que va escriure el seu pare, el també escriptor Josep Maria Folch i Torres (Barcelona, 1880-1950), que es va estrenar el Nadal del 1916 al Coliseu Pompeia de Barcelona i que en els cent anys que han passat des de llavors s´ha continuat representant de manera gairebé ininterrompuda, convertint-se en la funció més popular entre les diverses que tracten la mateixa temàtica. «El secret de l´èxit, encara actual, d´Els Pastorets del meu pare (...) -afegia Folch i Camarasa-, deuen ser la seva ingenuïtat, la seva acurada dosificació dels seus ingredients religiosos, dramàtics, còmics i espectaculars, dosificació que es retroba de fet en el conjunt de la seva obra literària».

Tot i la seva popularitat en el conjuny de Catalunya, a les comarques gironines, els Pastorets de Folch i Torres s´havien representat en diverses localitats però en l´actualitat només es mantenen a la Bisbal, a Puigcerdà i a l´Escala (on es representaran per primer cop per iniciativa d´un nét de l´autor, el músic Ramon Manent i Folch). En el primer dels casos, ja se´n va fer una funció diumenge passat , i encara en queden dues més, totes dues al Mundial i a les sis de la tarda: avui, dia de Nadal, i divendres 6 de gener, diada de Reis. A Puigcerdà, l´única representació de L´adveniment de l´infant Jesús serà demà, diada de Sant Esteve, a les sis de la tarda, al Casino Ceretà. I a l´Escala s´han programat dues funcions, a la sala polivalent; demà, dia de Sant Esteve, i el diumenge 8 de gener, totes dues a les set de la tarda.

Els Pastorets tenen el seu orígen en representacions escèniques medievals que es feien a l´interior dels temples, que poc a poc perden el seu caràcter litúrgic. Tal com els entenem avui, es remunten al segle XIX, primer en castellà i després en català, amb la Renaixença. Entre els Pastorets més destacats d´aquell moment hi ha els de Frederic Soler, «Serafí Pitarra», que es troben en l´orígen dels de Folch i Torres. Com explica el seu fill (i es pot llegir al web dedicat al centenari dels Pastorets), «se li va demanar que escrivís una nova versió d´Els Pastorets per al teatre Coliseu Pompeia de Gràcia, que era propietat dels frares caputxins, on s´havia representat fins llavors la versió d´en Pitarra». Folch i Torres va complir l´encàrrec i els seus Pastorets es van estrenar la vigília de Nadal del 1916 en aquest recinte. Amb gran èxit, perquè «dos anys després, els seus Pastorets es van estrenar a nivell professional al Teatre Romea de Barcelona i de seguida es van convertir en els Pastorets més representats arreu de Catalunya, any darrere any, com encara ho són actualment».

Certament, els Pastorets de Folch i Torres són representats en moltes localitats catalanes, i més segurament que altres obres de tema similar (com El misteri de Nadal, de Mn. Francesc Gay, que inspira els de Girona, L´Adoració dels Pastors, de Mn. Cinto Verdaguer o La Flor de Nadal, de Francesc d´A. Picas). Ramon Folch i Camarasa dóna algunes altres claus del per què agrada tant aquesta funció: «Les figures d´en Lluquet, l´eixerit i bon noi, capaç de fer enfadar els dimonis posant-los en ridícul i fent-los fracassar, i d´en Rovelló, també bon xicot però poruc, fredolic, gandulot i golafre, capaç de fer riure tota la platea i fins al ´galliner´ del teatre (després de la por passada quan semblava que el dimoni anava a guanyar la partida), són figures clàssiques de la literatura universal de tots els temps, com ho són, per exemple, Don Quixot i Sancho Panza, i altres personatges de ficció que es retroben arreu, al teatre de la Grècia antiga i al de la Roma dels clàssics llatins».

Aquesta comparació amb Quixot i Sancho dels pastors Lluquet i Roveló la fa seva Joan Bassa, director dels Pastorets de la Bisbal, per a qui aquestes funcions «sobrepassen el fet religiós i s´han consolidat com una de les tradicions més importants. No hi ha poble, casal, secció, teatre o associació de veïns que no en faci». En el cas de la Bisbal, explica, la representació té història, encara que l´etapa actual arrenca fa sis aanys: «A la Bisbal s´han fet Pastorets des de finals del segle XIX, i de fet en els d´ara tenim una cançó recuperada d´aquella versió». Les funcions es van mantenir fins i tot esprés de la Guerra civil: «Es feien en català i s´anaven alternant els de Folch i Torres amb alguna altra obra, però com en tants altres llocs els Pastorets van ser la manera, en aquella època, de poder deixar sortir la nostra llengua». A partir de la dècada de 1960 «es van fer sempre els de Folch i Torres i al Foment, fins que es van deixar de representar perquè aquell espai no reunia condicions». La Bisbal es va quedar sense Pastorets durant dotze anys, però finalment els va recuperar, al nou escenari del Mundial. I en la versió, és clar, de Folch i Torres, encara que amb algunes escenes de les anteriors. «Jo mateix ­-comenta Bassa- els havia interptretat quan tenia catorze anys, i havia fet de Getsè, de dimoni petit, de Roc... I fins i tot durant els anys que no es feien, havíem anat algun cop a representar-los al geriàtric, per als avis...».

Els Pastorets de la Bisbal, que gestiona des de de poc temps una associació creada expressament, respecten el text original de Folch i Torres tot i que n´han escurçat una mica la durada, hi incorporen un parell d´escenes d´anteriors Pastorets repesentats al municipi, i com passa en altres indrets estan oberts a retocs humorítics del text derivats de l´actualitat, local o més llunyana: «Els intèrprets estan autoritzats a incorporar alguna referència a l´actualitat sempre que abans m´ho consultin... encara que no sempre ho fan», admet Bassa, que explica que «sempre hi ha alguna escena on es cola alguna cosa de la política municipal, o d´alguna informació d´interès que s´hagi produït l´últim any, o alguna sàtira...».

Els Pastorets de la Bisbal es comencen a assajar el juliol i hi intervenen una setantena de persones: «No són quatre dies, com es pensen alguns, i al darrere de les persones que surten a l´escenari hi ha molta feina que no es veu de maquillatge, de vestuari, de so, d´il·luminació». Precisament en aquests apartats se centren les novetats que es van oferint any rere any en una funció el text de la qual resulta força inamovible: «El públic ve igualment perquè és una tradició molt arrelada, però sempre intentem oferir alguna novetat que pugui fer més atractiu el muntatge».

Els Pastorets de Puigcerdà els dirigeix Xavier Piguillem, que a més és el regidor de cultura de la localitat. Els interpreta la companyia Inestable Ceretana de Teatre, que té una intensa activitat durant tot l´any, però que només pot fer una funció dels Pastorets «per problemes de disponibilitat de l´espai on la representem, el Casino Ceretà». Malgrat això, la representació (que havia començat a la localitat a la dècada de 1980 i va ser recuperada el 2009 després d´uns any sense fer-se) mobilitza una setantena de persones entre actors, tècnics i músics: «És variable perquè sempre se´t pot afegir algú a última hora i li poses una capa i surt a formar part del poble...».

Per a Piguillem els Pastorets, en general, «són una cosa tan nostra, tan catalana, que molta gent, si no ho coneix, no es fa idea de la importància que tenen. Han estat una escola d´actors i també han estat sovint el primer contacte de molta gent amb el teatre com a espectadors». Pel que fa a l´obra de Folch i Torres, «sense voler desmerèixer altres, és la que més es va extendre pel territori. És la història de tota la vida, bons contra dolents i guanyen els bons. Estan molt encarats al públic infantil, amb passatges d´història sagrada, i formen part de la nostra cultura».

Com a la Bisbal, a Puigcerdà mantenen força el text original, però l´han escurçat una mica, i també hi han incorporat elements locals, aportant tocs d´humor: «És un dels atractius anuals, saber de què es parlarà més enllà del text canònic, perquè als Pastorets hi cap tot, encara que els actors sempre acaben tornant al text». En funció de les disponibilitats econòmiques també s´hi van fent altres canvis: «Renovem escenes, afegim efectes... Poc a poc vas remodelant perquè siguin més dinàmics».

Aquest any s´incorpora a aquestes representacions gironins el municipi de l´Escala, on l´escalenc Ramon Manent i Folch, músic i nét de Josep Maria Folch i Torres, s´ha volgut afegir al centenari dels Pastorets amb dues funcions organitzades amb el suport del cor Indika i amb la participació d´una quarentena de persones. Manent remarca «la manera graciosa i enginyosa que tenia el meu avi a l´hora d´escriure teatre» i postil·la que «els Pastorets és una obra que com més es coneix, més apassiona».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema