El món de la cultura catalana acaba de commemorar el centenari del naixement de Carles Fontserè i Carrió (Barcelona, 1916), de qui aquest 2017 es compliran deu anys de la seva mort, circumstancialment a Girona -a causa d’un ingrés hospitalari- ja que residia a Porqueres. El fotògraf, pintor, cartellista, il·lustrador, escenògraf en col·laboració amb Salvador Dalí, dibuixant de còmic i escriptor es va instal·lar a aquest poble del Pla de l’Estany el 1973, quan va tornar a Catalunya després de dècades d’exili.
El fotoperiodisme que va explotar durant aquesta etapa, que primer el va portar a París i a Mèxic per després viure a Nova York i viatjar a Londres o Roma, una selecció de fotografies preses després de retornar a la seva terra, la reproducció d’una quinzena delscartells que el convertirien en un dels referents del cartellisme republicà durant la Guerra Civil i retrats de l’artista fets per altres fotògrafs de la seva comarca d’acollida i per la seva dona, Terry Broch, nodreixen l’últim volum de la col·lecció «Fotògrafs Banyolins»: Carles Fontserè. Photocitizen. Del món a Catalunya (Rigau Editors). A la portada, una imatge il·lustrativa de la mirada de Fontserè: uns operaris que va retratar a la dècada dels anys seixanta en plena construcció d’un gratacel, a la sisena avinguda de Nova York, enfilats i traginant les bigues sense cap mena de protecció.
Aquest monogràfic, editat i coordinat pel mateix curador del centenari, Ricard Planas, al costat de l’editor Anton Maria Rigau, culmina una extensa agenda d’activitats iniciada el febrer de 2016, tot i que encara hi ha actes programats fins al juny de 2018. Per exemple, aquest gener es publicarà el quart volum de les memòries escrites per l’artista, titulat Carles Fontserè. Dues dècades novayorquines: The American Dream. The 50s & Turbulent Years. The 60s; així com també una altra publicació centrada en la fotografia, a més de reproduir correspondència i documentació inèdita relacionada amb els projectes que compartia amb Camilo José Cela. Del 12 de gener al 24 de febrer, s’ha previst una exposició al Centre Cultural la Mercè i a partir del mes vinent es posarà en marxa una altra mostra itinerant, que contextualitzarà els cartells que va realitzar en temps de guerra i explicarà el seu vincle amb el Sindicat de Dibuixants Professionals de Catalunya que ell va impulsar.
La cirereta dels actes commemoratius la posarà un darrer muntatge de la Fundació Vila Casas, al Palau Solterra de Torroella de Montgrí, que es podrà visitar del 16 de juny al 27 de novembre de 2018.
Tot i que aquests dies, i fins el 15 de gener, a la Fundació Lluís Coromina-Espai Eat Art de Banyoles encara es pot veure «Carles Fontserè. 60.000 fotografies», una mostra comissariada pels artistes Carlus Camps, Xavier Pérez i Manel Bayo que reinterpreta en clau contemporània la documentació generada per Fontserè.
També en el que va ser el seu entorn geogràfic, els jardins de l’estudi de Carles Fontserè a la masia de Can Tista al setembre van acollir un homenatge organitzat per l’Ajuntament de Porqueres; que també va recordar Terry Broch, la nord-americana amb qui l’artista va compartir la vida des dels anys 50 i que va morir l’abril 2016, després d’haver-se implicat activament en els preparatius del centenari. El Departament de Cultura de la Generalitat, que ha digitalitzat el fons de negatius que el creador va deixar en el seu llegat, ha estat l’impulsor d’un esdeveniment que ha reconegut i ha posat en valor la producció d’una d’aquelles «persones que individualment i col·lectivament articulen universos», tal com se’l descriu a la presentació del darrer llibre de «Fotògrafs Banyolins».
Dimensió humana, estètica i filosòfica
Aquest treball s’estructura en una primera part centrada en la dimensió humana, estètica i filosòfica de Carles Fontserè, mentre que la segona es fonamenta en la fotografia i reprodueix material pertanyent al fons de l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany. El pròleg el signa el conseller de Cultura, Santi Vila, i la introducció va a càrrec del mateix editor, que va conèixer Fontserè a la Barcelona de mitjans dels anys setanta. Per la seva banda, el curador de l’Any Fontserè i crític d’art Ricard Planas considera que aquest volum «podria ser la història de ‘volta el món i torna al Born’», en referència a la peripècia vital i professional d’un artista que va retratar «el mundanal brogit de la societat contemporània, que tant va viure i tan bé va fixar amb la seva càmera de fotografiar Rollei». En la seva aportació, titulada «Dibuixar amb la llum, el grafit i les idees», resumeix l’essència d’aquesta monografia coral, que recupera «un ampli registre de veus que donen la seva particular visió d’aquest home patrimoni cultural català, amb els seus clars i els seus obscurs». Aquestes «veus» inclouen diversos textos del mateix Carles Fontserè; una sèrie d’articles publicats a la revista Bonart firmats pel filòsof i crític d’art Arnau Puig, pels historiadors i crítics d’art Daniel Giralt-Miracle, Glòria Bosch -també directora artística de la Fundació Vila Casas-, Pilar Parcerisas i Núria F. Rius, així com també per l’historiador Lluís Costa; escrits per a catàlegs d’exposicions del gestor cultural Josep Rigol i de l’historiador i crític de fotografia David Balcells; o la ponència que la directora de l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany, Núria Batllem, va presentar en el simposi «Imatge i recerca» celebrada l’any passat a Girona.
Fotoperiodisme i cartellisme pesen en aquest document que, més enllà de la dimensió i la influència internacional de Carles Fontserè, reivindica la proximitat d’aquest artista multidisciplinari com un creatiu proper, del Pla de l’Estany; de Banyoles, encara que la seva residència estigués a Porqueres, on la biblioteca municipal porta el seu nom, un fet que el manté present en la quotidianitat dels veïns.
«Apassionament heroic», com Fontserè descrivia la seva activitat cartellista, és el títol de l’article de Lluís Costa que complementa la reproducció de cartells del Comissariat de Propaganda de la Generalitat republicana, la CNT, la FAI o les Juventuts Llibertàries, unes imatges cedides per l’Arxiu Nacional de Catalunya. A tall d’anècdota personal, l’editor hi ha inclòs una versió en blanc i negre d’una de les peces per a la FAI més arrelades a l’imaginari popular, amb un camperol alçant la falç sota la proclama «Llibertat!», que Fontserè li va dedicar i signar el 2001. Tal com informa Costa, el 1936 i amb només 20 anys, Fontserè es va incorporar al Comissariat de Propaganda que dirigia l’empordanès Jaume Miravitlles. L’historiador remarca que, en aquell moment, la inspiració dels cartellistes era soviètica i els cartells s’utilitzaven com «una arma al servei de la causa republicana»; i recorda que, poc abans de morir, l’artista va posar de manifest que l’activitat d’aquest organisme no era partidista perquè «els autors podien estar adscrits a diferents ideologies».
Amb motiu del centenari del seu naixement, Pilar Parcerissas va escriure un article -«Fontserè, un creador a l’exili», també inclòs a l’última monografia de «Fotògrafs banyolins»- en el que connectava la trajectòria de Carles Fontserè amb la dels artistes republicans que van fugir a França per, després, escampar-se pel món. En el seu cas, va sumar 42.000 fotografies realitzades a París, Londres, Roma, San Francisco i Ciutat de Mèxic; en opinió de la crítica d’art, les mexicanes són les que mostren el seu vessant més humà. Parcerissas també ressaltava el fet que, a les portes de la Guerra Civil, va abraçar el pensament llibertari quan els seus orígens es trobaven en una família de filiació carlista. Molt abans de construir una obra polièdrica de gran valor, la historiadora afirma que, tan sols com a cartellista per a la CNT, la FAI i el POUM, Carles Fontserè ja va entrar a la història gràfica del país.
