L´arquitecte britànic Andrew Groarke, president del jurat dels Premis d´Arquitectura de les comarques de Girona 2016, assegurava en la seva valoració sobre els treballs distingits que «com a convidat procedent de Londres, una ciutat amb una arquitectura i un urbanisme sovint massa influïts per les pressions del mercat, va resultar reconfortant veure projectes dissenyats i realitzats amb la cura i la dedicació necessàries i tenint sempre present la seva integració en el context, tant cultural i social com mediambiental». I encara remarcava, després d´haver visitat les obres presentades al concurs, que «tots els projectes seleccionats presentaven uns grans mèrits individuals en relació amb el lloc o la funció. Alguns eren impressionants perquè demostraven creativitat i capacitat de tenir un gran impacte social amb uns mitjans molt limitats. La petita escala de molts dels projectes participants permetia que els arquitectes estiguessin a prop de la seva execució, amb la qual cosa podien fer judicis de valor sobre els materials i les tècniques respecte al context».
En el veredicte del jurat presidit per Groarke, si s´han de buscar projectes de petita escala, de mitjans limitats i d´integració en el context, la proposta que l´arquitecte Daniel Xifra Tarrés va elaborar per al «canvi de pell» d´un hivernacle a Sant Andreu Salou s´erigeix com un exemple paradigmàtic.
De fet, aquest projecte no va ser només una de les obres seleccionades pel jurat dels Premis d´Arquitectura de les comarques de Girona 2016, sinó que tambva rebre elogis d´un membre destacat de l´anomenat Jurat de l´Opinió dels mateixos guardons: l´historiador i exalcalde de Girona Joaquim Nadal, que en l´actualitat dirigeix l´Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, en destacava que «la simplicitat minimalista de la intervenció, poc arquitectònica, té, però, l´impacte innegable d´una regeneració paisatgística evident». Nadal afegia en la seva valoració que la proposta de Daniel Xifra «insinua camins en un terreny de l´arquitectura rural força erm».
En la memòria del projecte inclosa en el catàleg dels premis, el mateix arquitecte resumia en què havia consistit la intervenció: «Partint d´un hivernacle construït a la dècada dels vuitanta, se´n manté l´estructura original de tubs d´acer galvanitzat i se´n canvia la pell substituint el policarbonat existent, recremat pel sol, per policarbonat de doble capa a la coberta i per fusta i policarbonat simple a les façanes (fusta de pi tractada sense pintar, que envellirà amb el pas del temps)».
Les imatges que acompanyen aquest text evidencien la simplicitat però alhora el brillant resultat estètic de la proposta de Daniel Xifra, que a més va fer aportacions per millorar la funcionalitat de l´hivernacle: «Se´n mantenen les portes existents (una a cada lateral) i s´hi afegeix una obertura nova a la façana sud per facilitar la circulació amb la zona de treball (hort d´estiu)». No s´acaben aquí, les novetats dissenyades per Xifra, tot i la petita escala del projecte: «S´hi incorporen una zona de neteja personal (s´instal·la una pica de recuperació) i una zona d´emmagatzematge». ?
