No hi ha hagut sort. El passat diumenge es tancava al Museu Nacional d´Art de Catalunya (MNAC), a Barcelona, l´exposició que durant els últims tres mesos va mostrar l´obra de la fotògrafa alemanya Marianne Breslauer (1909-2001), i ningú no va identificar la nena de Girona que hi apareixia i que va ser retratada el 1933 durant una visita a la ciutat. «Estaria bé que algú reconegués en aquesta nena alguna familiar. O potser, amb una mica de sort, encara viu, qui ho sap», va dir en la presentació de l´exposició, a finals d´octubre, la seva comisària, Mercedes Valdivieso, professora d´Història de l´Art de la Universitat de Lleida. Però no ha rebut cap missatge en aquest sentit. «No n´hi cap rastre, lamentablement», asegurava a Diari de Girona.
La fotografia està protagonitzada per una nena, vestida amb uniforme escolar (aparentment d´un centre religiós), que Breslauer va retratar durant la seva estada a Girona en un viatge per Catalunya. És una col·legiala que somriu, amb una cinta al cap i una flor i uns papers a la mà, i que es va situar davant de l´objectiu de l´artista alemanya el 13 de maig del 1933. No va ser una fotografia més, sinó que segons Mercedes Valdivieso és una de les més estimades per l´artista durant tota la seva vida. De fet, la va utilitzar per felicitar el Nadal durant molts anys.
Tot i no haver pogut trobar cap rastre sobre la nena, Valdivieso sí que ha pogut confirmar que la seva fotografia era molt important per a Marianne Breslauer: «Vaig estar al MNAC amb un dels fills de Breslauer, que va venir a veure l´exposició amb altres familiars, i em va confirmar que per a ella aquesta fotografia era clau en la seva obra». Entre els motius perquè la imatge li resultés tan estimada, la comissària de la mostra apunta que «en les entrevistes que he llegit deia que li agradava el seu somriure».
A més de la fotografia d´aquesta nena sense nom (encara), a l´exposició del MNAC que es va tancar hi havia una altra imatge captada per Breslauer a Girona: s´hi veu l´escriptora i periodista suïssa Annemarie Schwarzenbach (1908-1942) travessant el pont Eiffel sobre el riu Onyar. Aquesta fotografia també va ser feta el mes de maig del 1933 durant una visita a Girona que formava part d´un viatge que a més les va portar a Barcelona, ??Sant Cugat, Puigcerdà, la Seu d´Urgell, Montserrat, diversos indrets dels Pirineus, Pamplona, ??Sant Sebastià i Andorra.
En un text sobre educació
La fotògrafa i l´escriptora van fer aquest periple per encàrrec de l´agència alemanya Akademia però, al seu retorn a Alemanya, Breslauer no va poder publicar les seves fotos ja que era jueva i es va negar a fer-ho sota un pseudònim, com li proposava l´agència. No obstant això, diverses revistes suïsses van publicar reportatges amb aquestes imatges i textos de Schwarzenbach. La foto de la nena de Girona, per exemple, es va fer servir en un text sober els problemes de l´educació a Espanya. La periodista lamentava que l´educació superior fos una excepció per a les dones a l´Espanya d´aquell moment, encara que es mostrava esperançada: «Amb la República les coses segurament canviaran». Les circumstàncies històriques van frustrar aquest desig.
Mercedes Valdivieso va explicar en la presentació de la mostra que «Breslauer forma part d´una generació de dones que durant la República de Weimar van poder dedicar-se a la fotografia». Però com que pertanyia a una família de la burgesia il·lustrada d´origen jueu, va veure truncada la seva carrera per l´arribada al poder dels nazis el 1933, fet que la va abocar a l´exili. Segons Valdivieso, «malgrat la seva curta trajectòria com a fotògrafa -només onze anys, entre 1927 i 1938-, el llegat de Marianne Breslauer, amb els seus retrats i fotoreportatges és un exemple singular dins de l´anomenada Nova Fotografia, ja que s´allunya de la Nova Objectivitat, busca en les seves instantànies els moments distrets i s´emmarca en una altra de les seves grans corrents, el realisme poètic».
Després de formar-se en fotografia a Berlín entre 1927 i 1929, Breslauer va treballar durant uns mesos a l´estudi de Man Ray a París, que «era aquells dies amb Berlín i Moscou un focus d´atracció per a pintors i fotògrafs, i que a més era un els centres de la Nova Fotografia, corrent antipictorialista que reivindicava la seva autonomia enfront de la pintura».
«Va venir a Espanya per culpa de la literatura i en particular per Fiesta, de Hemingway, i pel llibre sobre els Pirineus que va escriure el periodista alemany Kurt Tucholsky, plantejat més com a assaig d´experiències que com a guia turística», precisava la comissària. Del seu pas per Espanya, la mateixa Breslauer va escriure: «Encara que sembli estrany, aquest viatge de tres setmanes no ha deixat empremtes duradores en mi tot i ser tan interessant. Espanya va romandre per a mi com un país estrany -tot el contrari que Itàlia- i quan hi he tornat més tard, només m´ha interessat El Prado. Encara no sabria dir a què es va deure». La imatge de la nena de Girona que va captar durant aquell viatge, però, sí que la va marcar i la va acompanyar durant molts anys. Tot i que amb el temps se´n perdés el rastre...
