Quan a Figueres encara són vius els records (alguns polèmics i amb gats de protagonistes) de l´últim Festival Internacional del Circ, i sembla que avança el projecte perquè s´emplaci a la ciutat un gran museu dedicat a aquesta disciplina, una nova notícia torna a posar en relació el circ i Figueres, si bé de manera menys directa: recentment se sabia que el proper mes de maig abaixarà el teló de manera definitiva, després de 146 anys d´història, el popular circ nordamericà Ringling, que dècades enrere s´havia publicitat amb uns cartells amb tigres que l´artista figuerenc Salvador Dalí faria aparèixer en un dels seus quadres.

Aquests famosos tigres del Circ Ringling passaran a la història no només com a icones publicitàries sinó com a «muses» d´una de les obres més oníriques de Dalí: Somni causat pel vol d´una abella al voltant d´ una magrana un segon abans de despertar (1944). De fet, aquest gairebé impronunciable títol s´acostuma a abreujar centrant-se en un dels aspectes més poderosos del popular llenç i que, no obstant això, l´excèntric pintor figuerenc va obviar en el nom de la pintura. «Els tigres». Una obra inspirada, com reconeixen experts en l´artista empordanès, en els felins del cartell d´un circ que tancarà les portes el maig vinent després 146 anys d´història, al·legant motius econòmics i després d´anys d´acusacions d´abús animal, en particular relacionades amb el seu espectacle d´elefants. Però el Ringling estava en ple apogeu en la dècada dels quaranta, quan Dalí, que ja era un artista de prestigi mundial i un dels màxims representants del surrealisme, va decidir instal·lar-se una temporada als Estats Units, on es va ficar de ple en les bambolines de Hollywood.

En aquella època, en la que no va pintar gaire quadres, es va lliurar de manera més absoluta a aquest altre «jo» de la seva personalitat, a la seva part més comercial, aquesta que André Breton batejaria com «Avida dollars», anagrama de Salvador Dalí. D´entre les poques obres que realitza en aquells anys destaca aquest Somni ..., un oli pintat el 1944 a partir de diverses inspiracions, com el Pulcino della Minerva de Roma, de Gian Lorenzo Bernini, un elefant amb un obelisc al llom que Dalí va retratar amb les seves inconfusibles potes llargues.

Però sens dubte la més destacada d´aquestes influències, ja que els tigres ocupen el centre del quadre, és la del cartell de l´emblemàtic circ Ringling. Sorgit després de la fusió del colorit espectacle amb exòtics animals que regentava l´empresari Phineas Taylor Barnum des del 1841 i de l´espectacle de vodevil i malabarisme que a Wisconsin feien els cinc germans Ringling a partir del 1884, el circ Ringling es va erigir com un dels espectacles més admirats de la seva època. I «el major espectacle del món» també va captar l´atenció de Dalí que, en aquesta obra, avui pertanyent a la col·lecció permanent del Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, fa que uns ferotges tigres, que emanen de la boca d´un peix, que a la vegada surt d´una immensa magrana, protagonitzin el somni de Gala, alhora que centren la mirada de l´espectador. Ella, la companya i eterna musa de Dalí, levita nua sobre una roca, dormitant amb el brunzit d´una abella que voleteja sobre una petita magrana en el marc d´un paisatge que, com en ell és habitual, rememora la cala de Portlligat, a Cadaqués, l´escenari dels seus jocs d´infància i que convertiria en la seva residència (avui museu).

Com explica el catàleg en línia de la pinacoteca madrilenya, malgrat que Dalí havia «deixat enrere la seva etapa de surrealisme ortodox, en la qual havia deixat anar al món dels somnis», el llarg títol d´aquest quadre mostra «la seva intenció de donar-li un caràcter rigorosament psicoanalític».

Amb motiu de l´exposició d´aquesta obra al Teatre-Museu Dalí de Figueres, l´any 2010, el seu director en aquell moment, Antoni Pitxot (mort el 2015), explicava que l´artista devia trobar el cartell circense a Nova York i que el va impressionar tant que el va plasmar en la seva pintura. «Dalí utilitzava objectes quotidians i s´anticipava així al pop art», assenyalava llavors Pitxot, un dels grans coneixed0rs de l´obra daliniana.

Precisament Nova York serà aquest proper mes de maig l´últim escenari on s´aturi la caravana dels germans Ringling, encara que la història d´aquest circ quedarà viva en la memòria de qui hagi assistit a algun dels seus espectacles o de qui hagi vist alguna de les pel·lícules inspirades en ells. La més coneguda és sens dubte la gran producció que va aixecar Cecil B. DeMille, titulada com el lema del circ, El major espectacle del món, que es va endur l´Oscar a millor pel·lícula el 1953 i que va comptar amb un estel·lar repartiment que incloïa a James Stewart, Charlton Heston o Glòria Grahame.

El personatge més cinematogràfic del circ ha estat el de Barnum, el polític ficat a showman que va fundar el Barnum & Bailey Circus, que el 1919 donaria lloc al Ringling Bros and Barnum & Bailey Circus. Barnum ha estat interpretat per actors com Burt Lancaster, a Barnum (1986); Beau Bridges a P. T. Barnum (1999) o Wallace Beery a El poderós Barnum (1934). I aquest any Hugh Jackman reprèn el personatge a The greatest showman, que se centrarà en els orígens del circ Barnum i que comptarà amb Michelle Williams i Zac Efron en un espectacular film que arribarà als cinemes per Nadal, quan el mític Circ Ringling ja hagi deixat d´existir.