Gironins al món

En els darrers anys, Diari de Girona ha parlat amb molts gironins que han acabat arrelant lluny de les nostres terres. En aquest reportatge recuperem la història d'alguns d'ells.

14.03.2017 | 07:11

Francesc Vila | El somni de volar


«El somni de volar, i de l´aviació,va néixer quan de petit, potser amb 10 anys, vaig veure una foto en blanc i negre del meu avi quan era jove, davant d´una fila d´avionetes biplans d´aquelles de mitjans de segleXX». L´avi de Francesc Vila havia estat pilot, dedicat al transport de correu urant el franquisme, però ho va haver de deixar per problemes a la vista. Tot i això, aquella vella fotografia del seu avi va despertar en el nen Francesc Vila «l´afició i potser l´obsessió per volar». Va començar com a auxiliar de vol de Ryanair i va acabar pilotant helicòpters a Colòmbia. La seva empresa va ser contractada pel departament de Defensa dels EUA per realitzar transports per a l'exèrcit americà a l'Afganistan.


Joan Llauró | Salvant vides a Nicaragua


Joan Llauró, nascut a Darnius, va exercir a les Planes d´Hostoles i a la Cerdanya i va dirigir l´Hospital de Puigcerdà; fa anys que viatja sol a zones selvàtiques i ha fundat una associació per ajudar la mainada d´una regió de Nicaragua. Des de fa uns dos anys, Llauró, metge de professió, manté una lluita titànica per salvar vides en aquesta zona, en un context d'una misèria que ell compara amb les barraques de la perifèria de les ciutats a l'Espanya de finals dels cinquanta i principis dels seixanta.


Enric Cassú, adoptat per la selva amazònica


«A vegades es diu que la selva t'adopta o et rebutja ràpidament. Jo estic adoptat. Ha crescut dins meu un nou sentiment de pertinença cap a Leticia. I paral·lelament, estar lluny de casa m'ha fet apreciar encara més Girona». Enric Cassú Camps, nascut precisament a Girona fa 35 anys, es va instal·lar el gener del 2009 a Leticia, a la regió amazònica de Colòmbia, per continuar-hi els seus estudis d'antropologia i filosofia. Avui fa classes a la seu Amazonia de la Universitat Nacional de Colòmbia i també treballa «en projectes d'investigació en temes culturals o ambientals, i sempre polítics», la qual cosa li permet «estar amb freqüència a les comunitats indígenes i teixir relacions amb una mirada molt diferent a la de la Leticia urbana, mestissa i transfronterera».


Jordina Rincón-Torroella, una neurocirurgiana de Blanes a Baltimore


«No és una feina, és un estil de vida», assegura Jordina Rincón-Torroella (Blanes, 1988), metge resident de neurocirurgia al Johns Hopkins de Baltimore, un dels millors hospitals dels Estats Units, i per tant del món. Fa pocs mesos que va iniciar la seva residència en aquest centre (el juny passat), però des del mes de febrer ja hi practicava cirurgies. N´ha fet més de cinquanta, des de llavors, tot un somni per a algú que als 14 anys va decidir que volia dedicar-se a conèixer millor el cervell humà: «Em van regalar el llibre L´home que va confondre la seva dona amb un barret, de l´Oliver Sacks, un neuròleg que hi explicava casos reals, i em vaig quedar fascinada».


Donat-Solà, una família a les muntanyes de Colòmbia


«Bogotà és a la serralada dels Andes, a 2.600 metres d´altura, i com que no hi ha edificis gaire alts, les muntanyes es veuen gairebé des de qualsevol punt de la ciutat, la qual cosa fa que no tinguis tant la percepció d´una gran ciutat. I això que ho és, perquè hi viuen deu milions de persones, i és una ciutat molt llarga, molt extensa, però sempre veus les muntanyes i això fa que hi tinguis una sensació diferent». Aquesta constant presència de les muntanyes en el paisatge urbà és una de les coses que més li han cridat l´atenció de Bogotà a l'arquitecta Maria Teresa Solà Colomer, nascuda a Sant Feliu de Pallerols, i que fa dos anys i mig que viu a la capital colombiana amb el seu marit, l'enginyer Narcís Donat Casals i els dos fills del matrimoni, Ferran i Isaac. L´alçada a la qual es troba Bogotà origina unes condicions meteorològiques que també remarca Maria Teresa Solà:?«Té un clima constant durant tot l´any, encara que de fet és un clima molt variable, perquè et pots trobar amb les quatre estacions de l´any en un sol dia:pot sortir el sol i et pots cremar, però de cop pot començar a fer vent i a ploure torrencialment, i també de sobte pot parar i tornar a sortir el sol amb molta calor.
Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema