El nou Bo.Tic i la cuina de la passió

El cuiner Albert Sastregener i la cap de sala Cristina Torrent acaben d'estrenar un nou espai per al seu restaurant amb una estrella Michelin; sense deixar Corçà, s'han tralladat a una antiga fàbrica de carruatges i fusteria que han transformat en un espai ple de sabor, en molts sentits

27.03.2017 | 07:02
El nou Bo.Tic i la cuina de la passió

Una cuina basada en la tradició posada al dia, que cada vegada aposti més pel bon producte i per la millor manera de tractar-lo, buscant la màxima creativitat, i que a més transmeti sentiment i passió. Aquesta és la fórmula que el cuiner Albert Sastregener (Ventalló, 1979) ha estat aplicant a la seva proposta gastronòmica des que l'any 2007 va obrir amb la seva parella i cap de sala, Cristina Torrent (Salt, 1982), el restaurant Bo.Tic, a Corçà.

Una proposta que va rebre el reconeixement d'una estrella a la Guia Michelin de 2010 (que han mantingut fins ara) i també elogis en altres destacades publicacions gastronòmiques. I amb el mèrit afegit de fer-ho es un espai molt reduït, tant a la sala (set taules a l'hivern, dotze a l'estiu gràcies a una terrassa) com a la cuina.

Fins que aquestes limitacions els van començar a molestar: «D'una banda no podíem donar la comoditat que volíem als nostres clients, per l'escassetat d'espai a la sala, i per l'altra no podíem aprofitar el potencial de l'equip que havíem reunit tant a la sala com a la cuina, també per aquesta mateixa manca d'espai», explica Sastregener.

Davant d'aquesta situació, Torrent i Sastregener van començar a valorar seriosament entre 2011 i 2012 la possibilitat de traslladar el Bo.Tic, però amb la voluntat de mantenir-lo a Corçà, l'indret on havia nascut. I hi van acabar trobant l'espai ideal: una antiga fàbrica de carruatges i fusteria amb més de cent anys d'història.

La van comprar l'any 2013 i es van posar en contacte amb l'arquitecta Anna Sabrià perquè s'encarregués del projecte de reforma i transformació d'aquell casalot en un restaurant que satisfés les necessitats i les expectatives de Torrent i Sastregener, que passaven des del punt de vista arquitectònic per «fusionar passat, present i futur», diu el cuiner, i des del punt de vista del restaurant per «disposar d'un espai més confortable tant per als comensals com per als treballadors», apunta la cap de sala. «Un restaurant gastronòmic, avui, ha d'oferir alguna cosa més que bona cuina, ha d'oferir experiències», defensa Sastregener.

Les obres de reforma van començar a finals de 2015 i van quedar enllestides el passat mes de gener, de manera que el nou Bo.Tic fa poques setmanes que ha obert les portes, encara que ja es troba funcionant amb tota normalitat.

I el resultat és espectacular: tant pel canvi que suposa en relació amb l'antic restaurant (amb encant però efectivament molt limitat d'espai) com per l'excel·lent manera com s'ha portat a terme aquella fusió de passat, present i futur de què parlava Sastregener: s'han netejat parets originals perquè la pedra llueixi tot el seu esplendor; s'ha optat en altres zones pel formigó vist i l'acer corten; s'han mantingut al menjador principal els sostres altíssims de l'antiga fusteria per donar més sensació d'amplitud; s'han suprimit portes per afavorir la transparència i la comunicació entre espais; s'ha buscat el màxim confort dels comensals (amb detalls que van des del terra radiant a la separació entre taules, per posar dos exemples); s'ha tingut una cura especial de la il·luminació («havíem vingut de matinada, després d'un servei, per veure com quedaven uns llums»), etc..

I és clar, s'ha treballat per disposar d'una cuina a l'alçada, elaborada a mida per Complet Hotel. «En tot el projecte ens hem trobat un grup de gent d'edats similars, entre trenta i quaranta anys, que hem connectat molt bé, hem treballat molt bé plegats i crec que això es nota en el resultat final», sosté Sastregener.

La nova cuina pot ser visitada per les persones que van al Bo.Tic, i a més hi ha l'anomenada taula del xef, en la qual fins a cinc comensals poden menjar mentre observen com s'elabora el menú i reben explicacions dels cuiners.

Cristina Torrent també es mostra molt satisfeta de com ha quedat la sala i comenta que l'han ideat pensant en el confort del dia a dia però també perquè s'hi puguin fer banquets per a grups nombrosos, una possibilitat que fins ara els resultava impossible.

De fet, en el nou restaurant hi ha de manera habitual les mateixes dotze taules que hi havia a l'antic Bo.Tic a l'estiu, si bé amb més espai i per tant més comoditat per als clients i els empleats. Al restaurant hi treballen deu persones entre cuina i sala (poden arribar a una quinzena a l'estiu) que atenen una quarantena de comensals per servei. «Sense aquest equip jo no podria fer-me càrrec ni de mitja taula», assegura elogiant-los Sastregener.

La cap de sala i sommelier del Bo.Tic està igualment orgullosa del celler amb parets de vidre que hi ha ara al restaurant (en una sala que pot funcionar com a reservat), en el qual es conserven i s'exposen algunes de les més de 500 referències de què disposa: «M'agradava la idea que només d'entrar i fer un cop d'ull es comprovés la varietat que tenim i que fins i tot a algú li pogués cridar l'atenció alguna ampolla».

Segons Cristina Torrent, els clients que coneixien l'antic Bo.Tic i ja han visitat el nou s'han mostrat «encantats. Molta gent ha quedat sorpresa perquè no se l'esperava tan ampli». La mateixa satisfacció expressen clients que no havien estat a l'anterior restaurant però que han elogiat la comoditat i l'estètica del nou.

I el menjar, és clar. Perquè en paral·lel a l'evolució del Bo.Tic, Albert Sastregener també ha continuat creixent com a cuiner i de fet va ser un dels elegits per cuinar en la Gala de la Guia Michelin celebrada el novembre passat al Mas Marroch.

La qualitat de la seva proposta gastronòmica es pot comprovar triant entre els plats de la carta o bé en els tres menús que ofereix el restaurant (Petit menú, 52 euros; Menú degustació, 83; i Menú del xef, 126; es poden consultar a www.bo-tic.com).

Entre les preparacions que ofereixen el xef del Bo.Tic i el seu equip hi ha carpaccio d'escamarlà, adobats i mantega de tòfona; sèpia a la carbonara; crema de carbassa, bacallà i pipes; carré de xai, humus, all negre i herbes; turbot, civada i gambes; melós de vedella, poma al forn, farigola i parmesà; iogurt, maria lluïsa, mel i llimona; peppermint i cítrics, etc.

Es tracta, en definitiva, com es pot llegir en els menús que reben els comensals, d'una «proposta gastronòmica creativa, d'autor, innovadora i compromesa, inspirada en l'essència de la cuina tradicional empordanesa, on l'experiència i la creativitat, l'exigència en la selecció de les millors matèries primeres juntament amb una excel·lent bodega i un tracte exquisit fan que el resultat no deixi indiferent a ningú».

Sastregener afirma que al marge dels beneficis per a la comoditat del comensals i per al dia a dia de l'activitat laboral, i de les possibilitats que el nou equipament obre a la creativitat a la cuina del restaurant, aquest projecte suposa tota una declaració de principis: «És la manera de dir que apostem pel Bo.Tic, que no ens volem quedar estancats, que volem anar a més. És el que pensem, i a la gent li agrada».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema