Hi ha set Terres orbitant aquí a fora entorn d’una petita estrella de la grandària de Júpiter, a «només» 39 anys llum del nostre planeta. I tres d’aquests set cossos celestes estan a la distància precisa per albergar vida. Aquest recent descobriment, comunicat per la NASA amb molt soroll mediàtic, és només l’aperitiu del que ens espera en els propers anys. «Hi haurà un degoteig continu de nous exoplanetes. Sens dubte. Des dels anys noranta, amb la millora en les prestacions dels telescopis, els descobriments no han fet més que créixer», afirma l’asturià Simón Díaz, doctor en Astrofísica, especialista en galàxies i investigador a la Universitat d’Oulu (Finlàndia).
«El futur és prometedor, i encara més amb la nova generació de telescopis en Terra, com TMT (Thirty Meter Telescope) -que es projecta per a la illa canària de la Palma-, i el nou a l’espai, el ‘James Webb’, que estarà operatiu a partir del proper any». El TMT disposarà d’un mirall primari de 30 metres, «la qual cosa revolucionarà sens dubte l’astronomia», subratlla Díaz.
«Per comparació, el major telescopi òptic del món a dia d’avui és el Gran Telescopi de Canàries, el mirall del qual mesura 10 metres», matisa. Nous instruments, nous horitzons: «La cerca de la vida extraterreste pot començar molt abans del previst i algunes respostes podrien estar disponibles en una dècada», deia The New York Times en un editorial l’endemà de l’anunci de la NASA.
Les set «Terres» del sistema Trappist-1 (així es denomina tècnicament l’estrella nana ultrafreda que es troba al seu centre) han d’incorporar-se a la llarga llista d’exoplanetes detectats fins avui i que suma ja gairebé 4.000 cossos. L’any passat, per exemple, l’astrofísic català Guillem Anglada-Escudé va localitzar Proxima b, el planeta fora del nostre sistema solar més proper a nosaltres amb possibilitats d’albergar vida. Està a «només» 4,2 anys llum. Ara el repte està a trobar-hi indicis consistents d’existència de vida.
Un debat obert
Sobre els planetes de Trappist-1 orbiten ja moltes preguntes. Per exemple: aquests planetes que circulen tan ràpid entorn de la seva estrella (els situats a la zona que pot albergar vida completen un gir complet entre cada 6 i 12 dies) no tenen nit/dia, una cara sempre està mirant al seu sol i l’altra roman en foscor, llavors és possible la vida sense el cicle dia i nit, com a la Terra? El debat està obert.
Experts de la NASA, que pocs dies després de l’anunci responien a la web a aquesta pregunta, consideraven que sí, que si hi ha una atmosfera «la calor circularà al voltant del planeta». Preguntes com aquesta les ajudarà a respondre el telescopi espacial «James Webb», que es llançarà a l’octubre del 2018, un enginy de les dimensions d’un camp de tennis. La cerca de vida extra-terreste serà, sens dubte, un dels grans objectius de l’astronomia moderna. És, al cap i a la fi, una aspiració molt humana.
«És natural que qualsevol animal omnívor de grandària mitjana que hagi evolucionat a la Terra estigui profundament interessat en altres formes de vida: ens menjaran? podrem menjar-les?», reflexionava fa dies, i amb certa sorna, el diari britànic The Guardian en la seva editorial sobre les troballes de la NASA. També es preguntava com era possible que fins avui no hàgim tingut cap indici de vida intel·ligent fora de la Terra. Potser, afegia el diari britànic, l’explicació òbvia sigui que aquesta no pot desenvolupar-se més enllà d’una etapa sense aniquilar-se a si mateixa. Una etapa que els humans, de moment, en absolut hem superat.
