Anna Maria Dalí ha reviscut a Cadaqués. La germana de Salvador Dalí, que va morir el 16 de maig del 1989, pocs mesos després que l´artista, s´ha tornat a fer present al poble on va ser tan feliç de nena, d´adolescent i de jove, i on també va conèixer més endavant una cara més amarga de la vida. Durant tres setmanes, Anna Maria ha habitat de nou la casa de la platja d´Es Llané petit on va viure i on encara es conserven tants i tants records seus, tantes fotografies, tants quadres, tants llibres... A la mateixa casa on encara viu Emília Pomés, la dona que la va cuidar al final de la seva vida i a qui va llegar aquest habitatge que, per obra del cinema, ha tornat al 1989. I per obra també del cinema, l´actriu gal·lesa Siân Phillips s´ha transformat en una Anna Maria Dalí molt afectada per la recent mort del seu germà, que rep la visita de Maggie, una amiga escocesa que va conèixer a Cambridge a la dècada de 1930, amb qui rememorarà aquells temps feliços abans que la irrupció de Gala i altres desavinences provoquessin un trencament a la família Dalí.
«Jo porto quaranta anys a Cadaqués i un dia em vaig dir que ja tocava donar a conèixer la història amagada d´aquest poble, i la història amagada d´aquest poble és la història d´Anna Maria Dalí». Ho explica Ventura Pons (Barcelona, 1945), el cineasta que ha tornat Anna Maria Dalí (1908-1989) a Cadaqués, i que ha imaginat el personatge de la seva amiga Maggie, i les ha convertit en protagonistes de la pel·lícula Miss Dalí, que aquesta setmana ha acabat la primera fase de rodatge a Cadaqués. «Anna Maria Dalí és quatre anys més jove que el seu germà Salvador i s´adoren. Ben aviat gaudeixen del gran ambient progressista de l´Espanya republicana, confraternitzant amb grans creadors, García Lorca, Buñuel.... Una arcàdia feliç que es trenca amb l´esclat de les guerres europees, l´arribada de la sempre misteriosa Gala i amb l´impressionant èxit mundial de Salvador, un dels més grans pintors del s. XX». La sinopsi de Miss Dalí deixa ben clar quin és el propòsit del film: relatar la relació truncada entre els dos germans (veure pàgines 4 i 5) i aprofitar per mostrar tot allò que es va coure a Cadaqués abans del trencament de la família Dalí: «És com una tragèdia grega, el que va passar, van estar quaranta anys sense parlar-se», apunta Ventura Pons, autor d´una trentena de pel·lícules, amb títols com Què t´hi jugues, Mari Pili (1990), Actrius (1996) o Barcelona (un mapa) (2007).
El cineasta català s´ha documentat més que mai per escriure el guió del film: «Hi he treballat quatre anys, i he llegit una vintena de llibres». Al marge, és clar, d´haver conegut personalment alguns dels personatges que hi apareixen, especialment Dalí. En canvi, Ventura Pons no va arribar a conèixer Anna Maria Dalí, i ho lamenta: «Em sembla molt interessant, aquesta dona, i trobo que la seva història és molt maca. No és la història del Salvador, sinó la d´algú que quan era jove va viure en l´Arcàdia feliç que era llavors Cadaqués, i que més tard es troba que el seu germà comença a trair tothom, i aquell món s´enfonsa». El director afegeix que «és una persona que de jove va viure la felicitat màxima, que amb el temps la va anar perdent, però que sempre va conservar a dins l´amor pel seu germà. I en el moment que transcorre la pel·lícula, el seu germà s´acaba de morir i arriba una amiga seva britànica per consolar-la i animar-la. I les converses entre totes dues serveixen per recordar aquella època de felicitat». Per a Ventura Pons, «la història d´Anna Maria Dalí és una història molt maca, amb molt de sentit i molt de sentiment... Els personatges amb sentiments i amb contradiccions internes són els que m´agraden».
Miss Dalí és en realitat una pel·lícula plena de personatges amb sentiments i contradiccions internes, i tots són reals excepte Maggie, l´amiga escocesa que visita Anna Maria Dalí poc després de la mort de Salvador: «Sabem que quan es va produir el trencament familiar, el pare de Salvador i Anna Maria la va enviar a ella a estudiar a Cambridge. I és fàcil imaginar que hi devia fer alguna amiga...». Tot i ser fictici, aquest personatge està inspirat en una persona que va exercir de madrina per a Ventura Pons: «Està basat en una dona que es deia Margaret i que era escocesa...».
I és precisament el fet que Anna Maria i la seva amiga escocesa parlin entre elles en anglès el que va portar Ventura Pons a triar dues actrius britàniques per interpretar-les. I no dues actrius britàniques qualsevol, sinó dues dones amb una carrera brillantíssima. Així, el paper d´Anna Maria Dalí el representa Siân Phillips (1933), actriu gal·lesa que entre d´altres va aparèixer a la mítica sèrie de televisió de la BBC Jo, Claudi (1976), i a la no menys mítica pel·lícula de David Lynch Dune (1984), entre moltes altres. I que va estar casada vint anys amb Peter O´Toole, amb qui va tenir dues filles. I el paper de Maggie l´ha assumit fa l´anglesa Claire Bloom (1931), que va debutar al cinema el 1952 de la mà de Charles Chaplin a Candilejas, i ha tingut una llarga trajectòria en el teatre i també aparicions en sèries de televisió i films com Poderosa Afrodita (1995), de Woody Allen o El discurso del rey (2010), de Tom Hooper. Va estar casada amb l´actor Rod Steiger i amb l´escriptor Philip Roth.
Phillips i Bloom han portat el pes de la primera fase del rodatge del film, que s´ha acabat aquesta setmana a Cadaqués, acompanyades per dues esplèndides intèrprets catalanes, Mercè Pons, que fa el paper d´Emília Pomés, la dona que va tenir cura d´Anna Maria Dalí en els últims anys de la seva vida, i Vicky Peña, que dóna vida a Josefina Cusí, íntima amiga d´Anna Maria. Bona part de la filmació s´ha fet a la que havia estat la casa d´Anna Maria Dalí a la platja d´Es Llané petit, un habitatge que va llegar a Emília Pomés, que encara hi viu. «Hi ha les fotos d´elles, de la seva família... Quan estic interpretant em veig a mi mateixa en les fotografies que m´envolten», diu Mercè Pons.
«Tenen una disciplina i una capacitat de treball impressionants, se saben sempre el diàleg sense que falti ni una línia», explica Thomas Spieker, , productor associat del film i col·laborador de Diari de Girona, quan se li demana com ha estat rodar amb Siân Phillips i Claire Bloom. Cap de les dues no havia estat abans a Cadaqués, i durant la seva estada a la localitat han aprofitat per conèixer altres indrets com el monestir de Sant Pere de Rodes, el castell de Púbol, el Teatre-Museu Dalí de Figueres o la ciutat de Girona. També han tingut ocasió de conèixer la gastronomia i els vins de la zona, que elogien de manera entusiasta.
Cap de les dues tampoc no havia sentit a parlar mai d´Anna Maria Dalí, encara que sí de Salvador. Sobretot Siân Phillips, una persona molt interessada per la cultura: «Coneixia la seva obra, havia estat en alguna exposició seva, però suposo que a partir d´ara me´l miraré d´una altra manera». L´actriu gal·lesa admet que quan va llegir el guió per primera vegada «no vaig entendre gaire res d´Anna Maria i el seu entorn, perquè era tot molt complicat, les relacions, la família, la seva vida i el paper de Gala, els viatges, les cases, els llocs...». Però un cop instal·lada a Cadaqués -«un paisatge com aquest és determinant, has de ser-hi per adonar-te´n»- i després d´haver aprofundit en la història d´Anna Maria, «em sembla que l´entenc millor: estava trista perquè li havien passat moltes coses tristes i la seva vida havia anat cap avall, enlloc de cap amunt. I malgrat això, tenia l´avantatge que l´inici de la seva vida, la infància, l´adolescència, la joventut, havien estat molt rics, i havia estat extremadament feliç, molt més que la majoria de les persones. I això ho va portar sempre amb ella. És una dona que viu mirant enrere, perquè els millors dies de la seva vida ja han passat, però que ha conservat a dins alguna cosa d´aquella felicitat».
Siân Phillips dóna també la seva visió sobre Salvador Dalí un cop l´ha vist amb els ulls de la seva germana: «Va ser un gran artista, i a vegades s´ha d´acceptar que aquestes persones són com són, que no tenen conviccions, ni generositat, que estan més per ells que per la resta... Jo ho criticaria, però Anna Maria no ho fa perquè entén que el seu germà era així. De fet, crec que ella odia perdonar-lo perquè entenia que aquella era la seva manera de ser. No la feia feliç, però ho entenia i ho acceptava».
Per a Claire Bloom, Anna Maria Dalí també resulta «una dona molt interessant que va patir molt. Era una persona molt ben educada, molt intel·ligent, que havia viscut molt de temps sola i aïllada de la resta del món, sobretot del món del seu germà».
Mercè Pons tampoc no havia sentit a parlar d´Anna Maria Dalí: «Per a mi ha estat un descobriment absolut d´una persona que si no hagués estat la germana de Dalí potser hauria pogut destacar per ella mateixa en la seva vessant artística i creativa». En aquest sentit, afegeix que «la pel·lícula serà un homenatge molt merescut per a ella, que va ser una mena de personatge secundari molt oblidat, i que en canvi Ventura Pons converteix en protagonista i en la persona que explica la història d´ella i el seu germà». Un Salvador Dalí que Mercè Pons tampoc no es mira amb els mateixos ulls després d´haver fet la pel·lícula: «Potser ara no me l´estimo tant com abans (riu). Em sap greu dir-ho, però mai m´hauria imaginat que fos capaç de fer tot el que va fer, i a més he descobert que Anna Maria era una persona entranyable. Després d´haver estat a casa seva, d´haver vist els seus objectes personals, els quadres que té, els llibres dedicats a ella, he arribat a la conclusió que era una persona molt estimada i que devia ser molt entrayable, al contrari que el seu germà».
El rodatge continuarà entre finals de maig i principis de juny amb les escenes que recrearan com havia estat la vida dels germans Dalí, i de les persones del seu entorn, en aquells anys 20 i 30 que Ventura Pons descriu com l´Arcàdia feliç, i també mostrarà com es va produir el trencament familiar. Serà llavors quan s´incorporaran a la filmació la resta d´actors i actrius d´un repartiment que inclou destacats intèrprets catalans, i del qual en formen part, entre d´altres Josep Maria Pou (Salvador Dalí pare), Mario Gas (notari), Joan Carreras (Salvador Dalí), Miranda Gas (Anna Maria Dalí jove), Quim Ávila (Federico García Lorca), Alberto Ferreiro (Luis Buñuel) i Rachel Lascar (Gala).
