La música té futur a Girona

El Conservatori Isaac Albéniz de Girona està celebrant aquest curs els seus 75 anys d'existència, amb més de cinc-cents alumnes i consolidat com el centre de referència en l'ensenyament musical a les comarques gironines

06.05.2017 | 07:05
La música té futur a Girona

Anna Sierra, d´11 anys, interpreta una peça al violí en una aula del Conservatori de Música Isaac Albéniz de Girona. És dijous, un quart de set de la tarda, i s´ha calmat l´efervescència que una estona abans hi havia als passadissos del centre, amb alumnes amunt i avall carregant estoigs amb tota mena d´instruments: trompetes, trompes, violins, flautes, guitarres... Mentre Jesús Lira, el professor d´Anna Sierra, li suggereix com ha de fer sonar una nota o com ha d´allargar el moviment del braç, si un escolta des de l´exterior de les aules properes a la seva se senten sons de piano, d´oboè,..., i comentaris dels professors als seus alumnes. Anna Sierra i Jesús Lira toquen ara al mateix temps aquella peça mentre a la planta de baix els integrants de la Banda del Conservatori assagen el concert que oferiran diumenge que ve al matí a l´Auditori de Girona. Els dirigeix Lluís Caballeria (Girona, 1963), músic, compositor i director docent del Conservatori de Música de Girona, que una estona abans es mostrava orgullós del nivell de l´educació que s´imparteix al centre: «La celebració del 75è aniversari del Conservatori ha de servir per posar en valor els nostres exalumnes, gent amb un nivell molt bo i que han sortit molt preparats, com queda clar en el cas dels que han decidit dedicar-se professionalment a la música».

La mainada que té al davant Lluís Caballeria dijous a un quart de set de la tarda encara són alumnes i encara estan treballant per arribar a aquell nivell de què parla el director docent del Conservatori i que, al cap i a la fi, forma part dels objectius que el mateix centre (un Organisme Autònom de la Diputació de Girona) fa públics a la seva pàgina web: «La missió del Conservatori de Música Isaac Albéniz de la Diputació de Girona i de l´Escola de música Isaac Albéniz de la Diputació de Girona és donar a l´alumnat la capacitació musical necessària tant per afrontar la pràctica musical de forma autònoma com per optar per la continuïtat dels estudis musicals en el grau superior o en el grau professional respectivament, amb l´orientació i preparació suficients, segueixin o no la seva vinculació amb l´estudi o a l´exercici professional de la música».

El Conservatori celebra efectivament aquest curs el seu setanta-cinquè aniversari (veure pàgines 4 i 5) plenament consolidat com a centre de referència de l´ensenyament musical a les comarques gironines i amb la voluntat de créixer ­-«ens agradaria oferir més especialitats musicals de les que ja disposem», assegura Caballeria- quan els problemes d´espai que pateix en l´actualitat es resolguin. Però per sobre de tot la prioritat del director docent i del seu equip és la de mantenir un sistema educatiu que combina l´ensenyament individualitzat amb les activitats de conjunt, i que el director del centre considera que es troba en la base de l´èxit de la formació que s´hi imparteix.

El Conservatori té actualment un total de 516 alumnes, la major part dels quals són de l´Escola de Música (mainada d´entre 4 i 12 anys que cursen uns estudis no reglats com els que poden oferir altres escoles d´institucions oficials o privades) i del Grau Professional (de 12 a 18 anys, i ja amb un currículum que determina el Departament d´Ensenyament). Al marge d´aquests dos grans grups d´estudiants, n´hi ha una seixantena més en estudis no oficials, i també s´hi ofereixen ensenyaments musicals específics, entre els quals Caballeria destaca els relacionats amb la cobla d´una banda i la música antiga de l´altra.

«El que ens distingeix és que en l´Escola de Música, amb la mainada més petita, combinem en la mesura de les possibilitats la formació individualitzada amb la de conjunt, la qual cosa proporciona als nostres alumnes una base molt més sòlida», comenta Lluís Caballeria sobre el seu sistema de treball: «Les activitats col·lectives són molt bones, molt interessants, però l´aprenentatge de l´instrument és una cosa individual, i si en aquest procés podem donar un suport personalitzat, pensem que estem ajudant l´alumne d´una manera important», afegeix.

Aquesta manera de fer és més habitual en el grau professional, uns estudis amb una elevada demanda: «Per al curs que ve disposem de trenta places noves i tenim una vuitantena d´aspirants». I això que el nombre d´estudiants del grau professional s´ha ampliat per sobre dels 180 que finança la Generalitat fins a 202, gràcies a l´aportació econòmica extra de la Diputació de Girona. De fet, dels aproximadament 7.700 euros que suposa el cost per alumne i curs en l´actualitat en aquest grau, els pares en paguen un miler, la Generalitat uns 2.400 i la resta la Diputació.

Lluís Caballeria defensa que hi hauria d´haver una xarxa territorial més àmplia de centres en els quals es pogués cursar aquest grau professional de música a les comarques gironines, als quals el Conservatori de Girona podria donar suport. Això facilitaria d´una banda la formació de mainada que viu molt lluny de Girona i ha de fer grans desplaçaments. I per exemple el Conservatori podria col·laborar-hi en l´ensenyament d´instruments minoritaris: «N´hi ha que són del tot imprescindibles a les orquestres però que no tenen tanta demanda. No tindria sentit per tant que hi hagués arreu professors d´oboè, per exemple, o d´arpa, o de trompa... El Conservatori ha de mantenir l´oferta docent d´aquests instruments, i ho fa encara que hi hagi pocs estudiants, i en aquest punt podria donar suport a altres centres».

Pendents de la reforma

Una altra de les principals aspiracions de Lluís Caballeria de cara al futur és la de poder «disposar d´un auditori propi», tant per fer-hi actuacions públiques com assajos. «Hem millorat en els últims anys en aquest sentit, i disposem d´espais més amplis, però encara ens falten coses quan fem activitats amb molts alumnes, que en fem», apunta el director, que compta també que properament entrarà en servei alguna aula nova, a l´espera d´un projecte de reforma global de la Casa de Cultura que havia d´haver començar aquest 2017 però que es va aturar l´any passat per redimensionar-lo i reduir-ne el cost.

Mentrestant, el Conservatori continua ocupant un laberint de passadissos a les plantes superiors de la Casa de Cultura, plens d´aules de les quals en surten sons com els procedents dels oboès de Mar Cortada, de 13 anys, i d´Albert Soler, de 17, que fan classe amb Berta Gasull. Mar Cortada no té intenció de dedicar-se a la música, però fa quatre anys que estudia oboè com a segon instrument (la seva prioritat és el piano); Albert Soler, en canvi, sí que diu obertament que vol ser professor de música. Ell porta nou anys dedicat a l´oboè, que va començar a tocar a l´Escola de Música de Cassà de la Selva. «És un instrument que té menys tradició entre nosaltres que d´altres instruments i no sé per què», apunta la seva professora, Berta Gasull, que aposta per mantenir l´ensenyament d´aquest instrument, i d´altres, encara que siguin minoritaris perquè «si no fos per això potser a la llarga no existirien, i són tan necessaris per a les orquestres com instruments més populars».

El piano es troba entre aquests instruments més populars, i és el que toca en una altra aula Mar Martínez, de 13 anys, al costat de la seva professora, Sara Pujolràs. Però el piano no és el primer instrument de Mar Martínez, sinó que ho és la viola: «El va triar la meva germana gran, que ja tocava el piano, i la veritat és que va encertar, perquè m´agrada». Sara Pujolràs comparteix l´opinió de Lluís Caballeria sobre la bondat de l´ensenyament individualitzat: «Les activitats col·lectives són molt interessants i motivadores, especialment per a segons quin tipus d´instruments, però és evident que en la classe individual amb un alumne pots dedicar-li més atenció i treballar de manera més concreta segons quines coses que si et trobes amb molta més gent al voltant».

També ho defensa Jesús Lira, que amb les seves correccions i els seus comentaris a Anna Sierra evidencia els avantatges de la classe particular. Anna Sierra porta sis anys estudiant violí, un instrument que va triar perquè li agradava i que de moment només toca com a afició, sense tenir clar que s´hi vulgui dedicar de manera professional en el futur.

Lluís Caballeria troba normal que molts dels alumnes del Conservatori encara no tinguin clar quin paper ocuparà la música en la seva vida en el futur: «Estan en una edat de descoberta, i ajudar-los és una de les coses més maques d´aquest ofici. M´apassiona la música i m´apassiona poder ensenyar això que m´agrada tant», apunta el director del Conservatori, que a més reivindica l´ús d´aquesa paraula: «Conservatori ve de conservar, i això és el que hem de fer, conservar una manera de fer i d´entendre la música». En aquest punt, es defensa d´algunes crítiques que consideren que s´hi dóna massa importància a una música «antiga»: «El que fem és molt valuós, pequè la música clàssica és poc coneguda i en canvi Beethoven, per posar un exemple, és segurament més modern que tantes i tantes coses modernes d´ara. Hem de donar a conèixer aquesta música, que és en la base de tot. I formar bé els nostres alumnes és també una manera excel·lent d´aconseguir-ho, perquè al marge que ells puguin o no tocar en el futur música clàssica, sí que la sabran apreciar, en consumiran i la divulgaran...».

Lluís Caballeria no es planteja avui si en el futur el Conservatori de Girona podrà oferir estudis superiors de música, i es mostra més interessat a proporcionar l´educació adequada perquè els seus alumnes puguin accedir a centres del país o de l´estranger per completar la seva formació. I en qualsevol cas, la seva aspiració és que «algun dia, com passa en tants països europeus, tots aquests nois i noies que han estudiat aquí, que ja seran metges, o arquitectes o vés a saber què, trobin unes hores a la setmana per continuar fent música, sols o en grup».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema