Aquest mes ens referirem a l´homofòbia o la por i reacció contrària i negativa de la persona davant d´iguals que són homosexuals; intentarem explicar aquest fenomen a través de cinc claus científiques que poden ajudar a comprendre per què actualment, en una societat molt més lliure d´una cultura i educació repressiva, encara continuen apareixent actituds clarament homofòbiques davant de persones que presenten aquesta tendència natural a mostrar aquesta orientació sexual.

Ens podem remuntar a ja un llunyà 1972, quan el psicòleg George Weinberg va publicar el llibre La societat i l´homosexual saludable, el primer capítol del qual plasmava la següent afirmació: «Jo mai consideraria a un pacient saludable almenys que hagués superat el seu prejudici en contra de l´homosexualitat. Fins i tot si és heterosexual, la seva repugnància cap a l´homosexualitat és, certament, nociva per a ell mateix». Una afirmació ben atrevida, valenta i trencadora amb el que devia ser el que fins aquell moment era èticament i moralment acceptable en les societats contemporànies.

En la seva obra, Weinberg va introduir per primera vegada el terme homofòbia per referir-se a aquells individus heterosexuals la conducta dels quals denota una profunda aversió cap als homosexuals, aversió que, segons Weinberg, situa el seu origen en un intens temor d´estar en estret contacte amb homes i dones homosexuals, així com por irracional, odi i intolerància cap a ells.

L´homosexualitat es va considerar un desordre de salut mental fins al 1973, quan l´Associació de Psiquiatria Americana la va eliminar definitivament del DSM (Manual Diagnòstic i Estadístic de Trastorns Mentals). L´Associació de Psicologia Americana (APA) va donar suport a aquest moviment dos anys més tard, al 1975, quan també va descartar l´homosexualitat com a desordre mental i va reconèixer públicament que aquesta no implica cap impediment en el judici, la confiabilitat o les capacitats volitives, socials i vocacionals en general. Addicionalment, l´APA va fer èmfasi que els professionals de la salut mental havien de prendre la iniciativa en l´eliminació de l´estigma de la malaltia mental associada amb l´orientació homosexual.

Malgrat aquestes i altres adequacions en les principals organitzacions de salut i drets humans en l´àmbit mundial, la implementació de polítiques públiques i lleis de protecció i igualtat i de programes d´educació sexual i valors, l´homofòbia segueix sent una de les principals causes de suïcidi per assetjament i crims d´odi al món.

Segons l´informe sobre discriminació i violència amb base en l´orientació sexual i identitat de gènere publicat per l´Organització de les Nacions Unides al maig de 2015, els crims i delictes d´odi per homofòbia representen el 20,8% dels comesos als Estats Units, el segon motiu més comú després de la discriminació racial (que representa el 48,5%) i fins i tot un motiu més freqüent que la discriminació religiosa (que s´estima en el 17,4%).

Segons les xifres de l´ONU s´estima que:

- Entre 2008 i 2014 van ser assassinades 1.612 persones transgènere en 62 països (una mitjana d´un homicidi cada dos dies).

- La Comissió Inter-Americana de Drets Humans va informar, a més, de 594 crims d´odi contra persones de la comunitat LGBT (lesbianes, gais, bisexuals i transgènere) en els 25 països membres de l´Organització dels Estats Americans entre gener de 2013 i març de 2014.

- Al Brasil, l´homofòbia i la transfòbia van ser la causa de l´assassinat de 310 persones el 2012.

- Als Estats Units, es van produir 18 casos de crims d´odi amb desenllaç mortal i 2001 incidents de violència anti-LGBT al 2013.

Desxifrant l'homofòbia

Recerques realitzades per centres d´estudi als Estats Units i Europa han extret les següents dades de valor per a una millor comprensió de les causes que motiven l´odi cap als homes i dones homosexuals.

Segons un estudi publicat per la revista científica Journal of Personality and Social Psychology, l´homofòbia podria tractar-se d´un prejudici d´acte reflex motivat per una criança sota figures paternes autoritàries on no es promou l´autonomia, especialment si l´homofòbia ja constitueix un prejudici assentat entre els pares. En créixer en un ambient on es frustra l´autonomia dels fills, aquests es priven d´explorar internament valors i identitats que perceben (per transmissió educativa) com a inacceptables, adoptant en canvi una conducta defensiva de formació reactiva (que consisteix a emmascarar un motiu o emoció fent-ho passar pel seu oposat).

Una recerca duta a terme per la Universitat de Rochester, la Universitat d´Essex i la Universitat de Califòrnia, suggereix que l´homofòbia és més pronunciada en aquelles persones que desconeixen en un pla conscient l´atracció que ells mateixos experimenten cap a persones del mateix sexe, una condició que es veu accentuada per créixer en un ambient d´autoritarisme i estigma.

Un estudi publicat a la revista The Journal of Sexual Medicine i realitzat a Itàlia indica que les actituds vinculades amb l´homofòbia podrien guardar relació amb alts nivells de psicoticisme (hostilitat, impulsivitat, agressivitat i baixa empatia). Això no vol dir que les persones homòfobes siguin psicòtiques o tinguin una patologia psiquiàtrica, ja que es parla del psicoticisme com un tret de la personalitat i no com una categoria de trastorns mentals, però sí que suggereix que l´homofòbia es relaciona amb una deficiència o limitació de valors i actituds morals en comparació de les persones que no són homòfobes.

La recerca també va detectar un lligam clar entre els alts nivells de mecanismes de defensa immadurs (projecció, introjecció, conducta agressiva-passiva,€) en algunes persones i la seva alta propensió a l´homofòbia. També fa èmfasi en factors de tipus cultural respecte a l´aversió a aquestes orientacions sexuals i que per tant, apareixen més lligades a l´homofòbia, entre ells: la religió, el masclisme, la hipermasculinitat i la misogínia.

Totes aquestes investigacions, en el principi del segle XXI, en el qual l´evolució educativa i cultural ha estat la que ha estat, no ens ha d´estranyar que ens hagi permès passar almenys d´una incredulitat i incomoditat respecte a l´orientació sexual homosexual a una evolució cap a la plena (quasi plena) acceptació d´aquesta. Ha conduït a un gir radical de la situació, on ara per ara estem molt més a prop de considerar que s´obri una nova avinguda de recerca en què la veritable problemàtica d´estudi i abordatge sigui l´homofòbia.