Culturalment, la diversitat de Malàisia no la trobes a massa llocs. Tres comunitats principals vivint en harmonia, la malaia, la xinesa i l´índia, però alhora comunitats importants d´immigrants de l´Orient Mitjà o de zones com Bangladesh i altres amb les seves cultures i cuines integrades en la ciutat i el país». Gerard Grabuleda Prat, de 33 anys, criat a Girona i «gironí al 100%» tot i haver nascut a Barcelona, fa dos anys que es va instal·lar a Kuala Lumpur, la ciutat més gran de Malàisia, amb la seva dona, sueca. I ha estat en aquesta ciutat on fa una mica més d´un any van tenir el seu primer fill: «Hi havia gent de casa que ens preguntava ´i a Malàisia, el tindreu?...´ com donant a entendre que les condicions aquí no eren bones. I és tot el contrari, vam tenir el nostre fill en un hospital tan modern com els millors de casa nostra».

Vva ser alumne del Saint George School de Fornells de la Selva i després es va traslladar a Barcelona, a La Salle Campus Barcelona/Universitat Ramon Llull, on «vaig estudiar enginyeria tècnica de telemàtica i la doble titulació d´Enginyeria Superior de Telecomunicacions i Màster en Xarxes i Telecomunicacions». Va ser en aquesta etapa universitària quan va conèixer la seva dona, i també va ser a Barcelona on va començar a treballar per a Sony, que posteriorment li proposaria traslladar-se a Anglaterra, on s´estaria dos anys i mig abans del salt a Malàisia: «A Sony hi he tingut diferents rols al llarg dels anys, però es podria dir que m´he encarregat de certes parts del disseny de software en les seves televisions. A Barcelona i a Anglaterra amb una responsabilitat a nivell europeu, i a Malàsia a nivell mundial. També he col·laborar amb entitats i empreses nacionals i regionals per definir estàndards tècnics en el mon de la televisió per broadcast i per internet perquè després puguin ser implementats per Sony».

Grabuleda assegura que no li va costar acceptar la proposta de trasllat, tot i que diu que ja hi estava bé, a Anglaterra: «Ja d´abans d´entrar a Sony tenia interès a veure món, i en particular el Japó, per la seva cultura, i Àsia en general, ja que serà un continent clau en les pròximes dècades. Així doncs, al sortir l´oportunitat no em va costar decidir-me, vaig convèncer a la dona i aquí estem». De moment és un trasllat provisional: «És un contracte d´expatriat, en el meu cas de tres anys i llavors tornaria a la seu on estava treballant, a Anglaterra. Ara bé, aquesta durada es pot reduir, allargar, etc. quan arribi el moment ja ho decidirem. No descarto anar a un altre país diferent, tampoc». De fet, en els seus plans immediats no hi apareix el retorn a casa: «Girona sempre estarà present, és on tinc la família i els amics d´infància i adolescència, però per ara no tinc plans de tornar-hi de forma definitiva. M´agrada la idea de canviar de lloc de tant en tant per descobrir països, cultures, gent i maneres de fer diferents (la meva dona potser no és del mateix parer ja que ella porta onze anys fora del seu país i sí que té ganes de tornar)».

En tot cas, Gerard Grabuleda no es penedeix de l´experiència, i la recomana a tothom: «Emigrar sempre porta molts obstacles i reptes tant a nivell personal com professional, però un cop superats t´adones que ha valgut la pena. I sobretot si vas a llocs amb cultures molt diferents a la de casa, t´obre la ment». En aquest punt, posa alguns exemples d´aquests reptes i obstacles: «Anglaterra no fa tant temps era la primera potència mundial, i en termes econòmics encara hi ha molta diferencia amb Catalunya i Espanya. Segurament per això alguns anglesos, als del sud d´Europa, ens tracten amb aires de superioritat (tot i que ho facin de manera polite). El fet de percebre això en la societat, però després poder demostrar que ets igual o millor que ells a nivell professional i guanyar-te el seu respecte, és molt gratificant. Com a emigrant el marge d´error sol ser menor que el dels locals; desafortunadament això no és nou i tinc la sensació que a casa tractem igual nord-africans, sudamericans, etc. Emigrar no es fàcil, cadascú té les seves raons per fer-ho, però hauríem d´intentar alliberar-nos de prejudicis, tractar tothom amb respecte i ajudar qui ve al nostre país, enlloc de posar-li més traves». En aquest sentit, postil·la que «els anglesos en general, un cop que veuen que professionalment vals i alhora ets treballador, et donen oportunitats i s´obliden dels prejudicis inicials».

La situació que es va trobar a Malàisia va ser molt diferent, explica: «Als matsales (homes blancs) ja ens tenen per millor qualificats, i gairebé diria que a nivell professional et tracten millor. De totes formes, des d´aquí treballo amb molts països i cada lloc és diferent. Hi ha indrets que no els agrada que vingui un europeu a dir com s´han de fer les coses, pel passat colonitzador. A tot arreu hi ha prejudicis i idees preconcebudes que no sempre s´adeqüen a la realitat». En aquest sentit, defensa que per a ell haver arribat a un lloc com Malàisia li ha obert encara més la ment: «És una cultura força diferent, una altra religió i una part del món on les maneres de fer també són molt diferents. Viure-hi, entendre els costums, les maneres de veure les coses, les contradiccions, etc. t´allibera d´idees preconcebudes, prejudicis, etc».

En un país tan diferent, hi ha moltes coses que Gerard Grabuleda creu que cridarien l´atenció dels gironins: «La bombolla de centres comercials, el durian (és el fruit nacional i fa tanta pudor que no és permés entrar-ne a molts recintes tancats com per exemple hotels), el clima (´estiu´ tot l´any i uns mesos d´època de pluges), la diversitat cultural i gastronòmica i, com en moltes ciutats asiàtiques, l´aparença d´una falta de direcció d´urbanisme (ple de gratacels i edificis molts alts sense cap ordre clar). Qui relacioni Malàisia amb països pobres d´aquesta zona se sorprendria del nivell de vida i del nivell de les infraestructures». I encara hi ha més: «Aquí hi ha festius per les celebracions de cadascuna de les tres comunitats oficials, índia, xina i malaia, i destacaria un festival hindú anomenat Thaipusam». I alguna altra curiositat: «Mengen amb les mans o amb forquilla i cullera, però sense ganivet; a la feina hi ha tres tipus de vàters, el japonès, el malaisi amb el forat al terra i el típic europeu; la sodomia està prohibida; les taxes a l´alcohol són de les més altes del món; hi ha micos en arbres al centre de la ciutat...».

En aquest entorn tan particular, Gerard Grabuleda assegura que no ha tingut excessius problemes d´aclimatació: «Intento entendre i adaptar-me a les circumstàncies de cada situació enlloc d´esperar que tot es faci com jo desitjo. A nivell laboral és una mica diferent, és una balança entre adaptació i intentar canviar les coses a millor. En tot cas, tot i que moltes coses han canviat, no deixa de ser la mateixa empresa així que l´aclimatació no és tan complicada». Sí que va resultar més difícil per a la seva dona, admet: «Va haver de deixar una feina que li agradava a Anglaterra, venir sense feina, embarassada i sense conèixer ningú. És més complicat i sí que va necessitar un cert temps d´adaptació, però molt fàcilment va conèixer altres expatriats que li han facilitat la integració». L´experiència de la paternitat a Malàisia ha estat tot un repte per a la parella: «Òbviament sense el suport familiar i sense baixa per paternitat (vaig tenir una setmana) és una mica complicat, però ens n´anem sortint».

Les jornades laborals de Gerard Grabuleda són llargues i a més «el fet de treballar amb Oceania, Àsia i Europa tampoc ajuda a tenir uns horaris laborals raonables». Al marge d´intentar passar tant temps com pot amb la seva dona i el seu fill, mira de fer esport quan ha plegat de la feina («afortunadament els edificis on vivim els expatriats tenen gimnàs i piscina») i després «sortir a sopar és molt barat i hi ha molta oferta de bons restaurants, així que solem sortir un parell de cops a la setmana».

També intenten fer activitats el cap de setmana per conèixer millor el país: «Ho vam fer més a Anglaterra, on fins i tot jugava a l´equip de bàsquet de la ciutat. A Malàisia ha estat més complicat perquè primer vam arribar amb la meva dona embarassada i quan el meu fill era molt petit també et limita. El que hem fet és viatjar pel país una mica, quedar amb persones d´aquí i visitar temples i celebracions religioses o tradicionals». De fet, entre els avantatges de Kuala Lumpur, Gerard Grabuleda cita que és «com Singapur, un hub per volar per aquesta regió, tant pel sud-est asiàtic com per altres parts d´Àsia i Oceania: una hora a illes tailandeses, tres hores a Bali i altres illes d´Indonèsia, quatre a ciutats com Hong Kong... I Nova Zelanda ja no és a més de 24 hores... sinó ´només´ a 13! I a quatre hores amb cotxe, més mitja de ferri, em puc trobar en illes paradisíaques de Malàisia, on simplement fent snorkeling veus tortugues, taurons, barracudes, corall, etc.».

La relació amb les persones que han conegut «ha estat bona i interessant, perquè és gent molt diversa. Fora de la feina tenim amics de diverses nacionalitats, canadencs, suecs, neozelandesos, australians, espanyols, japonesos...etc. A la feina són bàsicament locals i japonesos». Grabuleda i la seva família tornen un o dos cops a l´any a Girona i és llavors quan miren de trobar-se amb amics i familiars: «En la distància no sóc massa bo mantenint relacions i a Malàisia, entre la feina, el fill i la diferència horària, encara pitjor. De totes formes, amb els amics de sempre a Girona, tot i que no parlem sovint, quan ens trobem tot és igual». Admet que tampoc no està gaire al cas del que passa a Girona: «Llegeixo més premsa anglesa que espanyola o catalana. Això sí, encara llegeixo el Diari de Girona a internet per seguir l´esport gironí». I es mostra obert a viure en algun altre indret lluny de Girona: «M´agrada conèixer llocs nous, cultures noves, etc. i diria que com més exòtics millor. Mentrestant gaudeixo amb els viatges a indrets amb cultures diferents a la nostra, i especialment els de feina, perquè sempre tens l´oportunitat de viure una experiència més autèntica amb gent local».