La creació artística i l´acció política dels primers anys del postfranquisme, quan els partits polítics encara no s´havien legalitzat, van confluir en l´Assemblea Democràtica d´Artistes de Girona (ADAG), un col·lectiu que participava en l´Assemblea Democràtica de Girona i tenia representació directa a l´Assemblea de Catalunya. L´ADAG es va presentar de manera oficial l´abril de 1976 -un mes després de constituir-se-, amb un manifest fundacional signat per 35 artistes, i va realitzar la seva última intervenció la diada de Sant Jordi de 1978. Molts d´aquells creadors han participat en una exposició del Museu d´Art de Girona (md´A) que ara, quaranta anys després, recupera i reivindica un projecte que va trenar l´art i el compromís polític amb el teixit social.

«Assemblea Democràtica d´Artistes de Girona. Autoorganització, lluita simbòlica, pràctica social (1976-1978)», comissariada per l´historiador de l´art Narcís Selles -autor d´un estudi sobre aquest moviment, publicat en el llibre Art, política i societat en la derogació del franquisme (Llibres del Segle, 1999)-, torna a posar a la palestra el gruix de cartells, programes, octavetes i altra producció gràfica generada per l´ADAG. El muntatge recupera obres originals, documentació, publicacions, fotografies i imatges en moviment, reconstrueix peces i ambients corresponents a les seves accions i ofereix la possibilitat de veure projeccions que testimonien l´activitat d´aquells temps.

La visió que aporta tot aquest material es complementa amb una explicació de la xarxa de relacions que mantenia l´assemblea, una relació detallada de les activitats que va promoure i les bases estètiques i ideològiques en les quals se sustentava el moviment, que anaven des dels nous realismes fins a la figuració narrativa en els conceptualismes; però sense oblidar la cultura popular que, per exemple, els va portar a recuperar la festa del carnestoltes prohibida pel franquisme. El resultat ofereix una àmplia panoràmica d´un col·lectiu que feia militància de la recuperació de la memòria històrica aniquilada pel franquisme, sobretot en el que respecte a la República, i a la defensa dels drets democràtics i de les llibertats nacionals.

Per fer-ho possible, el Museu d´Art ha comptat amb la implicació de molts dels integrants d´aquella Assemblea Democràtica d´Artistes, alguns dels quals han cedit peces pertanyents a les seves col·leccions particulars. Aquests noms propis són Enric Ansesa, Lluís Bosch Martí, Joan Casanovas, Montserrat Costa, Maria Crehuet, Jaume Fàbrega, Jordi Gispert, Montserrat Guanter, Lluís Mateu o Guillem Terribas. A l´exposició, el seu llegat dialoga amb obres d´artistes com Joan Miró, Antoni Tàpies, Joan-Pere Viladecans, Frederic Amat, Joan Hernàndez Pijoan, Ràfols Casamada, Jordi Benito, Francesc Abad, entre d´altres, que van participar en un homenatge a Carles Rahola organitzat el 1978.

HOMENATGE A RAHOLA I VETO A DALÍ

El 23 d´abril d´aquell any, l´ADAG va inaugurar una escultura de Francesc Torres Monsó a la rambla Llibertat, de Girona, per homenatjar el polític, pensador, historiador i escriptor afusellat el 15 de març de 1939. En realitat, l´obra data de 1959 i mostra la reacció de dues dones davant un esdeveniment preocupant -l´horror amb què van viure la tallada d´arbres de la carretera de Santa Eugènia, detalla el web de l´Ajuntament. Però els promotors de l´acte en van fer una interpretació de denúncia i de reconeixement als valors de la tolerància, el respecte a la llibertat i el compromís ideològic que identificaven el polític repressaliat per Franco. En aquest sentit, al pedestal es llegeix «A Carles Rahola. 1881-1939. Que no torni a aixecar-se el patíbul en el clos august de la noble i estimada Girona ni en qualsevol altre indret del món», recollint una frase escrita pel mateix Rahola en el llibre La pena de mort a Girona (1934).

Aquest va ser el colofó de la mostra «Homenatge a Carles Rahola», la que els va donar el ressò més important de la seva trajectòria, que van impulsar un grup d´intel·lectuals antifranquistes d´acord amb la revista Presència, i a la que es van adherir nombroses organitzacions, entitats i institucions. A més, l´assemblea va convidar la comunitat artística a participar-hi, cosa que va portar a organitzar mostres a Girona, Cadaqués i Barcelona. Tal com es recorda en l´exposició del Museu d´Art, quan el muntatge es va dur al municipi altempordanès, el col·lectiu va vetar Salvador Dalí per «la seva connivència amb la dictadura». Informacions de l´època recullen com l´ADAG va retirar les seves obres després que Dalí hi introduís una de les seves peces, a tan sols dos dies de tancar la mostra. El 26 d´agost de 1976, el diari Avui publicava: «L´exposició-homenatge a Carles Rahola [...] que ha estat clausurada fa uns dies a Cadaqués per a evitar les actituds violentes que podia engendrar la provocació de Salvador Dalí, serà traslladada a la fundació Miró de Barcelona el mes de setembre».

El recorregut que proposa «Autoorganització, lluita simbòlica, pràctica social (1976-1978)» s´atura en les seves principals accions, tot partint de l´exposició «Drets humans, ara!», que va servir de presentació pública del grup i es va emmarcar en una campanya impulsada per Justícia i Pau. La mostra explica com aquest projecte compaginava la creació col·lectiva amb realitzacions personals i el tractament de temes generals, relacionats amb la lluita política local. «Els artistes de Girona [?] han reeixit a plantejar, per primera vegada, una alternativa real a la cultura oficial, tant la residualment feixista de les institucions oficials com la psudoavantguardista ja ben assimilada i recuperada», escrivia Jaume Fàbrega el 1976.«SALVEM LA DEVESA»

Un tret diferencial del col·lectiu era la connexió amb les reivindicacions del seu context social, en les que encaixava la campanya «Salvem la Devesa» que l´ADAG va promoure en col·laboració amb el moviment ambientalista i els col·legis professionals de Girona. El projecte va incloure activitats com un estand informatiu a la mateixa Devesa, un muntatge a la Sala municipal d´exposicions Fidel Aguilar de Girona, dintre del qual es van presentar diferents estudis científics. En una de octaveta distribuïda per l´ocasió, es llistaven set requisits «per no fer encara més greu el perill de mort de la nostra Devesa» i que ara es poden llegir al md´A: «Que no es clavin claus als arbres. Que no s´hi lliguin filferros. Que no s´enterrin les soques amb runes i escombraries. Que no se´ls robi o escatimi l´aigua. Que es tallin els arbres ja podrits que són un perill pels vianants. Que no s´hi llencin productes tòxics. Que no s´abandoni com en els últims quaranta anys».

El cartellisme com a mitjà de comunicació política és una altra pota de l´acció de l´ADAG, que es pot resseguir a través de nombrosos cartells a favor de l´Estatut, en sintonia amb una campanya de l´Assemblea de Catalunya, o l´aministia dels presos polítics. L´11 de setembre de 1977, després de les primeres eleccions del restabliment democràtic, el col·lectiu d´artistes va participar en una performance a la plaça de Catalunya de Girona, on es van elevar quatre grans barres vermelles que després es van estendre al llit del riu Onyar.