El mercat de Banyoles al detall

Ara, una selecció de les imatges que Forcano va captar al mercat a Banyoles (i que la Fundació Caixa de Girona va publicar en un llibre el 1999, amb el títol de Banyoles en dia de mercat. 1966) es poden veure en una exposició gratuïta al Museu Arqueològic de la capital del Pla de l´Estany, que es podrà visitar fins el 12 de setembre. La mostra és fruit de la col·laboració entre el Museu Arqueològic i l´Ajuntament de Banyoles i la Casa museu Lluís Domènech i Montaner i l´Ajuntament de Canet de Mar. I és que Forcano, a més d´haver donat part del seu fons a l´Arxiu Fotogràfic de Barcelona (la ciutat on va desenvolupar bona part de la seva obra), també n´ha cedit a Canet, on compta amb un espai expositiu permanent a la casa de Domènech i Muntaner. De fet, el regidor de Cultura de Canet, Pere Xirau, va explicar en la recent inauguració de la mostra banyolina que havia estat el mateix Forcano qui, revisant la seva obra, l´havia proposat, aprofitant que tot just fa uns mesos que es complien els cinquanta anys del reportatge. Segons Xirau, també va ser Forcano qui va seleccionar la setantena d´imatges de l´exposició, d´entre les més d´un centenar que formaven íntegrament aquell treball.

Un treball per al qual Josep Pla no va escatimar elogis en el text que va escriure per a acompanyar-lo a Destino: «Quan el meu vell amic el senyor Josep Vergés em presentà aquestes fotografies amb la intenció que hi posés a sota algun comentari, m´hi vaig resistir per una raó que considero viable, això és: que aquestes fotografies no necessiten absolutament cap comentari, perquè són tan directes, contenen una dosi d´expressivitat tan elevada, produeixen un impacte en l´observador tan punxegut, que no hi ha necessitat de posar una qualsevol nota explicativa a peu de pàgina» Una de les característiques més destacades de l´obra de Forcano és aquesta naturalitat a l´hora de retratar situacions quotidianes, a més amb una important càrrega social, com s´aprecia ja en aquest treball a Banyoles i sobretot en diversos que va fer en ambients marginals de Barcelona. Forcano va treballar entre 1960 i 1974 per a Destino, una etapa en la qual va fer alguns dels seus treballs més reconeguts; més endavant es dedicaria també a la fotografia publicitària i col·laboraria amb altres publicacions i l´agència France Presse. A més, la seva feina es mostraria en nombroses exposicions i també se n´editarien llibres, com ara Josep Pla vist per Eugeni Forcano (1996), A l´ombra seductora de Josep Pla (1997), Fotografía y sociedad en la España de Franco. Fuentes de la memoria III (1996)...

La críica i comissària d´art Rosario Martínez Rochina ha escrit sobre Forcano que «entra en el món de la fotografia com una ventada en incorporar-se a la revista Destino, cridat per Vergés i Néstor Luján, el 1960. Autodidacte i intuïtiu, mira amb sagacitat, passió i ironia allò que l´envolta . El 1964 Joan Perucho destacava la profunditat humana de la seva obra. I Josep Pla, sempre escàs en elogis, diu de Forcano el 1966: ´És un gran fotògraf, un gran artista. És diferent i imprevisible. Singular´. José Corredor-Matheos afirma: ´Ens fa veure que la realitat és sorprenent sempre´. Forcano té el do de l´anticipació. Andrés Trapiello assegura que ´el més important en les seves fotografies és el batec de tot el que encara viu´. I Josep Maria Espinàs percep que ´als seus personatges se´ls sent parlar´. La fotografia marcarà la seva vida per sempre. Evolucionista i somiador, va cobrint etapes: moda, il·lustració, simbolisme... i una llarga investigació sobre el color com a nova forma d´expressió artística. Jorge Roda va escriure sobre ella: ´Per fi has aconseguit fotografiar els sospirs´. Javier Pérez Andújar el defineix: ´És, avantguardista, un fotògraf vitalista que ha entès el llenguatge del seu temps´. Tot sembla confirmar-ho. Josep Maria Huertas Claveria diu que ´és un dels grans fotògrafs que ha donat Catalunya´».

Josep Pla i Eugeni Forcano s´acabarien coneguent, i el primer seria retratat pel segon el 1967, en ocasió del setantè aniversari de l´escriptor. Aquelles imatges també acabarien en un llibre que no existia ni com a projecte quan, uns mesos abans, Pla valorava per primera vegada les fotografies que Forcano havia fet a Banyoles: «Tenen, essent tal com són, una força de suggestió personal tan gran i extraordinària que les persones que les contemplen no tenen necessitat de cap mena d´incentiu per a desenvolupar i formular els seus comentaris. Són fotografies que no refreden, que no produeixen molèstia o reticència o una forma o una altra de contrarietat i que susciten a l´acte, contràriament, una propensió a l´afinitat electiva, és a dir, a la simpatia irrefrenable; em refereixo, naturalment, a les persones de reaccions normals».

Josep Pla remarca també el gust de Forcano pels detalls, al seu parer determinants perquè una fotografia resulti «viva i eficaç»: «Aquesta vella pagesa de cara arrugada, que té uns ànecs meravellosos sobre els genolls, té en la part alta del davantal una petita ploma de les seves potes. Aquest petit detall, tan insignificant, és tan suggeridor sobre el que és un mercat, sobre les persones que hi assisteixen, que a mi, personalment, m´ha encantat, i precisament perquè en la fotografia és tan poc corrent, ho assenyala». A més, l´escriptor explica que «en aquestes fotografies hi ha una cosa que m´ha impressionat vivament, i és que només cal mirar-les un moment per a endevinar -segons el meu entendre-, amb gran exactitud, els diàlegs que les figures han entaulat. Aquesta vella senyora burgesa, d´abric negre, de cabells llisos i blancs, amb ulleres, que sembla un vell teòleg rondinaire i arcaic, està ostensiblement protestant contra el preu, sempre exorbitant, d´una mercaderia que una pagesa li ha ofert. A la senyora burgesa la mercaderia li agrada i és justament pet això que protesta indignada contra el preu desaforat. Haver arribat a donar la dialèctica de la compra-venda a base d´aquest impressionant personatge femení, autèntic inquisidor de l´economia de mercat, em sembla haver arribat a un resultat. Un altre detall, més dolç, d´una timidesa més delicada em semblen les dues venedores que es donen la mà. Els detalls donen vida a les fotografies, concreten i animen la vaguetat inacabable i inaferrable del món exterior».

Els arguments que va fer servir Pla per justificar que les fotografies no necessitaven explicació no li van servir de res davant de l´editor de Destino. Com explica el mateix escriptor, «quan creia haver guanyat la partida, el meu amic Josep Vergés féu un argument que m´arribà a la rebotiga de l´ànima, em digué:

- Has d´escriure alguna cosa, perquè aquestes fotografies són del mercat de Banyoles. ¿No has vist la plaça del mercat, porticada, la plaça d´Espanya, abans de la Constitució, on se celebra cada dimecres el mercat i per on has passat tantes vegades per veure la barra de l´home de Neandertal, els ossos del mamut (que estan en el museu d´Història Natural) i on has anat a la tardor a escoltar l´orquestra de la Bisbal?

Em vaig trobar literalment desarborat, perquè Banyoles és per a mi una població extraordinària i d´un interès continuat».

És per això que Josep Pla es dedica a partir de llavors a parlar de Banyoles, relatant-ne detalls històrics i referint-se, és clar, al mercat: «El mercat de Banyoles se celebra una mica a tot arreu, vull dir pels carrers i concretament a la plaça porxada i ombrejada de grans plàtans. El lloc no pot ser més escaient». I tornant a l´obra de Forcano insisteix que les seves fotografie són «inoblidables»: «Aquestes són fotografies de la gent corrent, tal com és en la realitat».

Jordi Bosch, regidor de cultura de l´Ajuntament de Banyoles, comentava precisament en la inauguració de la mostra que aquesta afició de Forcano pel retrat pot afavorir-ne l´èxit: «Les cares han canviat des del 1966, però l´essència del mercat continua, especialment com a punt de trobada comarcal», afirmava Bosch, que afegia que «serà de les exposicions de les quals es parlarà perquè hi podrem reconèixer gent d´un passat no gaire llunyà».