La tecnologia que ens canviarà la vida

L'investigador i divulgador Amador Menéndez publica un llibre en què analitza els avenços científics que marcaran la societat del segle XXI

31.07.2017 | 07:05
La tecnologia que ens canviarà la vida

Amador Menéndez, doctor en Química, investigador de l´Institut de Materials (ITMA) i divulgador científic, va guanyar l´últim Premi Internacional d´Assaig Jovellanos per l´obra Historia del futuro. En aquestes pàgines s´ofereixen alguns textos del llibre, publicat per Edicions Nobel, que han estat seleccionats pel mateix autor i en els quals s´aborden els canvis tecnològics que tenim a tocar o que ara mateix ja estan transformant les nostres vides.

- Una visió holística: l´era de la connectivitat. És cada vegada més clar que el segle XXI no és una continuació del passat segle XX, sinó un de nou i molt diferent conceptualment. Estem vivint una era en què tot està connectat amb tot. Això exigeix ??noves estratègies i formes de pensar per afrontar els grans problemes i reptes de la humanitat. És el moment d´escapar de les limitacions del pensament disciplinari, d´aquest pensament limitat a compartiments estancs. No podrem afrontar els grans desafiaments del segle XXI únicament des d´una disciplina acadèmica concreta.

- Robots socials. «Als nostres fills del futur, orgànics o sintètics» és la peculiar dedicatòria del llibre Designing Sociable Robots («Dissenyant robots socials»), escrit per la investigadora del MIT Cynthia Breazeal. Com a projecte de la seva tesi doctoral i sota la direcció de Rodney Brooks, el 2001 veia la llum Kismet, el primer robot social del món. Un robot social és una màquina intel·ligent, capaç de comunicar-se i interaccionar socialment amb persones i d´aprendre a través d´aquesta interacció. «Com a dissenyadors, no podem predir tots els possibles escenaris amb què es trobarà un robot», puntualitza Cynthia. Per això el robot ha de ser capaç d´aprendre i d´adaptar-se a noves experiències

Els ulls de Kismet són càmeres de vídeo, les seves orelles micròfons i la seva boca un altaveu. Però l´essència de Kismet s´amaga en el seu programari, que es va haver d´enfrontar a alguns dels més grans reptes de la robòtica del seu temps, com són l´aprenentatge i el reconeixement visual de patrons. Darrere d´una tendra però calculadora mirada s´amaga un robot capaç de reconèixer veu i expressions facials, de associar-les amb emocions o estats d´ànim i de respondre adequadament. La seva cara és capaç de reflectir alegria, tristesa, avorriment o curiositat, entre d´altres sentiments.

- Màquines amb emocions. Que Kismet s´esforci a reconèixer i expressar emocions no és un caprici de la seva creadora, sinó una forma de millorar la comunicació home-màquina. Les emocions i la seva manifestació física, a través de la modulació de la veu o les expressions facials, juguen un paper crucial en la comunicació quotidiana entre persones, aportant informació extra i més matisos que, per exemple, un simple i fred correu electrònic. Rosalind Picard és una altra investigadora del MIT Media Lab que intenta incorporar emocions i sentiments als ordinadors. De la seva mà està naixent una esperançadora disciplina coneguda com a computació afectiva.

Per sorprenent que pugui semblar, emocionar una màquina és també un requisit necessari perquè la màquina sigui veritablement intel·ligent. Ja el 1985 el cèlebre investigador del MIT i pioner de la intel·ligència artificial Marvin Minsky escrivia en el seu llibre La societat de la ment: «No es tracta de si les màquines poden tenir emocions, sinó de si les màquines poden ser intel·ligents sense elles».

El neurofisiòleg Antonio Damasio va estudiar un grup de malalts amb un dany al lòbul frontal, la zona del cervell lligada a les emocions. Els seus pacients invertien diners i tot i que els anava malament seguien invertint fins que ho perdien tot. Aquest comportament és qualsevol cosa menys intel·ligent. La manca d´emocions els impedia raonar adequadament.

- Un robot a cada llar. Encara passarà un temps fins que el seu ordinador li somrigui o fins que un robot social passi a formar part de les nostres vides quotidianes amb tot el seu potencial. No és una tasca fàcil. L´any 1997 descendia el primer robot de la NASA a Mart. Pot resultar paradoxal que hàgim estat czapaços d´enviar robots a l´espai però no de tenir-ne a casa nostra. Però té la seva lògica. Els robots de Mart han d´obeir a les lleis de la física. No obstant això, una màquina social que interactuï amb nosaltres no només està subjecta a les lleis de la física, sinó també a les complexes lleis que regeixen el nostre cervell, probablement l´ens més complex de l´univers. Ja fa més de 30 anys que Bill Gates somiava que hi hagués un ordinador a cada casa i oficina. Els seus somnis s´han complert amb escreix. El gran guru de la informàtica personal vaticina un futur similar amb els robots, un futur no massa llunyà en què aquestes màquines envairan les nostres cases. Aquest és precisament un dels grans reptes de la robòtica dels nostres dies.

- Els cotxes aprenen a conduir. Des de la seva invenció el 1980, els ordinadors personals han estat útils per a diferents finalitats. Però el seu veritable potencial es va incrementar significativament quan van ser interconnectats a través d´una infraestructura adequada com és internet. La interconnectivitat entre els vehicles podria suposar una altra revolució de similars dimensions! Els cotxes del futur estaran doblement connectats: d´una banda, a xarxes de dades, el que els conferirà la intel·ligència i autonomia necessàries per conduir-se a si mateixos; d´altra banda, estaran connectats a la xarxa elèctrica, el que els permetrà intercanviar no només dades, sinó també energia, facilitant la integració de les energies renovables.

És massa limitant pensar en els vehicles elèctrics simplement com a consumidors de l´electricitat subministrada per la xarxa . Quan tinguem aparcaments amb un gran nombre de vehicles elèctrics, podrem pensar en els mateixos com a font d´emmagatzematge d´energia. Per què desaprofitar aquesta oportunitat? Els vehicles tindrien l´energia emmagatzemada a les seves bateries i la tornarien a la xarxa elèctrica quan la demanda de la mateixa sigui alta.

Es parla molt del potencial de l´energia solar i de l´eòlica. Però un dels grans problemes d´aquestes fonts d´energia renovables i ecològiques és la seva intermitència. No podem dependre de les mateixes com un interruptor que engegui o apagui nostres demandes. L´emmagatzematge de l´energia en una flota de cotxes elèctrics, des que brilla el sol o bufa el vent fins que el consumidor demanda energia, és una esperançadora via per pal·liar aquest problema. Els cotxes elèctrics podrien ser un component important de les xarxes elèctriques intel·ligents del futur o smart grids. Aquesta tecnologia es coneix com V2G (vehicle to grid, vehicle a la xarxa).

- Intel·ligència natural i artificial. Tenim bones raons per creure que, de moment, som l´espècie més intel·ligent en aquest planeta i hem aconseguit grans gestes. Com a resultat, el futur de totes les espècies a la Terra depèn en gran mesura de les nostres decisions i accions. Per posar un exemple, un ximpanzé o un rinoceront són molt més forts que nosaltres. Però gràcies a la nostra intel·ligència i la tecnologia, podem acabar amb ells si ens ho proposem. La seva supervivència depèn en gran mesura de nosaltres.

Tot i ser l´espècie més intel·ligent del planeta, ja hem estat superats -i molt- per les nostres pròpies creacions en tasques específiques que fan ús d´aspectes limitats de la intel·ligència. Humils calculadores de butxaca poden executar processos aritmètics amb molta més rapidesa i fiabilitat que nosaltres. El mateix es pot dir dels escacs o dels cotxes autoconduïts. No poden gaudir d´una posta de sol, però la seva intel·ligència ens supera en dominis concrets. Són exemples de l´anomenada intel·ligència artificial estreta.

(...) Per contra, l´anomenada intel·ligència artificial general, també intel·ligència artificial forta, fa referència a la hipotètica intel·ligència d´una màquina que podria afrontar amb èxit qualsevol tasca intel·lectual pròpia d´un ésser humà. Potser no fos tan bona escaquista com Deep Blue (l´ordinador que va derrotar a Kasparov), però en contraposició sabria fer moltes més coses que jugar a escacs. Aquesta intel·ligència artificial forta ha arribat a ser una idea habitual en pel·lícules de ciència ficció. Però en l´actualitat torna a cobrar protagonisme en el món científic-tecnològic. Investigadors de tot el món persegueixen el gran repte d´una intel·ligència artificial general.

- Formigues i homes-màquina. Mig milió de formigues legionàries desfilen juntes. Ningú està al càrrec d´aquest exèrcit, no té comandant. Cada formiga individual és gairebé cega i no té intel·ligència, però les formigues marxant juntes creen una massa coherent i intel·ligent que avança amb fermesa, matant i devorant les preses que es troben en el seu camí. El que no pot ser devorat de forma imminent no es perd, és transportat pel grup.

Després d´un dia d´assaltar i destruir la vida comestible en una densa extensió de bosc de la mida d´un camp de futbol, ??les formigues construeixen el seu refugi durant la nit. S´agrupen formant una mena de bola o pilota de futbol. Les formigues obreres ocupen la part exterior i algunes capes intermèdies d´aquesta massa, deixant la zona central per a les joves larves i la reina mare, per garantir així la seva protecció. Quan es fa de dia, la pilota viva es fon: les formigues van vaixant de l´agrupació i prenen posicions a terra per iniciar la seva marxa.

Nigel Franks, un biòleg especialitzat en el comportament de les formigues, ha escrit: «La formiga solitària és un dels animals menys sofisticats imaginables; fins i tot si cent formigues legionàries es col·loquen sobre una superfície plana, caminaran donant voltes i voltes en cercles concèntrics fins a morir d´esgotament». Però la cosa canvia quan augmenta substancialment el nombre de formigues. Mig milió de formigues juntes adquireixen una intel·ligència col·lectiva que els permet actuar i prendre decisions intel·ligents.

Els biòlegs fan servir el terme superorganisme per fer referència a grups d´animals altament cooperatius i integrats socialment, com ara els ruscs d´abelles i les colònies de formigues. Els seus membres operen d´una manera tan harmònica que, en conjunt, es comporten com si fossin una única criatura o organisme, tot i la individualitat física de cada animal. D´aquí la denominació de superorganisme.

(...) Si la clau de la intel·ligència col·lectiva està en la connectivitat entre els diferents agents, pensi en la poderosa intel·ligència col·lectiva que pot emergir de màquines i homes interaccionant en aquesta era de la hiperconnectivitat. Estem en un nou estadi de l´evolució humana, estem davant el naixement del superorganisme planetari, un poderós ens format per màquines i homes amb una intel·ligència col·lectiva superlativa. (...) El més intel·ligent del grup és el propi grup, la simbiosi d´homes i màquines. (...) Podem parlar d´un cervell global o cervell planetari, on cada neurona seria un home o una màquina i les sinapsis entre neurones equivaldrien a les connexions que internet ens brinda.

- Atur tecnològic i renda bàsica universal. Si arriba la superintel·ligència, estarem efectivament en un punt crític en la història de la humanitat. No obstant això, abans que arribi aquest moment, ja caminem cap a una important automatització de tasques pròpies de l´ésser humà. Això ens condueix al que s´ha donat a conèixer com a atur tecnològic. Per a un empresari les màquines resulten molt atractives. I és que a la llarga no només poden rellevar-nos en tasques, sinó a més fer-ho millor i de forma més ràpida i barata. Davant d´aquest escenari, resulta molt temptador per al directiu d´una empresa contractar robots en comptes de persones.

(...) Com es podria esperar, els reptes són grans i no senzills. Moltes persones creuen que una renda bàsica universal seria una eina adequada per afrontar el problema de la desocupació tecnològica. Aquesta renda bàsica universal consistiria en una paga que rebrien tots els ciutadans del planeta, simplement pel fet de ser ciutadans.

- Nanotecnologia, la immensitat del que és mínim. «Carbó i diamants, sorres i xips d´ordinador, càncer i teixit sa: a través de la història, les variacions en la disposició dels àtoms han distingit el barat del aluós, el malalt del sa. Ordenats d´una manera, els àtoms formen el sòl, l´aire i l´aigua; ordenats d´una altra manera, les fruites madures. Ordenats d´una manera formen llars i aire fresc; ordenats d´una altra, cendres i fum». Així començava Eric Drexler seu llibre Engines of Creation: The Coming Era of Nanotechnology, de l´any 1986 (La nanotecnología, el surgimiento de las máquinas de creación, edició en castellà de l´any 2009). Efectivament, el valor no està en els propis àtoms, sinó en la disposició dels mateixos. Seria llavors meravellós comptar amb una tecnologia que ens permetés moure els àtoms, reordenar-los a voluntat. La nanotecnologia és la tecnologia que ho fa possible. És una fascinant i revolucionària enginyeria a escala atòmica i molecular.

- Biomimètica, tecnologies inspirades en la natura. Els mecanismes utilitzats pels camaleons i altres animals per canviar de color, els dispositius i mecanismes de vol de diferents espècies d´aus o les diferents estratègies emprades per les plantes per disseminar les seves llavors a grans distàncies són alguns exemples de disseny intel·ligent de la natura. En definitiva, gairebé en qualsevol detall del món viu en el qual ens fixem, per insignificant que pugui semblar a primera vista, descobrirem una solució enginyosa i eficaç a problemes que se´ns plantegen quotidianament (...) La biomimètica (de «bios», vida , i «mimètica», imitar) és la ciència que mira a la natura i els seus sistemes vius com a font d´inspiració per a la solució d´alguns dels problemes de la humanitat.

- Neuropròtesis i la integració home-màquina. «Podem reconstruir-lo. Tenim la tecnologia. Tenim la capacitat per fer realitat el primer home biònic del món». Així començava la popular sèrie televisiva americana dels anys 70 coneguda com L´home dels sis milions de dòlars. La trama girava al voltant de Steve Austin, un astronauta i pilot que pateix un fatal accident durant un vol, com a resultat del qual els metges li han d´amputar les dues cames i el braç dret. A més, una infecció farà que perdi també la visió de l´ull dret. La pel·lícula mostrava la reconstrucció del seu cos amb implants biònics que ell podia controlar amb la seva ment. En aquell temps aquestes idees eren pura fantasia, però en els nostres dies comencen a fer-se realitat.

- Tecnologies de la informació i la comunicació. Milions de persones viuen en zones remotes o rurals sense accés a internet. Aquestes regions no són massa apetitoses per a les companyies de telecomunicacions, conscients del baix retorn econòmic després de la gran inversió que suposaria dotar-les de torres de comunicacions i altres infraestructures necessàries.

Per tal de reduir la bretxa digital, Google planeja llançar milers de globus sustentats per heli que serviran de punt d´accés a internet a les zones que sobrevolen. L´electrònica s´alimentarà mitjançant panells solars. (...) Altres companyies com Facebook aposten per estratègies similars. En el cas de la xarxa social farà servir drones o vehicles aeris no tripulats per portar internet a tots els racons del planeta.

- Miniaturització al servei de la salut. És com una escena de la pel·lícula Viatge al·lucinant. Una petita nau -molt més petita que una cèl·lula humana- viatjant a través del corrent sanguini d´un pacient, a la caça de cèl·lules malaltes per penetrar les seves membranes i injectar-hi precises dosis de medicines. Només que això no és Hollywood. És ciència real. La seductora promesa de lliurar fàrmacs directament a les cèl·lules cancerígenes, deixant intactes les sanes i evitant així els devastadors efectes secundaris de la quimioteràpia, és avui una realitat. 

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema