Fa cinc anys que penja cada dos dies una fotografia al seu blog. Organitza petits concursos on la gent endevina sobre les seves obres. Ofereix explicacions pedagògiques i interactua amb els internautes. És actiu a les xarxes socials, la més recent l'Instagram amb el perfil eduardmarquesmora on els seus moments immortalitzats, sota el cel de l´Empordà, fan la volta al món.

Eduard Marquès es defineix com a naturalista, fotògraf i caiaquista aficionat. Està enamorat del Cap de Creus, l'Albera i els Aiguamolls de l'Empordà. És de Tivissa però fa anys que viu a Vilajuïga. Parla de la vegetació, de la biodiversitat, del cel i del paisatge com si es tractés d'una peça d'art i això és el que es filtra després a les seves fotografies. L'objectiu de la càmera és la seva arma, «ho tinc com a lluita naturalista i dels valors naturals d'aquesta terra que és l'Empordà».

És el director del Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i del Baix Ter però la fotografia l'ha atret des de sempre. Quan era petit agafava d'amagat la càmera dels pares i se n'anava a fer fotos, confessa. Recorda com des de sempre l'han fascinat els paisatges i els éssers vius. Avui vol transmetre l'amor per la natura a través de les imatges. «Fer el que pots des del teu lloc» diu amb humilitat. Busca una tasca de divulgació. «Si estimem la naturalesa, la podrem defensar a capa i espasa, si la desconeixem, i vivim d'esquenes, mal futur jo li veig a la protecció de l'entorn natural».

Ha guanyat nombrosos premis però des de fa un temps ha decidit no presentar-se a més concursos. «Per a mi el millor premi és el reconeixement de compartir-ho». I comparteix i divulga amb fidelitat les seves obres. El seu amor per la natura i la fotografia el porta a reflexionar sobre com estem tractant el territori. Per a ell, moltes de les conseqüències negatives, com l'escalfament global, són imperceptibles per l'ull humà, però reals igual que molts dels moments que immortalitza.

«Al final de la jornada poder gaudir d'un cel de l'Empordà és un premi diari». Pel fotògraf la major part del mèrit s'ha d'atribuir a l'espai. «Tenim la sort de viure a un lloc privilegiat». Protegir-lo és benefici directe per nosaltres i les generacions futures, conclou. Ha fet incursions a la fotografia subaquàtica on destaquen les impactants imatges de llimacs marins. I revela un petit secret, «on m'agradaria explorar, quan sigui més gran i em jubili, que tindré més temps» és la «macrofotografia». Un camp, el de fer fotos de coses petites, que ja ha explorat amb èxit i que per a ell voreja la fantasia.