Yana Marull, la gironina que dibuixa l'Amazones

Els rius voladors és el títol d´un llibre il·lustrat que s´acaba de publicar en català en format e-book (es pot trobar a Amazon) i que explica a la mainada, de manera entenedora, la relació entre la desforestació de l´Amazònia i la sequera. «Essencialment, aquest llibre revela als més joves com funciona el cicle de l´aigua i com aquest depèn d´una naturalesa sana; si no protegim els arbres i els boscos, l´aigua que necessitem no arribarà a les nostres cases», comenta l´autora del llibre, Yana Marull (1969), una periodista gironina que havia treballat al Diari de Girona i que viu al Brasil des de l´any 2000, on s´ha especialitzat en la temàtica ambiental, fins al punt d´abandonar l´exercici actiu del periodisme per dedicar-se a escriure, il·lustrar i publicar llibres divulgatius destinats a nens i joves, i a participar en diferents iniciatives de conscienciació sobre la preservació de l´entorn natural.

Yana Marull Drews va néixer a Alemanya de pare empordanès i mare alemanya. Quan tot just havia fet l´any, la família es va traslladar a Catalunya, i després de viure en diferents indrets es va acabar instal·lant a Sobrestany, un nucli de Torroella de Montgrí. De fet, Yana Marull té molta família a l´Empordà, en especial a Camallera, on el seu avi havia estat sastre: «A Camallera hi vam passar la vida! Vacances, caps de setmana, érem molts cosins i hi teníem l´àvia i una casa gegant per a tots, Can Marull. I també vam passar molt temps a Canapost, amb altres cosins».

Va estudiar la carrera de Ciències de la Informació i quan la va acabar, el 1992, se´n va anar a treballar a Andorra, a Informacions Diari: «Va ser una etapa molt interessant, la transformació del país, creació d´un govern, un parlament, eleccions...».

Però l´any 1993 el diari andorrà va tancar, i Yana Marull va tornar a casa, on va trobar feina al Diari de Girona, dedicant-se a la informació comarcal. Persona molt inquieta i activa i interessada per les qüestions socials, es va implicar en el projecte Fotògrafs per la Pau, que des de Girona va impulsar iniciatives per aconseguir material per als periodistes que continuaven treballant a Sarajevo, la capital bosniana llavors assetjada per les tropes sèrbies. I fins i tot va viatjar-hi: «Vam anar-hi amb el fotògraf Miquel Ruiz, en plena guerra i setge a la ciutat, per portar el que havíem recaptat. Va ser un viatge que va tenir un gran impacte en la meva vida. Jo era molt jove i no és fàcil conèixer la guerra, i conviure amb qui viu aquest terror dia a dia. Ens vam allotjar amb persones que vivien totes les penúries de la guerra. Recordo que dormia en un llit amb la paret plena de forats de bala per sobre del coixí. Però el treball va servir per contribuir a comunicar aquella realitat. I Girona va ser extraordinàriament solidària, espero que això no es perdi mai». A més, a la tornada, «amb el patrocini del Museu del Joguet de Figueres vam fer un llibre amb els dibuixos dels nens de la guerra de Sarajevo. No hi ha manera més òbvia de mostrar què significa una guerra que veure els dibuixos del dia a dia que feien els nens, amb persones sense cames, fent cua per aconseguir aigua, amb petits jugant a la plaça enmig de tancs i trets... Els diners van servir per comprar material per a les escoles de Sarajevo».

L´any 1995, Yana Marull va decidir fer un canvi radical i se´n va anar a l´Equador, on va continuar treballant com a periodista, però per lliure: «Escrivia per a tots els mitjans que acceptaven reportatges d´una corresponsal allà, inclòs el Diari de Girona, la BBC, EFE i feia també producció per a TVE». Segons ella, «l´Equador és un país fascinant, en poques hores et plantes dels quatre mil metres del cim dels Andes, amb els volcans nevats, al cor de l´Amazònia. Per a mi va ser la porta d´entrada a Llatinoamèrica i el primer contacte amb aquesta naturalesa tan gran, intensa i rica, amb cultures que tant s´hi relacionen i amb la pobresa i la desigualtat social que imperen a gran part de la regió. Hi vaig fer grans amics i vaig tenir una relació molt propera amb indígenes i comunitats que vivien molt aïllades i dels quals en vaig aprendre molt».

Un any després se li va presentar la possibilitat d´anar a Veneçuela amb el seu company, Raymond. I de nou experiències periodístiques intenses: «A Veneçuela vaig cobrir molt de prop l´elecció d´Hugo Chávez i el seu primer any de govern, quan va tancar el Parlament i el Tribunal Suprem i es va veure que pretenia fer canvis molt poc ortodoxos i perillosos». I també contacte amb la natura: «Veneçuela és el Carib i un altre país molt ric en naturalesa. Treballava per a mitjans de la regió i la BBC, que em van permetre combinar l´actualitat amb reportatges a les zones més remotes. Recordo un poble indígena que va decidir prohibir el turisme per preservar la seva cultura, i ho posaven amb un gran cartell ´prohibido hacer turismo´ al mig del riu, tot i que no hi portava cap carretera».

Yana Marull, que des del 1997 escrivia per a l´agència de notícies France-Presse (AFP), va tornar a canviar de país de residència el 2000: «Va sorgir una oportunitat d´anar al Brasil, el gegant de la regió, amb una naturalesa increïble i una grandària i varietat de notícies i possibilitats sempre sorprenents. El 2000 vaig arribar a São Paulo i el 2005 a Brasília. Van ser anys en què va sorgir amb força un posicionament del Sud (Brasil i molts països considerats em desenvolupament) enfront del Nord (Europa i Estats Units). Vaig cobrir el fòrum social mundial, la irrupció, l´elecció i els vuit anys de govern de Lula... Va ser molt interessant informar en un país que vivia una efervescència tan gran. Vaig cobrir les grans protestes del 2013, el Mundial de 2014 i l´inici de la gran debacle actual, amb l´esclat del gegantí escàndol de corrupció». ?

En paral·lel a aquesta voràgine informativa, i com ja havia fet als altres països on havia estat, «em vaig continuar especialitzant en la temàtica ambiental, que em sembla fascinant». I a l´Amazònia encara ho és més: «És el bosc tropical més gran que queda al món, on hi viuen moltíssims pobles indígenes mil·lenaris i hi ha encara terres inexplorades i poblacions que viuen sense cap contacte amb altres societats. Totalment aïllats. Si l´Amazònia fos un país, seria el setè més gran del món, després d´Austràlia!». Segons Yana Marull, a més, l´Amazònia «té una implicació gegant per a la salut del planeta, sense comptar la seva biodiversitat, la més gran varietat de plantes i animals del món. Hi ha un interès arreu per aquest gran bosc. Sobre aquests temes en vaig escriure durant anys». I precisament per això va anar-ne acumulant informació: «Vaig conèixer els científics que hi fan els estudis, les institucions que hi treballen, les persones que hi viuen...».

L´espurna que acabaria provocant que Yana Marull deixés l´activitat periodística per centrar-se en la divulgació mediambiental té a veure precisament amb l´Amazònia, i amb un dels seus dos fills: «Un dia tornava d´un reportatge a l´Amazònia i, com sempre, havia fet fotos per poder-ho compartir a casa. I el meu fill gran em va demanar que anés a l´escola a explicar-ho als seus companys. Uf, vaig pensar. Els nens eren força petits, i jo una periodista acostumada a escriure per a adults. Em va semblar un projecte suïcida, creia que no hi hauria manera de comunicar-m´hi. Però el meu fill estava decidit, de manera que vaig haver d´acceptar». Amb la voluntat de fer-se entendre entre la mainada, Yana Marull va començar a «fer molts dibuixos per explicar aquests temes que ni els adults entenen: canvi climàtic, biodiversitat, etc. I contra totes les meves previsions, l´experiència va ser un èxit total: els nens es van interessar moltíssim, i ho van entendre tot sense problema. I a més va ser un hit amb els professors del centre, perquè no tenien eines per treballar sobre aquests temes».

Marull va repetir les visites a escoles amb aquella proposta, de la qual en va nèixer el seu primer llibre, Rios que voam (2014), que en realitat era el material d´un projecte de recerca científica i educació ambiental. Aquell treball ha estat ara la llavor d´Els rius voladors, que s´ha publicat en paper en portuguès (Os rios voladores) i del qual n´ha fet edicions digitals en català, portuguès, castellà, francès i alemany. Segons ella, és «una introducció a l´Amazònia, amb un gran component educatiu. Dóna a conèixer com funciona un bosc i com és important per al cicle de l´aigua del planeta». El llibre està basat en l´experiència real de Gérard i Margi Moss, «dos aventurers que van treballar amb els més importants científics dedicats a l´Amazònia i van recórrer en un petit avió els indrets més llunyans del gran bosc per reunir mostres d´aigua i demostrar la importància de la selva per al món».

Aquest és el tercer llibre de Yana Marull, autora també de Uma aventura no Pantanal (2016) i O Fogo e o Cerrado, també sobre l´Amazònia. En tots els casos, la periodista gironina n´escriu els textos i n´elabora les il·lustracions, de manera que pot conjugar dues de les seves passions: «El contacte amb els nens i les escoles em va obrir un món nou amb molta il·lusió, on podia col·locar tota la meva experiència com a periodista per comunicar temes difícils a la mainada, i d´altra banda em permet dibuixar els paisatges que he passejat i els animals que he contemplat durant vint anys».

Yana Marull assegura que «encara m´encanta el periodisme, i no descarto tornar-hi, però feia temps que volia fer una altra cosa». El seu canvi d´activitat no es limita a aquests llibres, sinó que «des de la meva primera publicació al 2014, he participat en l´elaboració de diversos guies i llibres amb institucions que es dediquen al medi ambient, com l´Organització Iberoamericana per a l´Educació, i el ministeri brasiler del Medi Ambient i el seu institut de Parcs». A més, «faig activitats a escoles que combinen art i ciències, i assessoria per a projectes vinculats a medi ambient, educació, i comunicació». I és que, com ella mateixa explica amb sentit de l´humor, «si escrius i il·lustres llibres has de fer altres coses per guanyar-te la vida!».

La periodista gironina, que a l´octubre va exposar les aquarel·les de les seves il·lustracions a la seu del Banc Mundial, a Brasília, acostuma a tornar una vegada a l´any a l´Empordà. I tot i que tant ella com la seva família estan molt bé al Brasil, no descarten tornar a canviar de lloc de residència algun dia. Encara que ara mateix «és complicat per la feina», admet.