22 de gener de 2018
22.01.2018

El llegat de Joan Viñas

El 21 de gener es complien cent anys del naixement a Girona d'un dels comunicadors més importants i populars del segle XX

23.01.2018 | 07:06
El llegat de Joan Viñas

Joan Viñas Bona nasqué el 21 de gener de l´any 1918 al carrer de la Claveria de Girona. La seva mare, Catalina Bona, era filla d´Ullastret, i el seu pare, Lluís Viñas, de Girona. Era el petit de cinc germans. A fi d´alleujar l´economia familiar, des de ben petit alternà la realització de diferents tasques laborals amb els estudis. En aquells anys d´adolescència i joventut, mostrà interès per moltes facetes: el dibuix, la música (estudiava solfeig i piano i cantava amb l´escolania de la Catedral, que dirigia Mn. Joan Perramon), l´oratòria, la poesia (excel·lí en l´art de la recitació; era anomenat «el rapsode gironí»), el teatre, l´esport (practicava l´atletisme en el Grup Excursionista i Esportiu Gironí, GEiEG)...

El 1929 ingressà a l´Institut de Girona per cursar-hi el batxillerat. Tenia com a company de classe José Luis Ortega Monasterio, que aleshores ja posseïa uns grans dots musicals. Contragueren una gran amistat. Abans de la guerra, feu els estudis de Magisteri.

El 1933, amb tan sols quinze anys recent complerts, li oferiren la possibilitat de participar en la redacció del Diari de Girona d´avisos i notícies, mitjà al qual estigué vinculat dos anys i on aprengué moltíssim. La seva feina consistia a cobrir la informació sobre temes locals als centres oficials.

El 10 de desembre de 1933 s´inaugurà oficialment l´emissora E. A. J. 38 Ràdio Girona, de Ràdio Associació de Catalunya, que havia començat el període de proves a la primavera de 1931. Viñas hi col·laborà de maneres diferents.
En aquells anys quedà afirmada i assentada la seva personalitat, fonamentada en una pregona sensibilitat artística, una gran capacitat de treball, una enorme generositat i un profund sentit transcendent de l´existència humana.

De Madrid a Barcelona

El 14 de novembre de 1941 es casà a l´església del Sagrat Cor de Girona amb Anna Rexach Olivar. Aquell mateix any se n´anaren a Madrid a regentar un hotel, el Magerit, que era propietat de Manolo Olivar, un familiar seu, i que es convertí en un establiment freqüentat per molts catalans de pas per la ciutat. El jove matrimoni treballava de valent per tirar endavant la gestió de l´hotel. Malgrat això, Joan Viñas encara trobà temps per obtenir el títol de procurador dels tribunals i per assistir a classes de declamació, dicció i fonètica al Conservatori de Música, on fou alumne de Ricardo Calvo, reconegut actor i director de teatre.

L´any 1943 es convocaren unes oposicions per cobrir plaça de locutor a Ràdio Nacional d´Espanya. De trenta-nou que eren, ell quedà en primer lloc. Tot i això, hi treballà poc temps. El 1945 es traslladà a Barcelona per engegar l´emissora pròpia i permanent de RNE.

Joan Viñas fou una de les persones que, el 6 de juny de 1949, protagonitzaren l´inici de les emissions continuades de l´emissora de RNE a Barcelona. El projecte es consolidà plenament. Són històriques les seves retransmissions artístiques, culturals, informatives, esportives... De fet fou el primer locutor, juntament amb Miguel Ángel Valdivieso, a radiar el Barça i l´Espanyol (abans de la guerra s´havia fet alguna cosa, esporàdicament, a través de Ràdio Associació de Catalunya). Tanmateix, no es conformà amb el futbol. També es dedicà al bàsquet i a l´atletisme i, durant uns anys, fou locutor especialitzat en hoquei sobre patins, esport que contribuí a impulsar.

Des del 1948 fins al 1975 conduí un programa d´un èxit extraordinari, embrió de l´actual Marató de TV3: la Campanya Benèfica, realitzada durant 27 anys juntament amb el Sr. Dalmau, personatge interpretat per l´actor Emili Fàbrega, i que es desenvolupava des del 15 d´octubre fins al 6 de gener de cada any. Els destinataris eren, sobretot, els malalts crònics, els ancians i els infants malalts i necessitats. La xarxa teixida amb la complicitat de tantes persones arribava plena de solidaritat en forma de joguines, medicaments i equipaments.

La Campanya no sols consistia en el programa radiofònic diari, sinó que també organitzava festivals en diferents llocs i amb programes diversos a fi de congregar moltes persones, les aportacions de les quals contribuïen a fer possible l´èxit de la campanya. Aconseguiren objectius importantíssims, com ara omplir els estadis de Montjuïc i les Corts, el Palau d´Esports... i també grans espais de Mallorca i Menorca.

Els més grans recordaran molt bé l´himne amb què començava la campanya, escrit per un altre gironí il·lustre, Jaume Ministral i Masià, i compost pel mestre Joaquim Serra. Començava així: «Queridos niños y niñas, / amados del corazón, / señor Dalmau, señor Viñas, / ya comienza la emisión». A part dels companys de la ràdio, hi col·laboraven Mary Santpere, Paco Martínez Soria, Alady (l´actor Carles Saldaña) i molts altres que, d´una manera o altra, s´hi implicaven. Els programes suposaren també una incorporació de l´ús del català. Els nens i adults catalanoparlants saludaven els seus familiars i amics, cantaven cançons i recitaven poemes en aquesta llengua.

El 1955 els òptics li proposaren d´organitzar una campanya per promoure l´atenció dels ciutadans respecte al tema de la visió i per implicar-hi organismes públics. I així fou com dirigí -des de la seva fundació i durant més de 25 anys- la campanya de protecció ocular «Dos ojos para toda la vida».

Com tants d´altres professionals de la ràdio, participà en l´inici de la televisió a l´Estat espanyol. I ho feu com a directiu de RTVE a Catalunya i com a presentador de concursos, programes infantils i retransmissions. A finals dels 70, inicià i dirigí l´Institut Oficial de Radiodifusió i Televisió a Barcelona.

Figura polifacètica

Pioner en el món de les relacions públiques a nivell de tot l´Estat, a finals dels anys cinquanta participà en la fundació de la SAE de Relaciones Públicas, al costat dels germans Fontcuberta i de Joaquín Maestre. I en els seixanta, tingué una participació activa durant totes les edicions del Saló monogràfic Hogarotel, alhora que participà activament en el naixement del Festival de la Infància.

El seu compromís i la seva tenacitat el portaren a fer moltes coses més. Col·laborà en la posada en marxa de la Comunitat Turística de la Costa Brava; promogué diferents campanyes de promoció de la costa gironina i, de manera especial, de Platja d´Aro i Calonge, poblacions on estiuejà al llarg de la seva vida. I encara, des de RTVE, per a un públic més extens, fou un dels promotors del famós Festival de la Canción del Mediterráneo.

Jordi Xifra creà, el 1981, l´Escola Superior de Relacions Públiques de Girona, en aquells moments centre d´ensenyament universitari adscrit a la Universitat de Barcelona. Joan Viñas, durant molts anys, venia un dia a la setmana a la seva ciutat natal i hi impartia classes de l´assignatura de què era professor: «Relacions Públiques als sectors especialitzats».

Des de 1981, i fins pocs anys abans de la seva mort, dirigí l´Àmbit d´Investigació i Difusió Maria Corral, associació no lucrativa d´utilitat pública que té com a objectiu investigar i difondre temes humanistes.

Les seves conviccions religioses el portaren a participar en diversos moviments eclesials. En el moment de la creació de Ràdio Estel, el 1994, fou la persona que va batejar l´emissora amb aquest nom, que ha perdurat fins als nostres dies. S´escau esmentar, també, que col·laborà a introduir a Catalunya el moviment eclesial de gent gran Vida Creixent i a la seva implantació a diferents llocs d´Europa i d´Amèrica. L´any 1998 el papa Joan Pau II els concedí, a la seva muller i a ell, el títol de dama i cavaller, respectivament, de l´orde pontifici de Sant Silvestre Papa.

Diputat al Parlament

L´octubre de 1999, conseqüent amb la seva dilatada trajectòria de servei a les persones, acceptà de participar, com a independent, a la llista de CiU a les eleccions d´aquell mateix any al Parlament de Catalunya, on fou elegit diputat. El fet de poder ser útil a la societat des de la màxima institució de govern representà, per a ell, un altíssim honor i li suposà una gran satisfacció. En ser el parlamentari de més edat, li correspongué de presidir la sessió constituent d´aquella legislatura. Ell fou l´encarregat de transmetre al president Joan Rigol l´exercici del càrrec. Al llarg dels dos anys que exercí com a diputat rebé l´estima de tots els parlamentaris, fos quin fos el grup a què estaven inscrits. Era un home de consens, un home el consell del qual, basat en l´experiència, en la saviesa i en aquella capacitat de buscar el bé comú, sempre ajudava a treure l´entrellat de les coses, a deslligar el nus més estret i a avançar pels camins de l'acord.

Joan Viñas, com dèiem al començament, estudià magisteri en la seva joventut. De mestre, ho fou tota la vida. Mestre en bonhomia, en estimació a les persones, en generositat, en tracte humà, en sobrietat... La ràdio, la televisió i tot allò que tocà esdevingueren eficaços instruments a favor de les millors causes de la naturalesa humana. Excel·lent espòs, pare i avi. Morí a Barcelona el 30 de gener de 2002.

El seu fill Francesc, que escrigué una magnífica biografia sobre el seu pare, titulada El goig de viure, acaba el llibre de la següent manera: «Va tenir una vida reeixida. I també va reeixir d´una manera excel·lent l´última experiència de la seva vida, la mort. Amb sentit, maduresa, pau i esperança. Va morir com va viure –qualis vita finis ita-, i la seva vida va ser un preludi magistral per a viure la seva mort. Va tenir el goig de viure, i va saber morir amb goig».

Mai no perdé la relació amb Girona. En fou ambaixador allà on visqué. Pocs mesos després de la seva mort, l´Ajuntament adoptà per unanimitat l´acord de donar el seu nom a un carrer de la ciutat.

Tant de bo que aquest aniversari ajudi a mantenir ben fresca la petjada, ampla i fecunda, del Sr. Joan Viñas Bona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Més informació

Enllaços recomanats: Premis cinema