Són les quatre de la tarda del dilluns 12 de febrer i a la Gola del Ter, a Torroella de Montgrí, la temperatura és baixa, i el vent que hi bufa fa que sembli encara més baixa. Tot i això, hi ha dues persones posades dins del riu amb aigua fins a la cintura, instal·lant-hi uns particulars estris de pesca i canyes per subjectar-los. Després de posar-ne tres en una banda de la desembocadura del Ter, a ben pocs metres del mar, amb les Illes Medes just al davant, procedeixen a posar-ne tres més a l´altra banda del riu, que han pogut travessar a peu perquè les escasses pluges dels últims mesos n´han reduït força el cabal. A quarts de set de la tarda, quan completen l´operació, encara fa més fred, a la sorra de la platja, i el vent és encara més intens. Però ells vetllaran durant tota la nit aquells estris en una nova jornada de pesca de l´angula al riu Ter. Una nit sense èxit, per cert, com moltes d´aquesta temporada, una de les pitjors en els últims anys, en bona part, precisament, per aquella manca de pluges.
Els protagonistes de l´escena són Juli Carbó, un pescador d´angules de Torroella de Montgrí, i el seu ajudant, Amadou. Carbó és una de les cinc persones que tenen llicència per pescar angules al riu Ter (les altres són Josep Vilanova, Joan Mitjà, Joan Sans i Joan Perals) i repeteix aquelles operacions tres nits de cada cinc entre el 20 d´octubre i el 10 de març, el període en què la Generalitat autoritza la pesca de l´angula a Catalunya; la resta de l´any hi ha veda per mirar d´afavorir-ne la reproducció. Aquests cinc pescadors es van tornant en l´ús dels tres llocs en els quals poden parar les seves arts de pesca (anomenades bussons), la Gola del Ter, un altre més amunt pel curs del mateix Ter, i el Rec del Molí de Pals; és per això que pesquen tres nits de cada cinc. No és l´única zona de les comarques gironines on la pesca de l´angula està autoritzada: també al Fluvià, on hi ha cinc pescadors amb llicència, i al Riuet de l´Escala, on hi ha una llicència.
Encara que històricament menys popular que la seva parenta del País Basc, l´angula del riu Ter es pesca des de mitjans de la dècada de 1950. I van ser precisament dos pescadors bascos els primers que en van començar a capturar, encara que després de dos anys d´uns resultats força escassos (per culpa de les males comunicacions de l´època, sobretot) van acabar plegant. Però ja havien plantat la curiositat a la zona, i de seguida pescadors locals van prendre el relleu: «Vicenç Xicars, juntament amb altres tres pescadors, van crear la primera cooperativa de pescadors d´angula del Ter», es pot llegir al web www.anguladelter.com, amb el qual Juli Carbó vol difondre aquest producte. «Anaven a pescar a peu o en bicicleta, a peu de platja, al Mas d´en Roig i al Mas de la Capellana. Pescaven junts i es repartien les feines i els beneficis. Aleshores es podien pescar fins 200 quilos d´angules en una nit, i es pescava gairebé entre 8 i 10 mesos l´any». Han canviat molt, algunes coses, des d´aquell temps. La pesca de l´angula està avui molt més regulada, se´n pot agafar només durant un temps molt determinat, i el volum de les captures ha disminuït sensiblement: «La reducció del cabal dels rius per l´efecte del embassaments ha estat l´element més determinant per a la disminució de la presència de l´angula als rius -assegura Juli Carbó-. I a això s´hi ha de sumar la contaminació i les barreres físiques que aquells mateixos embassaments han suposat».
Les angules remunten el curs del riu quan són criatures joves, i tornen al mar (les femelles) al cap de deu o dotze anys, ja adultes. Aquest periple forma part del cicle vital de les angules, les cries de les anguiles, que neixen molt lluny de la Costa Brava, al Mar dels Sargassos, a prop del Carib, a centenars de metres de profunditat. Acabades de sortir de l´ou són unes criatures amb forma de fulla i de tot just uns pocs mil·límetres, que són arrossegades pels corrents marítims en direcció a Europa (totes les angules dels rius europus neixen allà mateix). La travessa de l´oceà Atlàntic durarà entre un i dos anys, i deixarà les angules, a la tardor-hivern, al davant de les nostres costes. «Se sap que les atreu l´olor de l´aigua dolça, i sobretot de l´aigua dels rius que arriba al mar en època de pluges, amb nutrients i elements en suspensió que li fan més fàcil amagar-se dels depredadors», explica Juli Carbó sobre el primer contacte de les angules amb el Ter (o amb el riu al qual l´instint les hagi portat). A partir d´aquí, aniran entrant al curs del riu corresponent i l´aniran remuntant. I en aquest procés aniran madurant, deixaran de ser transparents per anar agafant color, creixeran i s´aniran tornant més dures, i s´acabaran convertint en anguiles, una espècie que a Catalunya no es pot pescar adulta i que només es pot obtenir de piscifactories (a partir d´angules capturades aquí o en altres indrets). I al cap de deu o dotze anys, les angules femelles repetiran a la inversa el mateix viatge fins arribar al mar dels Sargassos, on posaran els ous i mantindran viu el cicle natural.
La pesca de l´angula al Ter es fa ben bé a la desembocadura del riu, amb una art artesanal anomenada bussó: és una mena d´embut fet de xarxa molt fina, que té un dipòsit al final que impedeix que l´angula en surti un cop hi ha entrat. Els bussons es calen de tres en tres a cada banda del riu, juntament amb unes canyes que els aguanten i unes malles que guiaran les angules cap a l´entrada dels bussons. Cada bussó porta un segell de la Generalitat, que també determina les zones on es poden col·locar. Dins d´aquests marges, depèn ja de l´astúcia i l´habilitat de cada pescador trobar l´indret més propici, on el corrent sigui idoni, buscant la màxima captura possible. Aquest any això no s´ha aconseguit cap dia, ni amb la màxima saviesa i voluntat: «Ha estat un any molt dolent», confirma Juli Carbó. La manca de pluges en els últims mesos ha estat per a ell determinant per a una temporada en la qual al Ter s´hauran agafat una vintena de kilos d´angula, quan no és estrany capturar-ne dos-cents. «La nit de dilluns 12 de febrer vaig agafar cinc angules, comptades, i dijous, que hi vaig tornar, 150 grams», es lamenta Carbó.
Malgrat això, ell i els altres pescadors han tornat cada nit que podien al lloc de pesca, han calat els bussons, i els han revisat cada dues hores per comprovar si hi havia angules (si n´hi ha el bussó es buida en cada inspecció), si s´havien mogut de lloc per l´efecte del corrent, si hi havia algun desperfecte... «És una feina dura, has d´estar molt pendent, i hi ha dies que fa molta fred...». Encara que faci molta fred, si la temperatura de l´aigua no és excessivament baixa, pot ser una bona nit per pescar angules; si és massa freda, en canvi, la captura baixarà. També són importants les fases lunars: la lluna nova és l´ideal, i després els quarts creixent i minvant; amb lluna plena, malo... I és que la pesca de l´angula només es pot fer de fosc: «De seguida que clareja, l´angula s´enterra en el llot del fons del riu, deixa només la punta de la cua a fora, i fins l´endemà al vepre, res».
Juli Carbó va començar a pescar amb el seu pare quan tenia 18 anys i ara als 47 no pensa deixar-ho mentre el cos aguanti: «És una feina dura però m´agrada, com sé que els passa a la resta de pescadors». Durant el temps que dura la campanya de pesca s´hi dedica de manera exclusiva, si bé com els altres pescadors té una altra feina, sense res a veure amb la pesca en el seu cas, per a la resta de l´any. Altres, en canvi, són propietaris o tenen relació amb restaurants de la zona en els quals cuinen i serveixen les angules que ells mateixos capturen. «Un dels grans avantatges que tenim és aquest, la proximitat. Nosaltres pesquem l´angula avui a la nit, demà al matí passa per la llotja i de seguida ja és al restaurant», explica Carbó.
Una immediatesa molt important en un producte tan delicat i el cost del qual pot arribar a centenars d´euros, en funció de la temporada i del moment de l´any. «Al voltant de Nadal és quan els preus són més elevats», apunta Carbó.
La voluntat de mantenir aquesta activitat al Ter ha portat els pescadors de la zona (que formen part de la Confraria de l´Estartit) a col·laborar amb la Generalitat en la fixació de normes per garantir la pervivència de l´espècie i la seva repoblació. També han treballat amb la Universitat de Girona en estudis sobre la població d´angula al Ter, que poden proporcionar informació important a l´hora de prendre decisions en el futur. De fet, comenta Carbó, «els mateixos pescadors hem participat econòmicament en repoblacions del riu, perquè som conscients que és una de les maneres d´assegurar la continuïtat de la nostra feina». Els aficionats a les angules també els ho agrairan.
