A Catalunya no hi ha gaires plats amb formatge, ja que mai ha estat un país que en produís en prou varietat i quantitat. Pràcticament només fem servir el formatge ratllat per a gratinats -canelons, macarrons, etc.-. Les Balears, si de cas, serien l’excepció.

En canvi, els països formatgers, com França, Occitània, els països balcànics, Grècia, etc., tenen deliciosos plats a base de formatges locals.

En la cuina occitana, francesa, suïssa, alemanya, etc. hi ha diversos plats que combinen patates i formatge, i a vegades lardons (daus de cansalada), pernil, embotits, ceba, nata agra (crème fraïche), etc. Són plats d’origen rural, que sovint s’elaboraven amb formatges massa madurats, com d’altres a base de formatge -raclette o fondues suïsses, Quiche lorraine, etc.-.

Així, la recepta per a la tartiflette va ser desenvolupada per un restaurador de Savoia, encara que hi que diu que la recepta de la tartiflette va ser inventada a la dècada de 1980 per la Unió Interprofessional Reblochon per promoure les vendes del formatge. De fet, els mateixos savoyards o saboians han sentit dir de la tartiflette que va arribar als menús de restaurants a les estacions d’esports d’hivern, transmetent una imatge força falsa -començant pel nom- de l’autenticitat i l’esperit de la muntanya. Avui en dia, els mateixos savoians la fan a casa i n’han sorgit diverses variacions.

La tartiflette és també un plat que es fa a la Vall d’Aosta, incloent Arvier, generalment sota el nom de trifolette o trifolla. La Vall d’Aosta és de parla arpitana (Aoüta), si bé s’hi ha imposat el francès i l’italià. A més de patates, formatge, etc. sol contenir ous.

El morbiflette és una recepta de cuina del Franc-Comtat, variant contemporània de tartiflette de reblochon de Savoia, a partir de patates gratinades, i formatge Morbier amb una denominació d’origen protegida (DOP). Aquest gratinat es cou al forn, també amb el vi blanc, cansalada (o salsitxes Montbéliard o de Morteau), les cebes i la crema agra.

La croziflette és un plat inspirat en els crozets gratinats, originari de Savoia, a França (els croziflets són bocins de pa de blat negre o fajol).

La tartiflette de formatge Herve és una especialitat culinària valona que prové de la zona de la ciutat de Lieja.

Alguns dels plats més famosos d’aquest tipus són l’aligot occità i la trufada -que ve de trufa, patata-, d’Alvèrnia, que es fa amb Tomme o Cantal. I potser el més conegut de tots és el gratin dauphinois o el savoyard. A Bulgària hi trobem el patatnik, a Àutria i Alemanya el kartofenkäse, etc.

Tots aquests plats s’originen en una cuina pobra i de subsistència, encara que més tard varen esdevenir plats que apareixen fins i tot als grans restaurants.