Nens i joves bipolars

És el cas de la malaltia bipolar, i no és infreqüent trobar que nens i nenes hagin estat diagnosticats de qualsevol altre problema psicològic o psiquiàtric. De fet, avui ja és sabut que el trastorn bipolar es pot manifestar des de ben aviat en l´individu, obrint així la seva porta al diagnòstic en la infància i l´adolescència; però la complexitat del seu diagnòstic fa que encara hi hagi un clar temor per part dels especialistes a abordar-lo en aquestes edats primerenques.

S´entén per trastorn bipolar una patologia psiquiàtrica de gravetat, però a la vegada tractable, originada per causes cerebrals, possiblement genètiques. La seva característica fonamental se centra en els canvis sobtats en l´estat d´ànim (o sigui, una important labilitat afectiva que porta la persona a fases contrastades i contraposades d´eufòria o depressió), juntament amb alteracions en la conducta general.

El seu diagnòstic correcte i precoç facilita i molt la posada en marxa i prescripció d´un tractament que ajudarà a suavitzar i minimitzar les greus seqüeles que es donen en els casos de no intervenció. En el tractament es disposen d´un conjunt de medicacions cada cop més eficaces i amb menys efectes secundaris; però que a la vegada també permeten elaborar estratègies específiques d´intervenció psicosocial, que han d´anar dirigides a l´actuació sobre conductes de risc per a altres problemes que poden aparèixer de forma comòrbida, sobretot en l´adolescència (conductes sexuals inadequades, drogoaddicció, actuacions impulsives en conducció i en general complicacions variades que posin en risc el progrés en la vida del jove). Així, les conseqüències negatives per a la família, la seva promoció escolar i la socialització amb els seus iguals poden ser minimitzades.

Malgrat l´impacte que suposa un brot bipolar i la presència d´un trastorn d´aquest tipus en aquesta etapa, és relativament infreqüent en la infància i adolescència (i la majoria dels cops diagnosticat tard i després de diagnòstics erronis). En aquesta línia, falsos diagnòstics en l´etapa infantil com el de trastorn per dèficit d´atenció amb hiperactivitat, trastorns de conducta i altres quadres disruptius en ocasions poden encobrir un trastorn bipolar. A l´altre extrem, segons academicistes experts en la infància i l´adolescència, aproximadament un terç dels nens i adolescents que han estat diagnosticats de depressió podrien patir els símptomes incipients d´un futur trastorn bipolar. Aquestes dades evidencien la importància per a l´especialista de l´experiència i el coneixement d´aquest trastorn per arribar a un ­diagnòstic que faciliti activar tractaments específics i eficients.

El trastorn bipolar inclou una alternança de símptomes que van des de l´alteració afectiva de tipus depressiu a una oscil·lació en l´humor de tipus maníac (o eufòria sobredimensionada en la persona):

­- La simptomatologia depressiva indica la presentació d´un curs d´ànim trist, baixa energia, apatia, falta d´interès, propensió al plor. En nens és fàcil que s´incorpori la presència d´irritabilitat, alteració del son i de la gana, conductes problema (major desobediència, retraïment social i idees de mort).

- La simptomatologia hipomania es refereix a la presència d´un estat d´ànim expansiu, alegria excessiva, insomni, irritabilitat davant mínimes frustracions, menjar molt o, de vegades, inquietud motora, el contrari, excessiva fluència verbal o verborrea. En ocasions s´acompanya de símptomes psicòtics com deliris i/o al·lucinacions, encara que en la infància són ­menys esperables que en l´adolescència tardana i en l´adult.

- Manifestacions del trastorn bipolar en la infància i adolescència: Com menor és l´edat d´inici dels símptomes en el nen, més grans són les dificultats per a un diagnòstic correcte i, per tant, s´incrementen les probabilitats d´equivocar-nos, amb les importants conseqüències negatives que això comporta per al tractament correcte. En la infància, a diferència dels adults, les alteracions de l´humor oscil·len ràpidament i el nen sol presentar una barreja de símptomes de mania i depressió, elevada irritabilitat en forma continuada i permanent.

- Símptomes del trastorn bipolar: Una de les limitacions fonamentals en el diagnòstic és que la nosologia aplicable als adults es basa en criteris que no són tan clarament aplicables en nens i adolescents i per tant, resulten menys eficients i vàlids (no tenen en compte aspectes evolutius de la conducta del nen i de l´adolescent). Per aquest motiu val la pena diferenciar guies de símptomes que apareixin de forma més o menys exclusiva en els nens i aquells més propis de l´adolescència. Cal tenir present que no existeix una diferenciació estrictament delimitada entre tots dos, més aviat és una progressió.

Alguns dels símptomes a tenir en compte són:

- Alteracions de l´estat d´ànim: humor eufòric, irritabilitat, depressió (tristesa, plors). Aquests canvis d´humor solen ser ràpids, durar des d´hores a pocs dies, poden aparèixer de forma explosiva i ser causa de difícil contenció a casa.

- Ansietat: tensió, major nivell de vigilància (expectant), en nens petits (5-7 anys) poden presentar-se episodis d´ansietat de separació, menor nombre d´hores de son o per contra no dormir massa.

- Símptomes conductuals i cognitius: hiperactivitat fins a episodis d´agitació, oposicionisme, negativisme, desafiament a l´autoritat i desobediència, problemes d´atenció (distracció), pensament accelerat, activitats que no arriba a acabar o bé sense sentit, conductes de risc, creença que té poders màgics o dons especials, conducta sexual desinhibida.

- Alteracions psicofisiològiques: alteracions del son (insomni o somnolència), terrors nocturns i malsons, alteracions capritxoses amb el menjar, enuresis.

Tot i que es consideri que el trastorn bipolar en aquestes edats sol presentar-se en qualsevol de les seves formes clíniques i amb poques diferències de com sol fer-se en l´adult, això no sempre és tan clar. Ja s´ha comentat que existeixen presentacions de símptomes que poden simular altres trastorns psiquiàtrics i sovint ser confosos amb problemes d´altres tipus, fins que el quadre es consolida definitivament.

Els problemes més freqüents que es presten a un error en el diagnòstic són:

- En nens: trastorns de la conducta, trastorn oposicionista-desafiant, trastorn per dèficit d´atenció amb hiperactivitat, trastorn de pànic, trastorn explosiu intermitent.

- En adolescents: trastorn de personalitat límit, trastorn per estrès postraumàtic, psicosis agudes o esquizofrènia.

Els símptomes més característics en funció del tipus de trastorn bipolar són els que segueixen:

- Bipolar I: solen presentar-se episodis alternatius de depressió i mania d´intensitat variable, en un mateix nen.

- Bipolar II: el més rellevant és la manifestació d´episodis d´hipomania successius a episodis depressius recurrents. El més rellevant d´aquesta modalitat és la menor intensitat dels episodis expansius.

- Ciclotímia: els adolescents que la presenten experimenten canvis de l´humor, tal com s´han descrit anteriorment però d´una intensitat molt menor.

Un breu resum d´un tema relativament nou en l´etapa de la psiquiatria i la psicologia infantil i juvenil, que caldrà abordar de forma eficient i amb preparació renovada, doncs tal i com s´ha comentat, el diagnòstic precoç es fa vital; el risc de no identificar de forma precoç va a favor de la cronificació i per tant, de l´evolució que l´individu farà en la seva vida.