La presentanció d'un expedient concursal és, sovint, l'últim recurs per intentar garantir la continuïtat d'una empresa. No obstant, l'estadística acaba dient que nou de cada deu companyies que recorren a aquest instrument acaben desapareixent. A Girona se n'han presentat 31 entre els mesos de gener i setembre.

El nombre d'expedients concursals a la nostra demarcació s'ha quadruplicat en només un any. Seguirà aquesta progressió?

Sí, com a mínim durant el 2009, perquè hi ha moltes empreses que s'estan plantejant aquesta possibilitat. En moltes ocasions un concurs de creditors n'arrossega un altre, ja que una empresa que té un crèdit amb una que presenta un expedient concursal es veu abocada a la insolvència.

En quins sectors estem veient més situacions d'insolvència?

Bàsicament en el sector immobiliari. El fet de no aconseguir liquiditat per la falta de venda d'immobles, fa que les empreses promotores i immobiliàries no tinguin mitjans suficients per pagar als seus creditors. Hi ha un gran problema de liquiditat. Esperem que amb les mesures que ha pres el govern la situació millori i ajudi a pal·liar l'actual situació.

Com està la situació als jutjats davant l'actual situació?

A Girona ens trobem que el jutjat mercantil està pràcticament col·lapsat per la presentació d'expedients concursals. Això fa que s'estigui retardant moltíssim tot el procediment concursal i posa més traves a l'empresa a l'hora d'aconseguir un conveni amb els creditors.

I aquest retard deu tenir conseqüències...

És evident, la gent es desanima i opta per anar a la liquidació de la societat.

I no hi ha previsions per dotar aquest jutjat de més mitjans?

S'està demanant. El col·lectiu d'advocats catalans s'ha mobilitzat per reclamar més jutjats per ajudar a solucionar el col·lapse.

Fa mesos que els censors jurats de comptes també alerten de la falta de professionals. Com afecta això a la tramitació d'expedients?

A Girona hi ha falta de professionals. No tot el món pot ser administrador concursal i els jutges es troben amb dificultats donat el nombre de concursos que hi ha sobre la taula. Els hi és complicat trobar economistes i auditors de comptes donats d'alta en el torn d'administrador concursal.

La nova llei concursal està vigent des de fa 4 anys. Quin balanç en fa?

És positiva, perquè va introduir novetats importants i útils. Però seria important que s'habilitessin jutjats especialitzats en el tema i que no estiguessin col·lapsats com ara. Això agilitzaria els procediments i ens trobaríem amb empreses que acudirien al jutge amb l'única voluntat de tirar endavant el negoci.

Això ara no passa?

No, i sovint és pel retard que s'acumula en els mateixos jutjats. De fet oblidem sovint una cosa, i és que l'expedient concursal té com a objectiu fonamental el sanejament de l'empresa, i que la liquidació és un objectiu residual. La llei està plantejada perquè l'empresa pugui seguir l'activitat, però sovint aquest fet es fa molt complicat.

Un estudi recent apuntava que nou de cada deu empreses en concurs acabava desapareixent. Amb aquestes dades està clar que la llei no està complint el seu objectiu.

És evident que no. Però això també es dóna per un problema de concepte del que és realment un concurs de creditors. A Catalunya i Espanya, s'entén que una empresa en concurs és una empresa en estat terminal. I no és així, sinó tot el contrari. La llei ens diu si vostè té la malaltia de la insolvència, acudeixi al concurs de creditors , que és el remei al seu mal.

És un problema cultural?

La gent s'hauria de conscienciar que el concurs de creditors s'ha de presentar a temps. Un expedient presentat a temps, amb tota probabilitat, garanteix el futur de l'empresa sempre i quan aquesta tingui voluntat de seguir endavant. A la resta d'Europa, el concepte que hi ha és molt diferent.