"La clau està a ajudar les famílies"

Aquesta crisi global ha portat a les empreses a dificultats extremes i, francament, no sóc massa optimista en el curt termini. Tots els sectors productius, directa o indirectament, estan sotmesos a aquesta crisi global. El que més malament ho passa és l'immobiliari, i també la construcció, la indústria, serveis i comerç que depenen d'aquest sector. La seva situació és caòtica, amb necessitat urgent de liquiditat. Estan en perill de desaparició.

I la resta de sectors?

La indústria i alguns "altres serveis" estan en una fase de disminució de vendes. També els afecta aquesta falta de liquiditat i tenen una situació d'esgotament de reserves financeres. Diria que estan en situació de malaltia, amb diagnòstics individualitzats i preocupants. El sector del transport té dificultats progressives mentre que el turisme és el que veig amb més força de cara al 2009.

Les empreses exportadores sembla que estan superant aquests moments de dificultats?

Que s'estigui creixent en volum d'exportació no significa necessàriament un resultat positiu per al compte d'explotació d'aquestes empreses. Les despeses han augmentat molt i hi ha exportadors que, per no perdre un client o un mercat, han rebaixat els marges fins al mínim.

El veig pessimista.

La veritat és que pinten bastos en tots els sectors. Al llarg de la meva vida he passat per quatre crisis econòmiques, i no n'he vist cap com aquesta. Hi ha un seriós perill que el teixit industrial quedi molt minvat. En només sis mesos la situació s'ha deteriorat molt.

Tenen realment problemes de liquiditat les empreses gironines?

El problema radica, sobretot, que s'ha tancat la via de finançament a empreses i famílies per circumstàncies alienes a les mateixes companyies o persones. Tot plegat és conseqüència d'una globalització mal programada amb falta de control en el camp financer.

Però no em pot negar que en els últims anys hi ha qui ha estirat més el braç que la màniga a l'hora d'endeutar-se.

Famílies i empreses, unes més que altres, estan endeutades, però ha estat la conseqüència d'un model econòmic basat a donar riquesa fictícia amb l'endeutament fàcil, a llarg termini, i barat en un primer moment. A la llarga ha derivat en inflació, especulació, en bombolles immobiliàries i financeres, en endeutaments, en part, que no corresponen amb el bé de propietat, sobrecarregant les despeses fixes de les famílies.

Parla molt de les famílies.

Són la clau. El principal problema és que el consum ha baixat en picat. Cal que hi hagi un facilitament del crèdit a les famílies, que es congelin les taxes i impostos que paguen... Si no hi ha consum, les empreses no tenen feina. I quan això passa... Sovint només veus els grans acomidaments en multinacionals. Quan veus 1.500 persones al carrer de cop, fa molta impressió. Però a Girona, els últims mesos, n'hi ha més de 100 que cada dia que han d'anar a fer cua a l'atur. La clau està a ajudar les famílies. I m'agradaria remarcar que moltes famílies, i també empreses, tenien les seves reserves o estalvis col·locats en borsa. En un moment que hi ha necessitat de liquiditat, si accedeixen a aquesta reserva tindran pèrdues considerables. És necessari obtenir crèdits complementaris per obtenir una liquiditat immediata.

La presentació de concursos de creditors als jutjats s'ha disparat aquest any...

Aquest és un fet que em preocupa molt. Tenim els jutjats col·lapsats i encara hi pot haver moltes més empreses que recorrin a aquesta via.