Habitat era una petita promotora que havia fundat José María Figueras, pare de l'actual president, Bruno Figueras, el 1953, associat amb Josep Suñol, que encara és soci de l'empresa. José María Figueras va ser un empresari fruit del "porciolisme" a la ciutat de Barcelona i el 1979 va ser elegit president de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Un any abans, un altre promotor, Josep Lluís Núñez, assumia la presidència del FC Barcelona, i el duo Núñez-Figueras va exemplificar com ningú com promotors castellanoparlants prenien el relleu de l'esgotada burgesia tèxtil a la capital catalana.

Habitat va vendre més de 35.000 habitatges i la segona generació de la família va deixar la gestió en mans de Bruno Figueras, l'actual president, que a més va mantenir sempre un actiu protagonisme com a president del Saló de Fira de Barcelona, Construmat.

Habitat resistir bé la crisi de 1993, igual que Núñez y Navarro i la resta de promotores catalanes de caire familiar, amb baixos nivells d'endeutament i una activitat molt centrada encara a Barcelona, i a partir de llavors va decidir créixer i operar a d'altres ciutats.

El 1998, quatre anys després de la mort de José María Figueras, el seu fill Bruno va donar un cop de mà i va entrar on la resta d'empreses familiars no s'havien atrevit: es va associar amb els nord-americans de Hines i va promoure amb ells els primers pisos de Diagonal Mar, un nou barri a Barcelona, on molts van augurar que fracassaria.

No va ser així: Habitat va assumir un 30% de la inversió de 66 milions d'euros i va ser l'únic dels promotors històrics que es va beneficiar d'un negoci fantàstic. El van seguir altres, com Espais o Amrey, però amb marges sensiblement menors.

Deu anys després Habitat semblava la promotora més moderna de les cinc familiars catalana -Núñez y Navarro, Vertix, Clau d'Or, Habitat i Metro 3- però li faltava volum. Bruno Figueras va ser l'únic que va assumir el risc que el seu grup aprofités els anys de bonança i el baix preu dels diners per, igual que havien fets altres promotors espanyols, com Luis Portillo (Colonial) o Enrique Bañuelos (Astroc), fer un pas endavant i convertir-se en un dels grans del mercat espanyol.

La compra de Ferrovial Inmobiliaria fa dos anys va semblar llavors una bona alternativa. Això no obstant, avui sembla clar que el preu pagat va ser excessiu. El brusc canvi del mercat residencial i la forta restricció del mercat creditici va atrapar la companyia amb el peu canviat.