Les esperades rebaixes de gener, en temps de penúria econòmica, són terreny adobat per als estafadors d'Internet, que després del Nadal han reaparegut amb virulència a la xarxa oferint tota mena de gangues i descomptes en articles temptadors, que al final poden sortir molt cars.

De totes les estafes que utilitzen Internet com a camp d'operacions, la compravenda entre particulars és la segona activitat més lucrativa per als cibertimadors.

I-phones per estrenar i rebaixats, entrades per a concerts de l'estrella del moment a meitat de preu, lloguer de pisos a Pamplona durant San Fermín... qualsevol cosa que tingui demanda pot ser el ganxo perfecte per vendre's o subhastar-se en portals com eBay.

Per al comissari Manuel Vázquez, cap de la Brigada d'Investigació Tecnològica (BIT) de la Policia, la clau per no picar en l'ham dels estafadors del segle XXI és la mateixa que hi havia per escapar del "tocomocho" o de l'estafa de l'"estampeta" en temps passats: tenir ben clar que "ningú dóna duros a quatre pessetes".

Segons que explica, el problema d'aquest delicte és que els estafats es compten per milers i viuen en punts tan remots com Sydney o Nova Jersey.

Llogar un mateix pis de Pamplona a quaranta nord-americans i al mateix nombre d'australians és moneda corrent cada mes de juliol.

Encara que a vegades la ganga pot ser temptadora, el cap de la BIT recomana utilitzar els canals de venda que garanteixen el pagament i el lliurament -com Paypal o similars- i desconfiar d'aquells que pretenen tancar el tracte de "tu a tu" per, en teoria, estalviar-se els intermediaris.

La major part de les vegades, ?diuen els experts, el negoci que semblava rodó té "gat amagat", els diners es volatilitzen i la mercaderia mai no apareix.

Phising, pharming i carding

Abonar els diners pactats i no rebre mai l'article pot resultar empipador, però si el delinqüent aprofita l'anonimat d'Internet per obtenir les nostres dades bancàries, el volum de l'estafa pot elevar-se als milers d'euros.

Més enllà de les compres, el phising, el pharming i el carding són les altres estafes més comunes a Internet.

Cadascuna d'aquestes activitats es reparteix més o menys un terç del pastís de la ciberestafa, uns sis milions d'euros a l'any, i això només en la demarcació de la Policia Nacional.

Les bandes especialitzades en phising, sobretot russes i d'altres països de l'est d'Europa, envien cada dia milions de correus electrònics a tot el món simulant ser una determinada entitat bancària i sol·licitant les claus de l'usuari amb excuses d'allò més curioses, com l'avaria del servidor o que s'han esborrat dades dels clients.

Les víctimes poden perdre-ho tot i fins i tot acabar amb deutes, ja que s'han donat casos en els quals els ciberdelinqüents han tret tots els diners dels comptes, han gastat la totalitat del crèdit de les targetes, han venut accions i fins i tot han demanat préstecs personals.

També per SMS

Com que els usuaris han extremat les precaucions en el correu electrònic, els delinqüents també han començat a enviar missatges a telèfons mòbils facilitant un número o un sms al qual remetre les claus.

En ocasions, també infecten l'ordinador de l'usuari amb un keylogger o registrador de tecles, que permet veure a distància el que la víctima escriu en el teclat del seu ordinador, ja sigui una carta d'amor o les seves claus bancàries.

Per localitzar als autors, els investigadors solen seguir dos camins, o el rastre tecnològic -qui va emetre els missatges enganyosos- o el rastre dels diners -qui i com va rebre la transferència il·lícita.

Segons el cap de la BIT, l'origen de les estafes és gairebé sempre Rússia, Ucraïna i en ocasions Romania, encara que ja s'han detectat alguns grups que operen des d'Espanya o que tenen a un "enviat especial" que estudia a fons el sistema bancari espanyol per no cometre errors.

A partir d'aquí entra en joc el muler, habitualment una persona sense recursos que, a canvi d'una comissió, és l'encarregada d'obrir els comptes i d'enviar més tard els diners a l'estranger a través d'empreses com Money Gram o Western Union.

Exèrcit al servei de l'estafa

Per combatre el phising, les entitats financeres ja han instal·lat filtres de seguretat que analitzen amb més deteniment les transferències electròniques que es realitzen des d'adreces IP de països exòtics, encara que la major part de les vegades tampoc n'hi ha prou.

En aquest punt de l'estafa cibernètica entren en acció les "màquines zombis", ordinadors personals controlats a distància per organitzacions de ciberdelinqüents sense que el seu propietari sospiti res.

Segons dades de les empreses de seguretat, es tracta d'un exèrcit de 10 milions d'"ordinadors compromesos" -150.000 només a Espanya- que es connecten cada dia a Internet a l'espera que el "hacker" que els té sota control els activi per fer una transferència il·legal o, el que és més perillós, com a ariets en un atac coordinat contra una xarxa governamental o una entitat financera.

Els ciberdelinqüents solen utilitzar el correu spam-enviat de manera massiva per altres "zombis"- i els canals de xat per obtenir els comandaments de l'ordinador inoculant en el seu disc dur un virus "troià" indetectable i en aparença inofensiu. D'aquesta manera, es tanca el cercle de l'estafa: primer roben les claus i després realitzen un traspàs des d'un ordinador "net" i situat a Espanya per no aixecar sospites.