A

acostuma a vestir jaquetes de cuir negre i a lluir una imatge provocadora, amb vistosos anells -calavera inclosa- als seus dits. Ahir, però, lluïa un vestit de Dolce & Gabbanna, per fer front a un auditori format per unes 200 persones que havien pagat entre 75 euros i 250 euros. A un quilòmetre de distància, una sala de cinema oferia en directe la mateixa conferència a deu euros l'entrada.

Abans de començar hi havia força expectació. No en va Thinkers 50, la llista bianual de gurus dels negocis, el situava en el lloc número 13 mundial, no molt lluny de Bill Gates, Michael Porter o Richard Branson.

Tot i parlar un anglès més que entenedor, la traducció simultània que va necessitar la majoria de l'auditori va impedir una major interrelació amb el públic.

Al llarg de poc més d'una hora ens va explicar com canvia el món, que cada vegada ho fa més ràpid i que les persones i les organitzacions s'hi han d'adaptar i buscar el seu element diferenciador.

Amb més població que mai en el planeta, el coneixement global avança de forma exponencial, molt més ràpid que l'individual. "Un individu és més estúpid cada cinc minuts, perquè el coneixement global ha avançat molt més ràpid", va explicar.

En un món cada vegada més lliure i feminitzat, va explicar que l'èxit d'economies o societats com la nord-americana es devia al fet que els Estats Units no eren un país, sinó una "idea", capaç d'acceptar tothom. En aquest sentit va instar Europa a buscar i decidir què volia ser en el futur.

Com no es podia esperar menys d'un guru, al llarg de la conferència va deixar anar algunes frases lapidàries : "Hauríem de deixar de recuperar els èxits mediocres i recompensar els errors magnífics", "si eliminem el risc de les sorpreses negatives mai en tindrem de positives", o "la capacitat, motivació i voluntat d'un mateix és més important que un MBA o un títol d'enginyeria".

I per acabar, va recordar que ?l'any de l'última gran crisi econòmica mundial (1973) van néixer companyies com Microsoft o productes com Pringles.