Campa, en el laberint de la recessió econòmica

Ha reclamat una supressió dels incentius fiscals a l'habitatge, va alertar fa anys de l'excessiu endeutament dels espanyols i avisa del risc d'un repunt inflacionari postcrisi

OVIEDO | J.CUARTAS J
osé Manuel Campa Fernández, l'economista asturià que des d'ahir compartirà amb la ministra Elena Salgado la responsabilitat de treure l'economia espanyola del laberint de la recessió, és un dels quatre fills d'un petit empresari d'Oviedo.
Nascut el 1964 al barri de Pumarín, Campa va cursar el Batxillerat a l'Institut Alfonso II, d'Oviedo, i Ciències Econòmiques i Dret a la Universitat d'Oviedo. Un dels seus professors a la institució acadèmica asturiana, la catedràtica d'Economia Financera Ana Isabel Fernández, el recorda com un dels seus alumnes "més brillants, amb un gran afany de formar-se i d'aprendre, molt dinàmic i dotat d'una gran força".
A això va sumar una primerenca voluntat de dedicar-se a la investigació econòmica "per una combinació de dos impulsos: la il·lusió per saber i el desig de participar", segons va confessar Campa fa sis anys.
Això el va portar a la Universitat de Harvard (EUA), on es va doctorar, convençut ja llavors -i allà ho va corroborar- que al món anglosaxó hi ha els millors centres de formació en economia.
Durant una dècada (1991-2001) va ser professor associat de la New York University, i encara va prolongar la seva relació amb el país com a investigador associat de la Stern School of Bussiness i professor convidat a la Columbian University. També va col·laborar com a especialista en finances internacionals i analista de macroeconomia en els departaments de formació de Goldman Sachs, JP Morgan, Citibank, ABN Amro i altres entitats financeres.
La seva estada als EUA va ser decisiva en la seva carrera i en la seva vida perquè allà va conèixer la seva actual dona, Wendy, amb la qual ha tingut tres fills.
Però, disposat a exercir al seu país i a contribuir també que la docència i investigació espanyoles s'impregnin i adquireixin els millors atributs de les universitats americanes, va retornar a Espanya fins i tot renunciant a una càtedra a Nova York.
Portava ja llavors una bona compilació d'aportacions teòriques i empíriques i treballs d'investigació que abracen els àmbits dels negocis i el comerç internacionals, els mercats i institucions financers, les fusions corporatives, la diversificació empresarial i els tipus de canvi de les monedes amb especial atenció a la paritat dòlar-euro, entre altres matèries.
A tot això ha seguit dedicant la seva atenció, al costat de la labor docent, el seu treball com expert en peritatges arbitrals i judicials (ha intervingut en litigis sobre Tabacalera i El Corte Inglés, entre d'altres) i la seva condició de conseller de l'empresa asturiana Gam, a la qual va renunciar aquesta setmana per incompatibilitat després de ser nomenat secretari d'Estat d'Economia.
En aquesta nova responsabilitat haurà d'abordar qüestions espinoses i de calat: des de la reforma del sistema de finançament autonòmic a la revisió del sistema financer espanyol. Però sobretot haurà d'afrontar el repte de domeñar la crisi econòmica internacional en els seus efectes sobre Espanya i la reconsideració del model productiu nacional. Alguna de les decisions que acaba d'anunciar el Govern (cas de la supressió dels incentius fiscals a l'habitatge) ja l'havia reclamat Campa el 2006, partidari de primar altres sectors. Ja el maig d'aquest mateix any va avisar del "risc" que comportava per a Espanya el fort endeutament privat, fonamentalment hipotecari.
En un dels seus més recents articles va alertar que, malgrat el temor existent a una hipotètica deflació, el risc a mitjà termini és un rebrot inflacionista intens a causa de les polítiques d'injecció massiva de liquiditat que estan aplicant molts països. També ha abanderat recentment, amb 99 economistes més, la demanda d'una reforma laboral que, segons va escriure fa poc, ha de ser "integral, complexa i coordinada entre tots els agents" per a la simplificació del sistema, la lliure contractació entre les parts sobre horaris i altres condicions, i per desvincular del mercat laboral les prestacions alienes a ell.