J.L.MICÓ
El vint per cent dels articles de luxe es ven al Japó, i un altre trenta per cent el compren ciutadans d´aquest país quan viatgen a l´estranger. O sigui, els japonesos adquireixen la meitat d´aquests productes arreu. Per exemple, un de cada dos habitants de la potència oriental té alguna peça de la casa Louis Vuitton. Quan se´ls pregunta per aquest fet als estudis de mercat, al·leguen que els trien perquè duren més. Però els sociòlegs creuen que hi ha una dimensió psicològica més complexa. I és que les primeres marques formen part de l´uniforme de la classe mitjana japonesa.
La seva economia va créixer notablement als anys seixanta i setanta. Els nous rics volien viure amb més luxe i, com que no hi havia terreny per tenir cases més grans i finques al camp, es van decantar pels articles de disseny. Els preus van anar pujant i la tendència es va estendre per tot el món. Avui, aquesta espiral ha desembocat en la creació d´un exèrcit consumista amb un passaport únic: el japonès.