Incert futur per a la indústria agroalimentària

J. L. ZARAGOZÁ / O.P. GIRONA Hi ha moltes incògnites per poder aventurar com funcionarà la cadena del negoci alimentari en les pròximes dècades i del futur que té la baula més feble: la producció. Davant aquesta situació, el doctor enginyer agrònom i llicenciat en ciències econòmiques Jorge Jordana, en el seu informe "Cap a on va la indústria agroalimentària", publicat recentment en la col·lecció d'estudis socioeconòmics coordinada per Jaime Lamo de Espinosa, es pregunta: "Quedarà activitat industrial de les grans companyies multinacionals a Espanya? Tindrem més empreses estatals de capçalera amb nivell internacional com s'ha aconseguit amb l'oli d'oliva? Algun gegant ocult treballarà a Espanya servint les marques blanques (conegudes en el sector com a marques del distribuïdor) europees?".
"Sí, tinc la certesa que seguirem tenint un teixit industrial significatiu ubicat en una àrea rural transformant productes locals, i un altre servint les poblacions urbanes. També hi haurà un grup d'empreses creixent, invertint en innovació i guanyant-se el futur, competint en el nostre mercat i en els exteriors", explica Jordana, que també és secretari general de la Federació d'Indústries d'Alimentació i Begudes (FIAB).

"Vampirisme financer"
Quatre característiques distingeixen la indústria alimentària d'altres sectors: la seva extensió territorial, l'especial incidència de la seguretat alimentària, els alts requeriments financers a curt i mitjà termini (Espanya és el país amb els ajornaments de pagament més alt d'Europa), així com la forta intervenció administrativa. "Tot el sector agroalimentari necessita disposar d'un capital suficient per finançar els seus cicles productius. Per això, resulta tan enormement lesiu el vampirisme financer de la distribució comercial", lamenta l'autor del citat estudi.
Els estudis sobre finançament del sector destaquen que la Llei 7/1996, de 15 de gener, d'Ordenació del Comerç Minorista determina un termini de pagament de 30 dies per a productes peribles i de 60, per als altres. No obstant això, les dades oficials de la Central de Balanços del Banc d'Espanya ressalten que l'ajornament mitjà de la distribució alimentària segueix sent el més gran d'Europa, amb una mica més de 82 dies de mitjana (85 per a les grans ensenyes comercials), fet que denota un clar incompliment legal que cap autoritat autonòmica competent -excepte una- s'encarrega d'inspeccionar.

"Brots verds" a Catalunya
El secretari general del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), Xavier Castella, va dir divendres que la millora de l'índex de confiança del sector agroalimentari a Catalunya en un 2,3% permet parlar de l'existència de "brots verds".
Gran part de la millora és deguda a les millors perspectives dels consumidors, que s'han vist afavorits per l'abaratiment del cistell d'anar a comprar i la millora de la seguretat alimentària, va dir Castella.