Vostè va ser elegit president de Caixa Girona fa quasi tres mesos. Per què fins ara s'ha mantingut en silenci?
Ha estat intencionat i meditat. En aquest temps, el silenci ha estat una virtut. El 26 de juny s'aprova el Frob i jo assumeixo la presidència el primer de juliol. Primer m'havia de fer una idea cabal del que tenia entre mans, de quina era la situació, el context. El mes de juliol va ser un temps de reflexió molt seriós sobre el que s'havia de fer amb Caixa Girona, una reflexió personal i molt compartida, fonamentalment amb el director general. I a primers d'agost, hi ha un tempteig amb totes les caixes catalanes. He volgut fer les coses ordenadament. Parlar amb l'autoritat monetària, amb el Govern de la Generalitat, amb la institució fundadora, amb el consell d'administració, amb els membres de l'assemblea general i amb el personal. A partir d'aquí, amb l'opinió pública. Si no ho hagués fet així, hauria estat una descortesia.
Quan va acceptar la presidència de Caixa Girona sabia que anava directe cap a una fusió?
Quan la Diputació em proposa per al consell d'administració sabia que era un moment difícil en el marc general de l'economia, però en absolut tenia idea que la millor solució podia ser la fusió.
En quin moment té clar que s'han d'iniciar converses que condueixin cap a una fusió?
El 19 de maig el ple de la Diputació em proposa per ser membre del Consell. L'endemà mateix, en el Parlament de Catalunya es parla de la necessitat de fusions de caixes. I a primers de juny la ministra d'Economia ja es refereix a la imminent aprovació d'un decret per facilitar les fusions. El decret surt el 26 de juny i deixa clar que no hi haurà ajuts sense fusions. Mai en els últims trenta anys s'havia parlat tant de fusions de caixes. Quan Caixa Sabadell, que ha fet 150 anys, i Caixa Terrassa, que en té més de 120, anuncien que estan en un procés de fusió, queda clar que el futur va per aquest camí.
Hi ha un abans i un després amb l'aprovació del Frob?
Sí. Així de clar. Totes les possibilitats de capitalització de les caixes passen per les fusions. I el Banc d'Espanya ho diu públicament.
Tan necessaris són aquests fons del Frob?
Ara fa un any presenta fallida Lehman Brothers. A l'0ctubre hi ha pànic i la gent comença a retirar dipòsits. Espanya assegura que fins a 100.000 euros els fons estan garantits. Aleshores, els governs canvien i comencen a injectar diners a la banca privada. Mentre a la resta del món els bancs s'han capitalitzat, a Espanya, que teníem els fons de garantia, la supervisió del Banc d'Espanya, etcètera, aparentment resistim bé, però els bancs privats amplien capital per recapitalitzar-se. Però, què poden fer les caixes? Resulta que les caixes, que han estat un model d'èxit els últims quaranta o cinquanta anys, estan descapitalitzades. Vol dir que tenen problemes de solvència o liquiditat? No, però queden en desavantatge en relació amb les grans entitats financeres internacionals o amb els bancs espanyols.
O sigui que el Frob acaba essent per a les caixes el sistema d'ampliació de capital al qual han recorregut els bancs?
Sí, però a tornar en cinc anys. És l'única manera de capitalitzar-te. El Banc d'Espanya, com que no pot donar una subvenció, ho dissenya amb les fusions. I el calendari ha volgut que el Frob s'aprovés el 26 de juny i jo fos elegit president quatre dies més tard.
Per què sí amb Terrassa, Sabadell i Manlleu i no amb Catalunya i Tarragona?
En primer lloc per una qüestió de dimensió. Caixa Catalunya és deu vegades més gran que Caixa Girona i el clam de la societat civil va palpar que més que una fusió hauria estat una absorció. Per mida. El nostre pes hauria estat del 8 o el 9%. Sabadell, Terrassa i Manlleu són caixes de dimensió i cultura molt similars a la nostra. No n'hi ha cap que sigui molt més gran que les altres tres. I tenim una similitud de banca de proximitat, de cultures empresarials arrelades en el territori, fins i tot allunyades de la capital. La gent de Barcelona no se sent de Caixa Catalunya, però la gent de Sabadell sí que se sent de Caixa Sabadell i la de Girona igualment amb Caixa Girona. Hi ha un esperit més federal. I, com que estem molt arrelades al territori, a totes ens interessa mantenir la marca pròpia.
O sigui que la voluntat de mantenir les marques de cadascuna és ferma?
Efectivament. No és cap estratagema per canviar d'aquí a quatre dies. Això no és el Banc de Bilbao Biscaia. Hi ha una vinculació molt territorial.
Tinc la impressió que el debat sobre la pèrdua d'identitat ha preocupat més a Girona que en els territoris de les altres tres caixesÉ
A ells també els ha preocupat i ho han patit molt. Aquí hi ha un ressò a través dels mitjans de comunicació. En canvi, no surt en els diaris de Barcelona.
En l'article que va publicar diumenge passat deia que les comarques de Girona tindrien una caixa més sòlida, més eficient, més dinàmica i més adequada als nous escenaris econòmics. Aquesta reflexió també es podia haver fet fa un, dos o tres anys.
Abans no hi havia Frob, i ara sí. Potser no hauria estat malament fer-ho. I ara penso en el que deia en Joan Vila en un article al teu diari diumenge passat. Des del punt de vista de l'empresariat, tant al de Sabadell com al de Girona, el que interessa és tenir entitats financeres de dimensió suficient per atendre les necessitats de crèdit. On han anat a buscar el crèdit moltes empreses que han volgut ampliar la fàbrica o endegar altres projectes? Al BBVA, al Santander, la Caixa. Caixa Girona, com tantes caixes catalanes, és massa petita per poder oferir determinat volum de crèdit.
La nova caixa tindrà talla suficient?
Serà set vegades més gran que l'actual. Suficient? No serem com un gran banc, però... Si ens assegurem una presència significativa en una caixa més gran, de cop fem un salt de dimensió considerable. Per entendre'ns, la nova caixa no podrà finançar les perforacions de Repsol al Carib, però aquesta tampoc és la pretensió. Ara bé, per la mida d'empresa de les comarques gironines, dels sectors agroalimentaris, industrial, etcètera, sí.
Hi ha qui ha dit que caldrà una segona fase de fusions.
La meva opinió és que no. Fins ara estàvem en el lloc quaranta de les caixes d'Espanya. Ara ja passarem al vuitè. Ja hi ha lloc per a deu caixes a Espanya. Portat al límit, això voldria dir que en el món només quedaria una entitat financera i les coses tampoc van cap aquí. No estem en el sector de l'automòbil, en el qual només queden unes quantes marques. Hem de recordar que a Espanya, entre el periode 73-77 i ara, hem passat de tenir 90 caixes a 45. N'han quedat la meitat, i de caixes provincials en queden molt poques.
La Diputació, amb el 30%, té una posició majoritària a l'assemblea de Caixa Girona. Com s'explica que el seu president qüestioni la fusió?
Jo entenc que planteja dubtes. Expressa opinions personals en relació amb qüestions algunes resoltes i d'altres que s'han de resoldre. No qüestiona.
Enric Vilert va declarar diumenge al Diari de Girona que la fusió s'ha portat precipitadament i que cal més informació.
Respecto la seva opinió. Precipitadament, crec que no. En tot cas, ràpidament. Sobre la informació, hi ha qüestions de les que ell planteja que ja tenen resposta i d'altres les tindran en les properes setmanes o mesos.
Les caixes hauran de canviar el seu model tradicional de negoci, les hipoteques, per entrar en altres sectors com l'industrial?
Totes les caixes han viscut els darrers deu anys d'un creixement espectacular basat fonamentalment en el negoci immobiliari. I ara totes en pateixen una mica les conseqüències amb diferents graus de febre. Jo sóc dels que penso que sí. Per això parlo del teixit empresarial. Empresa no és promoció immobiliària, sinó industrial, de serveis, d'hostaleria, agroalimentari, metal·lúrgic, que ja hi treballa Caixa Girona, però penso que s'ha de potenciar. O sigui el sector que Jordi Pujol va començar a definir fa molts anys com a economia productiva. No podem ignorar que el sector immobiliari no tornarà als nivells de creixement dels anys anteriors. Hem de fer molta atenció a l'economia productiva.
Tot el consell, menys l'abstenció de Jaume Torramadé, va aprovar iniciar el procés de fusió. Posteriorment, han sortit algunes veus discrepants provinents de CiU i ERC. Creu que en el consell i en l'assemblea general definitiva hi haurà més oposició?
A mi no em consta que hi hagi cap veu discordant des de CiU o ERC. L'única veu contrària ha estat la del Sr. Josep Vergés. Amb tot el meu respecte i consideració, crec que els temps són diferents.
El diputat Jordi Xuclà (CiU) manifestava diumenge passat que no hi ha hagut un procés de reflexió col·lectiu, obert i transparent amb la societat.
Si faig l'anàlisi del text del que va dir, ho hem fet impecable, sempre que no tingui en compte que ha tingut una confusió entre impositors i propietaris.
El procés és irreversible?
Els òrgans decisoris són el consell d'administraciò i l'assemblea general, però hem iniciat un camí que ha de seguir amb tots els acords que encara falten. Irreversible no hi ha res, però això ?segueix el seu procés.
En la primera reunió conjunta de les quatre caixes, van anunciar la voluntat de tenir el procés enllestit a primers d'octubre. És manté el calendari?
La idea és que en el primer trimestre de l'any que ve ja puguem operar amb un NIF resultant de l'operació.
Quins serveis centrals tindrà l'actual seu de Caixa Girona?
Cadascuna tindrà serveis centrals dintre d'una estructura federal, però no estan definits. En qualsevol cas, seran de pes.
L'actual composició de les quatre caixes és heterogènia. Com es podrà amalgamar en una de sola?
Totes estem sotmeses a la llei de caixes catalanes i l'únic que varia una mica és el percentatge de les diferents representacions. Però, a grans trets, hi ha representació del personal, dels impositors, de les corporacions locals i de les institucions fundadores. Terrassa, Sabadell i Manlleu en tenen algunes d'històriques. I en el cas de Caixa Girona, el 30% de la fundadora, que és la Diputació. Això es respectarà. No totes les entitats que tenien membres en l'assemblea general estaven en el consell d'administració. No és tan heterogeni. Hi ha l'especifitat de la Diputació.
Se sap quants consellers tindrà Caixa Girona?
No. El principi inspirador és una representació proporcional a les magnituds principals del balanç, i això ens situa al voltant del 23-24% en els organs de govern.
De les quatre fusionades, ?Caixa Girona és la que proporcionalment dotava de més recursos l'Obra Social. És mantindrà?
Sí. Es respectarà. Aquest interrogant que plantejava Enric Vilert ja té resposta. Caixa Girona havia destinat aquest últim any el 25% a Obra Social, mentre que l'actitud de Sabadell i Terrassa era més conservadora i només hi destinaven el 10-15%. Estarem sobreponderats en les quantitats que es destinin a obra social perquè venim d'aquesta tradició. Això ve d'un principi inicial, que és el de confiança mútua.
Jordi Xargayó
girona
01:22
IMPRIMIR PÁGINA »
AUMENTAR TEXTO »
REDUCIR TEXTO »
