MADRID | AGÈNCIES/DDG
El Govern va acordar ahir augmentar un punt l'IVA reduït i dos punts el general, suprimir la deducció de 400 euros a l'IRPF i elevar la tributació dels instruments de l'estalvi al 19% i al 21%. Aquestes són les principals mesures fiscals incloses en el projecte de llei dels Pressupostos Generals de l'Estat, aprovat pel Consell de Ministres, i gràcies a les quals l'Estat espera ingressar 10.950 milions d'euros, dels quals 6.500 entraran l'any que ve.
Així, amb efecte des de l'1 de juliol de 2010, l'IVA reduït pujarà un punt, fins al 8%, mentre que el general ho farà en dos punts, fins al 18%, fet que suposarà una recaptació addicional de 5.150 milions d'euros. L'IVA reduït grava la compra de tots els aliments -excepte els bàsics, que s'inclouen en el superreduït-, els habitatges, el transport, l'hostaleria, l'assistència social o sanitària o els serveis culturals i d'espectacles. L'IVA general, en canvi, s'aplica a totes aquelles operacions per a les quals no està previst un altre tipus impositiu.
El Govern, en canvi, manté en el 4% el tipus de l'IVA superreduït, que grava el consum d'aliments bàsics com el pa, la fruita o els ous, així com els llibres, el material escolar, els medicaments o els habitatges de protecció oficial.
La supressió de la deducció dels 400 euros a l'IRPF, per la seva banda, aportarà al tresor de l'Estat, previsiblement, 5.700 milions d'euros.
En relació amb l'augment de la tributació de les rendes de l'estalvi -del 19% per als primers 6.000 euros i del 21% per a la resta- permetran recaptar 800 milions d'euros més, segons els càlculs de l'Executiu. Aquesta tributació grava tots els instruments d'estalvi existents, des dels increments patrimonials als dipòsits bancaris, llibretes d'estalvi, assegurances i dividends.
Segons va explicar la ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado, la modificació d'aquesta tributació per als qui declarin fins a 6.000 euros, significarà que uns 11,5 milions de contribuents hauran de tributar sis euros més a l'any de mitjana.
En relació amb les rendes de capital més altes, les superiors a 60.000 euros tributaran una mitjana de 5.000 euros més a l'any, i les de més de milió d'euros pagaran una mitjana de 30.000 euros més a l'any, va anunciar Salgado.
Per contra, es reduirà l'impost sobre societats en cinc punts per a les petites i mitjanes empreses (pimes) i autònoms restarà 700 milions a la recaptació. Aquesta reducció, però, serà temporal, i s'aplicarà a les pimes amb menys de 25 treballadors que mantinguin o augmentin l'ocupació, i que tinguin una xifra de negoci inferior a cinc milions d'euros.
Segons va destacar Salgado, els ingressos addicionals que proporcionaran aquestes modificacions fiscals permetran reduir en tres dècimes l'objectiu d'estabilitat aprovat el juny passat, amb la qual cosa el dèficit de l'Estat per al 2010 es calcula ara en el 5,4% del Producte Interior Brut (PIB).
També les administracions territorials incrementaran la seva recaptació impositiva, fet que es reflectirà en una reducció equivalent del seu dèficit públic. Totes aquestes mesures, va dir Salgado, suposaran un increment "moderat" de la pressió fiscal.
En relació amb les rendes de capital més altes, les superiors a 60.000 euros tributaran una mitjana de 5.000 euros més a l'any, i les de més de milió d'euros pagaran una mitjana de 30.000 euros més a l'any, va anunciar Salgado.
Reducció de despesa pública
El Govern, d'altra banda, va anunciar ahir també que durant el 2010 es reduirà la despesa pública en un 3,9%, sis dècimes menys de les previsions inicials, per l'augment d'ingressos que s'esperen amb la reforma fiscal, la qual cosa ha fet també que l'executiu elevi el sostre de despesa en 2.810 milions d'euros.
Finalment, malgrat que es preveu que aquestes mesures comportin un augment del deute públic, aquest seguirà essent considerablement inferior al de la "zona euro".