La part de culpa de Solbes en la negra buidor de la caixa

L'exvicepresident econòmic Pedro Solbes ha dit aquesta setmana el que tothom ja sabia: que se'n va anar (fins i tot del Parlament) per no haver de prendre la mena de decisions que s'estan adoptant. Però, en realitat, l'excomissari europeu no té gaire dret a situar-se més enllà del bé i del mal i de rentar-se les mans en tot aquest embolic, que està posant el Govern contra les cordes.
Cal recordar que Pedro Solbes és responsable dels pressupostos presentats i discutits l'any passat i aplicats aquest any, i el cert és que el president Zapatero i la vicepresidenta Salgado han decidit apujar els impostos perquè la caixa de l'Estat s'està buidant a una velocitat molt superior a la prevista -just perquè la previsió era incorrecta-.
Els pressupostos del 2009 es van redactar a partir d'una infravaloració de les dimensions de la crisi i, per tant, d'una sobrevaloració dels ingressos per recaptació fiscal. Però la realitat és que quan acabi l'any l'Estat haurà ingressat 41.000 milions d'euros menys del previst i el 15% menys que va ingressar l'any anterior.
La causa de la sagnia no és altra que el pecat original de la gestió de la crisi: la negativa a acceptar-la en els seus primers compassos, quan justament Pedro Solbes utilitzava la seva superioritat tècnica per aclaparar, en els debats electorals, un Manuel Pizarro mancat de credibilitat, però que va resultar que estava molt més a prop de la realitat. Cal dir, també, que milions de teleespectadors, que al mateix temps eren votants, van preferir creure's el ministre que pintava un futur ple d'optimisme que el dirigent empresarial que el dibuixava carregat de pessimisme.
Però als governants els costa aprendre de les lliçons del passat, encara que aquest passat sigui tan immediat que es confon amb el present. Ara mateix, en el projecte de pressupostos generals que ha portat a les Corts, el Govern preveu que l'any vinent la recaptació impositiva augmenti del 5%, gràcies tant a l'increment dels tipus d'alguns impostos com a la millora general de l'economia. Però ja hem vist que l'FMI nega aquesta millora, i en això suma la seva veu a la de nombrosos experts que auguren encara una llarga temporada de foscor.