Zapatero i Salgado, a l´ull de la tempesta

XAVIER DOMÈNECH MANRESA Dissabte passat, el Govern anunciava un augment d'impostos per fer front a la caiguda d'ingressos derivada de la crisi, que no va agradar ni a dreta ni a esquerra, ni a patronal ni a sindicats. Dimarts entraven al Congrés els pressupostos generals de l'Estat per al 2010, que retallen despesa en inversions i en I+D, i que parteixen, com l'augment impositiu, de suposar que el final de la recessió és imminent. I dijous aquesta suposició era dinamitada pel Fons Monetari Internacional. No ha estat la millor setmana de la seva vida per a la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, i per al seu valedor i superior, el president Rodríguez Zapatero. Tots dos estan a l'ull de la tempesta i han d'escoltar des de totes bandes una mateixa acusació: que aquest Govern no té política econòmica i es limita a improvisar. Per passar aquest tràngol no es pot dir que li representi cap ajuda l'actitud hostil que ha adoptat el grup de comunicació Prisa, titular del diari El País i la cadena Ser, líders d'audiència i referència d'opinió per al públic espanyol de centreesquerra.
La dreta i molts economistes habitualment en l'òrbita socialista ?coincideixen a dir que és mala idea apujar impostos en plena recessió perquè refreda encara més el consum. A aquesta crítica, la vicepresidenta Salgado va respondre que l'increment de l'IVA s'endarreria fins al mes de juliol perquè per a aquella data ja s'hauria frenat la recessió i l'economia tornaria a créixer. No ha calgut esperar gaire dies perquè el Fons Monetari Internacional li espatllés la previsió: l'FMI ha anunciat la fi de la recessió excepte, justament, en l'economia espanyola, l'única de les quinze més importants del món que l'any que ve tornarà a tenir un creixement negatiu, encara que sigui només de set dècimes. L'increment dels impostos s'aplicarà, per tant, en aquestes condicions encara recessives, que no ajudarà a corregir.
I a més a més, la pujada es fa d'una manera que els guardians de l'ortodòxia progressista consideren escassament d'esquerres. Va ser José Blanco, ministre de Foment i número dos del PSOE, el que, ficant-se en un territori impropi de la seva cartera, va avançar el propòsit governamental d'apujar els impostos "a les rendes més altes" per poder continuar fent la despesa pública "contra la crisi". Però quan dissabte passat la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, va comparèixer per explicar els canvis fiscals examinats en el consell de ministres, la recepta que va proposar va suscitar una opinió unànime: qui pagarà són les rendes mitjanes.
La reforma té tres parts: l'IVA, la fiscalitat de les rendes del capital i els 400 euros. L'IVA el paga tothom quan va a comprar, tant si és un jersei a les rebaixes o un cotxe de luxe. És proporcional, no progressiu. Quant a les rendes del capital, la fiscalitat s'apuja un punt excepte per als que percebin més de sis mil euros l'any, per als quals s'apuja tres punts.
Això darrer sembla lleugerament progressiu, però molt menys que augmentar el tipus màxim de l'IRPF, que és el que volia IU-ICV i el Govern ha desestimat, entre d'altres raons perquè els rics molt rics s'espavilen prou bé per esquivar aquest impost i especialment la part que grava les considerades rendes del treball. I eliminar els 400 euros de deducció a les rendes del treball equival a una pujada lineal, i per tant antiprogressiva. Si el simple fet d'apujar impostos ha estat criticat des de gairebé tots els sectors, la renúncia a castigar "les rendes més altes" ha enfurismat l'únic aliat possible: l'esquerra minoritària; el Govern s'ha quedat sol al mig.