Pagar més i rebre menys

El president de la patronal gironina FOEG carrega contra els Pressupostos Generals de l'Estat, tant per la pujada d'impostos que preveuen, com pel fet que Girona és "un dels territoris més abandonats per la combinatòria pressupostària estatal de sempre, i que les nostres urgències són moltes i justificades"

JORDI COMAS Ja fa alguns mesos que el bon nom de l'economia espanyola va perdent posicions al món, sobretot després que s'hagin pronunciat l'OCDE, el Fòrum Econòmic Mundial, la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional. El diagnòstic és prou coincident: rigidesa en el mercat de treball, ensenyament deficient i infraestructures rudimentàries, més que res pel que fa a l'energia i els transports aeris i ferroviaris.
Si mirem les previsions, cap de bona: més atur, creixement negatiu, escassa productivitat i pèrdua de competitivitat. El grans números de l'Estat fan costat als diagnòstics que preveuen un deute que enguany superarà el 60% del PIB; un dèficit exterior pròxim al 12%; i un dèficit per compte corrent superior al 7%, per no parlar d'un atur que aviat arribarà al 20% de la població activa.
La FOEG, la patronal gironina, però també Foment del Treball Nacional i la CEOE hem denunciat que la pressió fiscal a Espanya es concentra bàsicament en les empreses: amb un 30%, l'Impost de Societats és el cinquè més alt d'Europa. I que les empreses suportem el gruix de les cotitzacions socials: el 48,5%, davant del 34% de les públiques i del 15% provinents dels treballadors.
De moment, el Govern espanyol no ha estat capaç d'aturar la sangonera que tot això representa. Tot el contrari: ha inclòs en els nous pressupostos generals de l'Estat una pujada d'impostos per un valor aproximat de 15.000 milions d'euros, destinada a gravar l'estalvi i el consum de les classes mitjanes, a través, fonamentalment, d'habilitar noves imposicions als rendiments de capital i d'apujar dos punts l'Impost del Valor Afegit, l'IVA. Sobre aquest últim, només vull deixar constància que, enguany, Catalunya, juntament amb Balears i Canàries, ha estat una de les comunitats amb més davallada turística (1,1 milions de visitants menys a l'agost i un 10,1% menys d'entrades) tot i que a les comarques gironines la davallada només ha estat d'un 5%; des la FOEG dubtem que una pujada de l'IVA pugui afavorir gaire la temporada ni la vinguda del turisme interior de tot ?l'any. Més aviat, pot passar el contrari, tenint en compte que a França han reduït l'import de l'impost.
S'ha de dir que l'anunci d'una més gran pressió fiscal ha anat acompanyat d'unes propostes de reducció en el 6% de la despesa dels ministeris i d'una frenada en sec de la contractació pública, a més d'alguna rebaixa fiscal per a les empreses que compleixen determinats requisits. Però, amb tot, els perills de la puja d'impostos són molts. Així, es podria doblar fins a l'-1,5% el decreixement previst per a enguany. També, induir una reducció d'activitats i, conseqüentment, d'ingressos públics, tot redundant en una menor reducció del dèficit.
Es reconeix que l'Estat destinarà a Catalunya el 15,2% de la inversió regionalitzada -el mateix que l'any anterior- si bé s'admet que la inversió caurà a Catalunya igual que ho fa en el conjunt d'Espanya, un 4,5%. D'altra banda, el projecte de pressupostos de l'Estat preveu una inversió en infraestructures de 4.447 milions, dels quals només 3,785,1 milions tenen assignats projectes, 662 milions són encara per definir i 482 més pengen dels dos pressuposts anteriors. Veurem com es desenvolupa tot plegat, i què hi faran els partits catalans en les seves esmenes i intervencions al Congrés dels Diputats.
Des de Girona, volem deixar ben clar que som un dels territoris més abandonats per la combinatòria pressupostària estatal de sempre, i que les nostres urgències són moltes i justificades, raó per la qual ens en ressentirem, i molt, d'una mala previsió i aplicació pressupostària. Per parlar de casos concrets, el desdoblament de la N-II per la comarca de la Selva és un projecte que cueja des del 1993, que encara continuen pendents les expropiacions de la futura A-2 entre Medinyà i Orriols, i que situacions similars presenten l'enllaç amb la GI-5142 que va cap a Sant Esteve de Gualbes i la connexió amb la C-66 al terme de Cervià de Ter. La variant d'Olot ni s'esmenta als pressupostos, i tampoc l'acabament de les obres entre Besalú i Figueres...
La inoportuna pujada d'impostos pot contribuir a agreujar encara més la crisi entre la gran majoria de la gent i moltes petites i mitjanes empreses. El Govern espanyol apuja els impostos mentre els gironins contemplem, perplexos, que els impostos que ja hem liquidat fa anys no han servit per retornar a les nostres comarques les infraestructures promeses. Un autèntic despropòsit que els empresaris, i molta altra gent, comencem a no entendre: pagar més i rebre menys.