VALÈNCIA | JOSÉ LUÍS ZARAGOZA
S
uperats els riscos de la bombolla immobiliària al país que va arrabassar a Madrid els Jocs Olímpics de 2016, les companyies immobiliàries espanyoles amb negocis al Brasil -de les quals l'empresari valencià fundador d'Astroc, Enrique Bañuelos, se situa al capdavant- reinventen el seu futur i prenen posicions davant la designació de Rio de Janeiro com a ciutat olímpica. Malgrat la crisi econòmica que afecta en l'àmbit mundial, l'aventura brasilera de l'inversor nascut a Sagunt -batejat ja al país sud-americà com el Donald Trump espanyol (en referència al multimilionari nord-americà del sector immobiliari)- comença, després del fiasco d'Astroc a Espanya, un nou camí per desenvolupar plans de gestió de sòl, promoció d'habitatge i activitats turístiques al fil de les creixents expectatives de negoci que obre l'esmentat esdeveniment esportiu a l'altra banda de l'Atlàntic.
A cavall entre els seus negocis financers a la "city" de Londres i Nova York, el seu quarter general de València al palauet del carrer de la Pau i els seus continus viatges al Brasil en el seu jet privat, Bañuelos -sense gens de vida pública i social a Espanya- ha aconseguit reinventar Astroc durant aquest any al país que presideix Lula da Silva. Després d'adquirir al costat del grup brasiler Agra -a Morgan Stanley i diversos inversors locals- la firma promotora Abyra (cotitzada a borsa), ha fusionat tres compa?nyies sota el nom Agre Empreendimentos Immobiliarios, controlada per Veremonte Holdings, que representa el tercer grup immobiliari del país per actius. El nou grup de Bañuelos de Castro disposa d'un patrimoni de 550 milions d'euros.
"Las immobiliàries espanyoles s'han sentit atretes per una economia que funciona bé, un país amb estabilitat política i monetària, a més de per una oferta de sòl barat. A més, el país té un programa de modernització de les seves infraestructures per atreure el turisme", explica una consultora especialitzada en el mercat immobiliari internacional. Per això, juntament amb Bañuelos altres immobiliàries de capital espanyol estan actuant al Brasil, com les valencianes Afirma (la resultant de la fusió d'Astroc i una vintena de promotores després de la crisi de la mercantil valenciana pel seu cop borsari i la punxada de la bombolla immobiliària) i Marina d'Or, així com Balboa, Grup Sánchez, Acciona Immobiliària, Ingeconser, Casa Tarongina, Grup Nicolás Mateos, Euronatal, Promaga, Trusman, Qualta Real Estate i Red Water, entre d'altres, segons constata un recent informe realitzat per Spanish Real Estate.
Recel en el sector
Pendent de querelles obertes a l'Audiència Nacional per possibles delictes societaris i amb el recel de l'empresariat brasiler, Bañuelos ha esborrat les empremtes de la seu patrimonial CV Capital, des de la qual controlava el seu imperi a Espanya, ha constituït recentment Kavaal Real State per guiar les seves inversions i intentar arribar al lloc 95è de la llista de les fortunes més grans del món de la revista Forbes. Aquest lloc el va ocupar el 2006, quan la seva fortuna es va estimar en 4.500 milions de dòlars. Al Brasil pocs volien fer negocis amb ell.
Futbol i olimpíades
Pendents de l'impacte de la Copa del Mundial de Futbol el 2014 i els citat jocs olímpics de 2016, la consultora DBK destaca que la producció del sector de la construcció al Brasil ha crescut a un ritme superior al 15% anual durant el període 2006-2008, en un context de fort creixement econòmic i desenvolupament de programes governamentals d'inversió en les àrees d'infraestructures i habitatge. Durant el 2009 s'està produint una moderació en el creixement del sector, com a conseqüència de la conjuntura econòmica internacional, si bé el mercat continua oferint bones perspectives de desenvolupament.
L'activitat constructora al Brasil ha registrat els últims anys un gran dinamisme, impulsada per un context de fort creixement econòmic i pel suport de programes governamentals d'inversió en infraestructures i habitatge. A partir de 2010 és previsible que l'economia brasilera recuperi el to de creixement d'exercicis previs a 2009, fet que, al costat del desenvolupament de plans d'inversió en infraestructures i habitatges, permet preveure una reactivació de l'activitat, estimant-se creixements nominals de la producció d'al voltant del 9% en 2010 i del 12%, el 2011.
